WebMaster i TrailRunner
Paddle 2022: 50 sortides, 574 quilòmetres i 131 hores de diversió
He consultat el meu perfil de Garmin i de Strava, i puc dir que durant el 2022 he fet 50 sortides de Stand Up Paddle (SUP), amb un total de 574 quilòmetres i més de 131 hores de diversió. Algunes tota sola, i d’altres, les millors, acompanyada.
M’encanta el SUP, no ho puc negar. M’agrada fins i tot més que córrer per la muntanya, perquè em permet gaudir molt més del paisatge, sense haver de mirar a terra per no caure. La sensació de viatjar per la costa, com si caminessis per damunt la mar, amb tota la seva immensitat, em produeix una gran sensació de benestar. I a més a més és un esport molt complet.
El 5 de juliol ja vaig participar a la Volta a la Dragonera, una gran experiència que vull repetir l’any que ve.
La càmera de vídeo submergible per a mi és el complement perfecte del SUP, tant per capturar moments irrepetibles, com per desconnectar al 100% de la feina i els problemes, ja que em fa estar totalment concentrada en l’aquí i l’ara, el famós «mindfulness» que tant beneficis aporta per a la salut.
Durant les meves sortides he fet moltes filmacions i després les he editat, en format de vídeos curts. Són vídeos que he anat publicant a Facebook i a Strava i ara aniré pujant a Youtube per tenir-los agrupats. Aquí hi ha una selecció:
[activity id=»7503430817″ markers=»true»]
Estellencs a Banyalbufar i tornar, 23 de juliol 2022.
[activity id=»7513464322″ markers=»true»]
Cala d’Egos, Port d’Andratx, Es Saluet… 25 de juliol 2022.
[activity id=»7524687380″ markers=»true»]
Illes Malgrats amb milanes, 27 de juliol de 2022
[activity id=»7541402916″ markers=»true»]
Cala en Basset i sa Dragonera, 30 de juliol de 2022.
[activity id=»7551854503″ markers=»true»]
Cala Fornells, Cap Andritxol, Camp de Mar… amb milanes, 2 d’agost 2022.
[activity id=»7568455360″ markers=»true»]
Cala d’Egos, Cala en Tió… amb milanes, 8 d’agost 2022.
[activity id=»7601873671″ markers=»true»]
Port d’Andratx a Sant Elm i tornar, 12 agost 2022.
[activity id=»7624850770″ markers=»true»]
Camp de Mar, Cala Blanca, Cala Cranc, Cap des Llamp… 14 d’agost de 2022.
[activity id=»7634705587″ markers=»true»]
Posta de sol al Port d’Andratx amb na Magui, 4 de setembre de 2022.
[activity id=»7755059956″ markers=»true»]
Plajta de Portals, Punta Negra, Palma Nova… amb les milanes, 9 de setembre de 2022.
[activity id=»7780731800″ markers=»true»]
Son Verí, Cala Blava, Cala Vella… amb n’Aina, 11 de setembre de 2022
[activity id=»7789094967″ markers=»true»]
Sant Elm, Es Rajolí, Cala Ortigues… 29 d’octubre 2022
[activity id=»8036427392″ markers=»true»]
Estellencs, Cala Ortigues… amb en Peter, 1 de novembre de 2022
[activity id=»8051417300″ markers=»true»]
Cala Ortigues, Cala d’Egos… amb na Fana i n’Esther, 13 de novembre de 2022
[activity id=»8111682973″ markers=»true»]
Port de Pollença, Formentor… amb n’Aina, 24 de desembre de 2022
[activity id=»8285498676″ markers=»true»]
Alcanada, Coll Baix… amb n’Aina, na Fana i n’Esther, 26 de desembre de 2022
[activity id=»8292727059″ markers=»true»]
Ibiza Trail 2022
En Ramon i jo, juntament amb un grupet de milanes, vàrem participar en la darrera edició de la cursa 3 DIAS TRAIL IBIZA. En Ramon va córrer la distància de mitja marató, que finalment varen ser quasi 25km, i jo vaig fer la distància Ultra, d’uns 74km, molt exigent quant als temps de tall.
És la tercera vegada que participem en aquest esdeveniment i el viatge va ser molt gratificant, especialment per totes les estones compartides amb els companys. Gràcies a tothom! Fins a la propera!
Entrades relacionades:
- En Ramon completa els “3 Días Trail Ibiza” 2021
- Tornant a Eivissa després de molts anys, per participar a la “3 Días Trail Ibiza”
Mallorca 5000 2022
Dissabte es va celebrar la sisena edició de la Mallorca 5000 Skyrunning, una de les curses de muntanya de llarga distància més dures i tècniques que de l’illa, amb uns 65 km i quasi 5000 metres de desnivell positiu. I per tercera vegada vaig tenir la sort de poder participar-hi, completant el recorregut en 14 hores i 19 minuts, un poc més del temps que havia fet els dos anys anteriors.
En aquesta edició, hi havia bastant participació femenina i de molt nivell, però hi va haver molts abandonaments i vaig aconseguir una bona posició: la novena de l’absoluta femenina i la primera del meu grup d’edat (Veterana B). En total, entre homes i dones, hi va haver només 135 «finishers» i 55 retirats, fet que dóna una idea de la dificultat de la cursa.
En Ramon em va acompanyar a la sortida i em va esperar a l’arribada, juntament amb les meves entranyables companyes del Club Sa Milana. Va ser un dia molt llarg però molt gratificant, compartint estones amb vells i nous amics. L’únic moment dur per a mi va ser la baixada final cap a Pollença pel camí que de Fartàritx cap a Can Romí, a causa d’un núvol de moscards kamikazes que ens picaven fins i tot a través de la roba, un autèntic infern. La resta va ser una «monada», com diuen, i segurament hi tornaré l’any que ve.
Enhorabona a tots els participants i moltes gràcies als que fan possible i animen aquest gran esdeveniment.
Entrades relacionades:
TDS – UTMB® 2022
El passat dimecres vaig acabar la cursa d’ultra-trail TDS, una de les més dures que tenen lloc en el marc de la setmana UTMB, entorn al Mont Blanc. La cursa té oficialment una distància de 145km i 9100 metres de desnivell positiu, tot i que finalment varen ser alguns més. És una cursa especialment dura per l’extenuant llargada i verticalitat dels ascensos i la interminable distància entre avituallaments. Has de fer front a ascensos de mes de 1500 metres seguits, sense descans, i a pendents d’una verticalitat del 30%. I has d’anar carregat de menjar i beguda perquè estàs moltes hores entre avituallaments. El pitjor és que surts a les 00:00 hores de la matinada i passes dues nits sense dormir, una odissea. Sobre un total de 1774 corredors, només 1072 varen acabar la cursa i 702 es varen retirar o no varen arribar a temps als talls horaris.
En el meu cas, es va fer encara més complicat pel fet que al principi de la cursa no vaig voler forçar per les lesions que arrossego des de gener i em vaig trobar amb moltes cues i retencions durant les primeres 8 hores, molt frustrant. Vaig passar pel primer tall en la posició 1668, i vaig arribar a la meta en la posició 514. Això em va impedir dur un ritme regular, com a mi m’agrada.
Una altra dificultat va ser atendre un client i fer algunes feines urgents amb el mòbil mentre pujava la duríssima ascensió al Fort de la Platte: és el que té portar sempre la feina a sobre, fins i tot en carrera!
Però no tot van ser dificultats: va fer bon temps, no va ploure ni va fer fred i vaig poder menjar força, mantenint els nivells d’energia de principi a final. Citant textualment i en anglès un fragment d’una publicació recent de Kilian Jornet, el rei d’UTMB: «Eat, eat and eat more. An ultratrail is an eating challenge while running and hiking on nice places.» I la veritat és que això de menjar, menjar i menjar més ho faig força bé: m’agrada tot el que donen 😉
Després de les cues i les feines urgents, vaig passar molt de gust durant les hores centrals del primer dia, especialment per la mítica zona alta de Le Passeur de Pralognan, el Chemin de Curé, el Pas d’Outray, amb els seus llacs i zones tècniques, fins que es va tornar a fer de nit. El tram nocturn entre Hauteluce i Col de Joly es va fer etern, un infern. I més endavant a la darrera pujada cap al Col de Tricot, a trenc d’alba, m’adormia dreta tot caminant, només pensava en estirar-me i dormir una estona, fins que el sol de les 9:00 em va espavilar. Però arribant a les Houches, a uns 10km de la meta, vaig començar a tenir un dolor fort al bessó esquerre que no havia tingut mai abans i em vaig preocupar. Vaig decidir que caminaria fins a la meta, per no fer trencadissa, i en aquest tram em varen avançar bastants corredors, fet que em va desanimar. No obstant, en arribar al centre de Chamonix en Ramon i alguns amics de Mallorca em varen animar a fer un últim esforç i vaig arrencar a córrer oblidant el mal al bessó fins a la meta, encoratjada per l’abundant i efusiu públic que caracteritza aquest esdeveniment.
M’havia fet un planning d’unes 39 hores i al final varen ser només 37, dues hores menys del previst. Però he de confessar que vaig anar molt concentrada sense fer fotos ni perdre ni un minut i en acabar estava un poc enfada amb mi mateixa per no haver gaudit més de la cursa sense estar tant pendent del rellotge. I em vaig prometre que mai mes faria una cursa de dues nits sense dormir. Però com ja em varen dir les meves amigues i companyes de club que em feien el seguiment online, després de dormir molt i veure que no hi havia cap lesió, només sobrecàrregues, l’endemà ja ho veia tot diferent i no descarto repetir l’any que ve!
En Ramon, per la seva banda, també ha quedat molt content d’haver completat la cursa ETC en la posició 654 sobre 774, amb una distància oficial de 15 km i 1300 metres de desnivell positiu, incloent una vertiginosa pujada de 750 metres positius en tan sols 3km, el que suposa una verticalitat del 25%.
Hem passat la setmana gran del Trail Running Internacional a Chamonix cada any des del 2015, fins i tot l’any del Covid, a vegades participant en les curses i a vegades simplement per gaudir de l’ambient i les muntanyes. I sempre hem fet moltes excursions per la zona i compartit moments inoblidables amb amics de les illes i d’altres que hem anat fent allà mateix. Enguany han estat «los migueles» i les seves entranyables famílies, en Pep Nieto i companyia, na Maria Antònia Bonet, en Sebastià Oliver, en Llorenç Verger, en Santi Díaz, en Guiem Coll i altres. Menció especial per a en Roman Morell que ha completat la seva sisena UTMB 170k, la distància reina de l’esdeveniment.
Aquí teniu els enllaços als post dels anys anteriors:
- 2015: UTMB 2015
- 2016: Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016
- 2017: UTMB 2017
- 2018: Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia
- 2019: Volta al Mont Blanc seguint el traçat UTMB: 171,5km i +10.042m de desnivell positiu
- 2020 (any COVID): Una setmana a Chamonix per sisè any consecutiu
- 2021: Ultra Trail del Mont Blanc 2021: 41 hores i 11 minuts “non stop”
I a continuació teniu algunes fotos d’enguany.
