WebMaster i TrailRunner

Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia

, , ,

Per quart any consecutiu, en Ramon i jo hem viatjat a Chamonix Mont Blanc per viure novament la gran setmana de l’ultra trail internacional. Aquesta vegada ha estat especial, perquè ens han acompanyat n’Olatz i en Dani. Amb n’Olatz ens vàrem iniciar al món del trail running ara fa 7 anys i hem compartit inoblidables viatges: Camí de Cavalls Menorca 2012, Tenerife Blue Trail 2012, Cavalls del Vent Open 2017

Enguany, la nostra setmana a Chamonix també ha estat diferent perquè hem compartit moments entranyables amb els companys del Club Sa Milana i les seves famílies. Entre ells, en Roman Morell, finisher UTMB per quarta vegada, una proesa que només han assolit alguns corredors d’elit i potser algun altre corredor popular com ell, potser cap.

A més de les grates diferències d’enguany per la bona companyia, la gran diferència d’aquest 2018 ha estat que en comptes de córrer la mítica cursa UTMB, hem corregut la TDS, una cursa que és coneguda per la seva duresa tècnica. Els organitzadors la classifiquen com a DIFÍCIL i la descriuen així:

  • TIPUS DE TERRENY: camins poc marcats; ascensos i descensos molt llargs; passatges exposats assegurats amb cordes; grimpades que requereixen de les mans per equilibrar-se; recorregut aïllat; altitud 2.700mts; pocs avituallaments.
  • EXIGÈNCIES: requereix experiència elemental en muntanya; capacitat d’autonomia durant 5 a 6 hores; saber afrontar condicions difícils (pluja, vent, fred per sota de 0 graus, neu) tant de dia com de nit.

El cas és que arribem a Chamonix amb un temps immillorable, sol i fresqueta, però les previsions per al dia de la cursa són força dolentes. Tant és així que unes hores abans de la sortida, els organitzadors ens notifiquen un canvi en el recorregut i l’hora de sortida. Els canvis no ens agraden, però sortim força il·lusionats i decidits a recórrer 125km, ascendir un desnivell positiu acumulat de +6.791 i un desnivell negatiu acumulat de -6.988, més o menys la distància i desnivell que ja estava previst, però sense passar pel Passeur de Pralognan, per mor de la tempesta elèctrica pronosticada. En Ramon i jo sortim plegats, juntament amb n’Olatz i en David Consuegra, a qui trobam casualment a la línia de sortida, i anam compartint alguns km, ara amb un, ara amb l’altre. Però els ritmes són diferents, hi ha moltíssims corredors i és fa molt difícil continuar plegats, així que cadascú fa la cursa pel seu compte. Després de moltes hores d’esforç, incloent tota una nit de pluja, fang, vent, fred… tots arribem a la meta sans i estalvis. En Ramon completa el recorregut en 32 h i 38 minuts, a ritme conservador, assegurant la jugada, més d’una hora per sota del temps de tall. I jo en 27:04 h, arriscant un poc més, amb la seguretat que dóna haver completat la UTMB l’any anterior.

La cursa ens ha deixat bé, sense lesions i amb ganes de més, així que després d’una sessió de recuperació a la piscina de Chamonix, i de veure la sortida i l’arribada dels nostres amics mallorquins que participen a d’altres curses de la UTMB, completam la nostra setmana a Chamonix fent algunes sortides MÉS, gaudint dels extraordinaris recorreguts i paisatges de l’entorn.

L’any que ve hi tornarem, encara ens queda molt per explorar a Chamonix Mont Blanc i amb un poc de sort correrem una altra vegada la UTMB!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Volta a l’Aneto – GTAP 2018

El cap de setmana passat en Ramon i jo vàrem fer una escapada ràpida a terres aragoneses per participar a la mítica Vuelta al Aneto – GTAP 2018, una cursa que és famosa per la seva bellesa, però també per la seva dificultat.

La bellesa la podreu intuir a les fotos que vaig fer o em varen fer, i que acompanyen aquest escrit, tot i que no fan justícia a la realitat. I és que la gran varietat i espectacularitat dels paisatges que vaig anar trobant al llarg de la cursa és tanta que em varen provocar un estat de goig permanent indescriptible. Crec que la bellesa d'aquesta zona del Pirineu és comparable a la del Mont Blanc als Alps.

La dificultat ve donada pel fet que bona part del recorregut transita fora de camí, per damunt de caos de blocs i geleres, amb alguns trams encordats i d'altres on es fa necessari ajudar-se de les mans per grimpar. Enguany a més a més hi havia més neu del que és habitual, amb més zones gelades i d'altres enfangades, fet que va endurir i alentir encara més la progressió.

Jo vaig poder arribar a temps al tots els talls, però en Ramon va arribar tard a un dels controls i es va veure obligat a abandonar, quan havia fet uns dos terços del la cursa, de fet la part més alta i més difícil.

Malgrat tot, tots dos hem quedat molt contents de l'experiència i satisfets d'haver fet un entrenament molt dur que ens deixa més ben peparats per al nostre pròxim objectiu, la també tècnica i difícil TDS/UTMB 2018.

Una cursa molt recomanable, tant pel paisatge, com per l'organització.

Recollida de dorsals

Moments abans de l'inici de la cursa

Foto de Laura Llovería al Collado 2706m, un dels racons més espectaculars de la cursa.

A la meta

Marató de Sevilla 2018

, ,

El passat 25 de febrer vàrem participar en la Marató de Sevilla 2018, assolint un temps de 04:39:20 i 03:57:22 respectivament.

Hem quedat contents del resultat i de l’agradable cap de setmana que em passat en aquesta bella ciutat d’andalusa.

UTMB 2017

, ,

Per tercer any consecutiu, en Ramon i jo hem passat la darrera setmana d’agost a Chamonix, amb motiu de la celebració de l’UTMB, la gran festa del trail running. I per segona vegada hem intentat completar la mítica cursa que dóna la volta al massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d’arreu del món.

Enguany, després de més de 44 hores de cursa, finalment sí he pogut assolir l’objectiu. En Ramon anava bé de temps i forces, però al quilòmetre 95, va decidir abandonar per precaució: s’enfrontava a la segona nit, feia molt fred i havia tengut problemes amb el seu impermeable.

Per a mi no va ser gens fàcil arribar a la meta. Vaig tenir molèsties a la zona del genoll des del quilòmetre 70 i vaig optar per dur un ritme molt suau a les baixades, recuperant temps a les pujades. L’estratègia em va funcionar i vaig aconseguir arribar a la meta en bastant bones condicions.

Durant les més de 44 hores de cursa vaig tenir molt de temps per pensar en tota la gent que m’ha ajudat a aconseguir aquest gran repte. La meva família, especialment en Ramon i la nostra filla Mireia, però també la meva mare i les meves germanes, que em varen estar seguint online tot el cap de setmana. Les meves grans amigues, n’Olatz i n’Aina, sempre inspirant-me i donant-me forces per seguir endavant.

També vaig pensar en el nostre grupet de “Salomones”: en Jaume, en Manolo… i especialment en el que ens va dir en Toni uns pocs dies abans de partir: “Si et fa mal alguna cosa, baixa un poc el ritme, intenta corregir la tècnica de carrera, trepitja diferent…”

Més d’una vegada vaig recordar el que em va dir en Roman mentre participava al Gran Trail Aneto-Posets, quan li vaig demanar per telèfon si encara continuava en cursa: “Clar que sí, encara puc caminar!!!”

Les paraules d’en Josep, secretari de Sa Milana, just abans de la sortida, també em varen ajudar: “Mai retirar-se. Si estàs malament t’atures, menges, descanses el que necessitis i hi tornes.”

En Ramon també ocupava el meus pensaments, no sabia res d’ell des del km 50, quan ens vàrem distanciar. Confiava que continués en ruta ja que com diuen els anglesos, “no news is good news”. Per sortir de dubtes, quan quedaven uns 20km per a l’arribada, a Vallorcine, vaig encendre l’aplicació de seguiment de corredors del mòbil i malauradament vaig veure que s’havia retirat. Aleshores vaig pensar que havia d’arribar a la meta fos com fos, almenys un dels dos ho havia de fer! I pensar en això em va donar forces per a l’ultima gran etapa, que va ser la més dura de totes, per la calor que es va posar a fer i pel cansament acumulat.

L’arribada a la meta va ser impressionant. En Miquel va sortir al meu encontre i em va filmar als últims quilòmetres. En Sebastià, que havia completat l’UTMB just unes hores abans, m’esperava a 500 metres. En Ramon em va acompanyar fins a l’arc de meta amb la bandera de Sa Milana. En Miquel Àngel i na Marta, filmant i cridant: “Elena, Elena, Elena”. En David, en Tomeu, n’Elo, n’Isabel… Vaig sentir “Amunt Milana”. La plaça plena de gent animant amb força. Impactant. No tenc paraules per descriure el que vaig viure.

Som molt afortunada i estic molt agraïda. I per intentar no oblidar aquesta vivència, he fet un vídeo clip amb els fragments filmats pels amics, els fragments de vídeo que l’organització fa quan arribes a cada control de pas, tant meus com den Ramon, algunes fotos del cap de setmana… i com a banda sonora la mítica cançó “Conquest of Paradís”, de Vangelis, la música que s’escolta just abans del tret de sortida de l’UTMB.

L’any que ve hi tornarem. En Ramon no es rendeix 🙂

Chamonix amb el cim del Mont Blanc al fons

Sopar al Poco Loco, un clàssic de Chamonix que no defrauda

Un poc d’aclimatació, pujant a Planpraz

Vistes de Chamonix des de Planpraz, punt de partida dels vols en parapent

Caminant un poc per Planpraz

Recollida de dorsals i 1r control de material

Photocall a la recollida de dorsals

Trobada de mallorquins Amics del Mont Blanc a Chamonix

En Ramon i jo a la sortida de l’UTMB 2017

En Ramon i jo pujant a Le Delevret

Baixant del Col de la Seigne

En Ramon i jo al Col Checrouit

Pujant al Gran Col Ferret

Arribant a la Meta, Chamonix, després de més de 44 hores de cursa

A la meta, amb els companys de Sa Milana

Lluint l’armilla de “Finisher”

Estació de tren de Chamonix

Passeig en Tren fins a Servoz

Servoz

Un poc de relax i desconnexió a Servoz

Estació de tren Servoz
Menú