WebMaster i TrailRunner

Avui fa un any que em vaig fracturar l’húmer en tres parts

El dijous 21 de gener de 2021, a mig matí, vaig sortir a córrer a prop de casa meva, una ruta molt fàcil i habitual, vaig ensopegar amb una pedra i vaig tenir una caiguda sense aparent importància. Quan em vaig aixecar em vaig adonar que el braç dret no responia como tocava i penjava d’una forma molt estranya. Vaig intentar recol·locar-lo sense èxit i vaig optar per telefonar al telèfon d’emergències 112 per demanar un rescat. Malauradament no hi havia cobertura: si no hi ha cobertura de cap companyia de telefonia mòbil, el telèfon 112 tampoc funciona, així que vaig haver de continuar caminant subjectant el braç amb l’altre i fent proves amb el mòbil fins arribar a un punt amb cobertura, on vaig poder telefonar l’112 i també a en Ramon.

Aviat em varen venir a rescatar uns voluntaris del Protecció Civil Andratx que em varen dur en el seu cotxe tot terreny fins al Coll de Sa Gramola, on m’esperava una ambulància. El trajecte amb el tot terreny fins al Coll de Sa Gramola pel camí pedregós va ser un autèntic infern, per molt que els voluntaris feien tot el possible per evitar que el cotxe és mogués. Tan de bo hagués anat caminant tira tira! Per sort amb l’ambulància i l’asfalt la cosa va millorar.

En arribar a la Palma Planas em varen diagnosticar una fractura d’húmer en tres parts i ja vaig quedar ingressada per ser intervinguda l’endemà mateix. Primer en una zona d’aïllament pendent dels resultats PCR i després ja en una habitació ben còmoda. En Ramon, que ja era amb mi a l’hospital, em va ajudar a fer els complicats tràmits burocràtics i l’endemà, divendres al migdia, després d’una interminable i angoixosa espera en dejuni, molta gana i molts nirvis per si arribava l’autorització de l’asseguradora, el Dr. Antoni Cañellas Trobat em va operar i em va posar una placa de titani mitjançant una cirurgia laparoscòpica. Atenció: si alguna dia teniu un accident per la muntanya, penseu que heu de presentar el part a la FBME de seguida que pugueu, per evitar retards en les intervencions que requereixen una autorització prèvia. Per qüestions urgents, no us faran esperar; però per a algunes intervencions, necessiten que presenteu els paper abans!

Així, divendres a mig dia em varen operar, l’endemà dissabte vaig passar el dia ingressada i el diumenge ja vaig tornar cap a casa, amb el braç semi immobilitzat amb un cabestrell, inflat com un globus i molt adolorit, però amb un bon pronòstic de recuperació, segons el doctor i les radiografies.

Els primers dies varen ser molt difícils i les nits encara pitjors, em despertava cada dues hores i em costava molt reprendre el son, tot i així, poc a poc tot va anar millorant. L’hematoma, la inflamació i el dolor eren importants i em passava moltes hores fent-me automassatge i amb el braç aixecat per drenar els fluids, i controlar un poc el edema. També embenava el braç amb benes coadhesives amb efecte compressiu, per evitar que els fluids tornessin a inflamar descomunalment el braç. De mica en mica vaig anar aprenent i al cap de cinc dies ja podia emprar un poc el ratolí: malgrat el dolor, hi havia feines a fer que no podien esperar! Sort d’en Ramon que em va ajudar molt, especialment en les feines que jo no podia fer de cap manera.

Vaig tenir la sort que aquells dies la meteorologia era molt favorable i aviat vaig poder sortir a caminar i me sentia molt feliç, donava gràcies per poder gaudir dels bells camins que hi ha devora casa meva. I encara més els dies que anava amb companyia. És curiós com quan un ho passa malament, aprecies molt més tot el que tens al teu voltant. Vull donar les gràcies una vegada més, ara per escrit, a totes les persones que es varen bolcar per fer-me la vida més agradable: en Ramon, la Mireia i la meva família en general; i els amics: Olatz, Maria, Loli, Juana Mari, Helena, Marga, Jaume… Gràcies a tots, no ho oblidaré!

El mes de març, encara amb molts problemes per moure el braç, em vaig tallar els cabells jo mateixa de forma radical, per facilitar-me la vida, i vaig dedicar hores i hores a caminar. Els dissabtes sortia i me recorria uns 40 quilòmetres en unes 6 hores: des de casa fins a Galilea i tornar, totes les urbanitzacions del Port d’Andratx… l’objectiu era passar una bona estona i no perdre la forma. Vaig arribar a caminar 146km en una setmana. També dedicava moltes estones a fer exercicis de rehabilitació pel meu comte, tots els moviments que podia suportar.

El mes d’abril ja em varen donar l’alta mèdica i el 5 de juny ja vaig participar en una cursa de muntanya, el Desafio Fas. Però la recuperació total ha estat molt lenta. Ha fet falta molta natació, molts exercicis i, sobretot, molta paciència. Avui, un any després, encara me falta aproximadament en 10% de mobilitat i un 10% de força, però tot arribarà!

Desenvolupament web Mis Viajes en Bici, by Aina Supersix

Feina

La meva amiga Aina Martínez-Antienza acaba de llançar el blog Mis Viajes en Bici, by Aina Supersix, on comparteix les seves experiències durant els llargs viatges que realitza pedalant sobre dues rodes, lleugera d’equipatge i amb total llibertat.

www.misviajesenbici.com

La web comença amb El Camino del Norte en 21 etapes, continua amb Portugal de norte a sur en 26 etapes, i creixerà a mesura que Aina vagi completant les seves aventures. És un projecte web inspirador que hem desenvolupat molt gustosament gràcies a la confiança que Aina ha depositat en nosaltres. Just avui ella parteix cap a Canàries per iniciar el seu tercer periple en bicicleta. I hem pensat que és un bon moment per presentar aquest treball engrescador que pretén contagiar la il·lusió per aquest tipus de viatges.

Tramuntana Travessa 2021 – TTCMM 120k

Tal com vaig comentar en el darrer post sobre Eivissa, aquest cap de setmana he participat en la mítica cursa que travessa la Serra de Tramuntana, d’un extrem a l’altre, la Tramuntana Travessa 2021 – TTCMM 120k. La gran novetat d’enguany és que s’ha fet en sentit invers al dels darrers anys, començant a Pollença i acabant a Andratx. I també es destacable la quantitat d’aigua i fang que hem trobat als torrents i molts camins.

Divendres al vespre en Ramon em va acompanyar a la sortida, a la Plaça de Pollença, i tot va començar molt bé, tranquil·lament. Estava tan relaxada i contenta d’estar allà envoltada d’amics, que no vaig pensar ni a posar-me el frontal fins a pocs minuts abans de la sortida, vaig encendre el rellotge/GPS quan ja havíem començat i el plàtan que duia per agafar forces abans de partir me’l vaig menjar a correcuita quan ja portava més de 500 metres corrent. Res important, però demostra que he perdut un poc el costum de fer curses. Malgrat tot, la sortida va anar molt bé i la primera etapa, fins a Lluc, va ser la més divertida i animada, perquè és quan comparteixes més estones amb els amics i vas ple d’energia.

Després la cursa s’estira i vas quedant més sol, tant és així que entre Bunyola i Valldemossa vaig anar completament sola fins que vaig trobar-me amb les amigues de Sa Milana (Marga, Juana Mari, Cristina i Paula), que havien vingut a animar-me a mi i a tots els corredors, i especialment als companys del Club Sa Milana. Poc després em varen avançar els primers corredors de la TTCMM 65k i ja va ser un no aturar de saludar participants d’aquesta altra distància més curta. A Valldemossa m’esperaven n’Helena, n’Indhira i na Katty i després de fer una petita pausa per agafar i deixar quatres coses a la bossa de vida, amb l’inestimable ajuda de les meves companyes, vaig posar rumb cap a Andratx, amb ganes ja d’arribar.

Crec que les primers 9 hores fins a Bunyola varen ser les més emocionants, quan la nocturnitat i la complicitat entre corredors és especial. Quan es fa de dia, em sento com quan es fa de dia després d’una nit de festa sense dormir. Sort de les amigues i la gent que te va animant als avituallaments i al llarg del camí que et fan reviscolar!

Total, que després de 19 hores i 19 minuts arribo a la meta, on m’esperen novament bona part de les meves suportes i fans incondicionals, a més d’en Ramon. I jo, molt, contenta d’haver quedat la quarta dona i la primera de la meva categoria, dono les gràcies a tots els que han fet possible que hagi pogut participar en aquesta gran cursa. Una cursa que se tornarà a fer el març de 2022, on no hi faltaré. Llarga vida a la Tramuntana Travessa!

Tramuntana Travessa 2021 – TTCMM 120

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
19:17:30
hours
18:07:15
hours
113,70
km
10:11
min/km
3:30
min/km
4.425,00
meters
7.357
kcal

En Ramon completa els “3 Días Trail Ibiza” 2021

Aquest passat cap de setmana hem visitat l’illa d’Eivissa per tornar a gaudir dels “3 Días Trail Ibiza”. En Ramon ha participat en la modalitat de tres dies, amb distància de mitja marató, i jo l’he acompanyat i fet el seguiment durant la cursa, ja que me reservo per la Tramuntana Travessa que tendrà lloc tot just aquest divendres.

Ens agrada viatjar a Eivissa per mar, perquè les vistes quan el vaixell salpa de Mallorca i quan atraca a Eivissa són espectaculars i perquè ens resulta més còmode anar amb el nostre propi cotxe.

Han estat tres dies d’aventura molt ben aprofitats i estimulants, que hem compartit amb amics mallorquins i eivissencs.

Per abreujar, publico algunes imatges amb peu de foto, i els tracks de les tres etapes 😉

1a etapa de la “3 Días Trail Ibiza 2021”: cursa per Dalt Vila nocturna

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
01:11:51
hours
01:11:50
hours
7,58
km
9:29
min/km
3:06
min/km
339,00
meters
575
kcal

2a etapa de la “3 Días Trail Ibiza 2021”: mitja marató per Sant Josep de Sa Talaia

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
03:22:59
hours
03:22:58
hours
19,93
km
10:11
min/km
4:08
min/km
907,00
meters
1.375
kcal

3a etapa de la “3 Días Trail Ibiza 2021”: 10km per Cap Martinet

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
01:46:36
hours
01:39:14
hours
10,00
km
9:56
min/km
4:04
min/km
431,00
meters
701
kcal