Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem viatjat a Astúries per participar a la Gran Trail Picos de Europa (GTPE). Han estat uns dies fantàstics compartits amb n’Alejandro, un bon amic asturià resident a Mallorca que va ser el primer a parlar-nos d’aquesta cursa i de la seva passió per Picos de Europa. També ens han acompanyat n’Úrsula i n’Àngels, amigues i companyes de batalles del nostre club de muntanya, Sa Milana.
El viatge ha estat rodó. Tant en Ramon com jo hem aconseguit creuar la línia de meta de les nostres respectives curses i, a més, hem tingut temps de fer un poc de turisme per la zona. Hem visitat racons espectaculars com Tazones, Llastres, Ribadesella, Cangas de Onís i Oviedo. Un cap de setmana inoblidable que vull deixar documentat amb aquest recull de fotos.
Pel que fa a la cursa, ha estat molt dura, tot i que per sort aquest cop ens hem estalviat el típic fang de la zona. El recorregut és preciós de principi a fi; miris on miris, el paisatge et captiva. A més, l’ambient és immillorable, tant entre els corredors com per l’escalf de la gent local que et trobes al camí. Tot i que hi va haver alguns detalls millorables en la senyalització de la distància llarga i en el lliurament de trofeus, en general la cursa és un 10. La recomano fervorosament a tothom qui busqui reptes amb un fort desnivell i un terreny tècnic.
En l’àmbit personal, estic molt contenta amb el resultat. El meu gran objectiu era arribar de dia i ho vaig aconseguir, gaudint al màxim de les 15 hores i 45 minuts de cursa. Per arrodonir-ho, vaig classificar-me com a 4a dona de la general i 1a de la meva categoria. Tot i que la participació femenina era reduïda, va ser un orgull quedar per davant de grans corredores com la canària Sandra Moreno (subcampiona de la 360 Challenge Gran Canaria), entre d’altres.
Però el que em fa més feliç és gairebé un miracle: vaig prendre la sortida amb una lesió al genoll i líquid sinovial per davant de la ròtula, fet que em va obligar a fer les baixades amb molta precaució. Doncs bé, per sorprenent que sembli, el genoll ha tornat millor del que estava abans de començar!
Vull donar les gràcies a tots els qui han fet possible aquest cap de setmana memorable, especialment als meus companys de viatge i als voluntaris de la cursa.
Aquí dos vídeos que em va fer en Ramon.
