WebMaster i TrailRunner

29a Volta a Sa Dragonera, 2022

Fa dos anys vaig provar per primer cop el Paddle Surf gràcies a la meva germana Lisa i des d’aleshores tenia ganes de comprar-me’n un. L’estiu passat no va poder ser perquè la meva fractura d’húmer encara era massa fresca. Però enguany em vaig prometre que si acabava la cursa Els Bastions satisfactòriament, em compraria un. I el mateix dilluns, dos dies després d’haver aconseguit l’objectiu a Els Bastions, en Ramon me’n va reglar un.

Com que arrossego molèsties als abductors i abdominals, que no em deixen córrer molt per la muntanya, he estat fent moltes sortides en Paddle, durant tot el mes de juny, pràcticament dia sí i dia no. I no he sortit més per falta de temps i per no lesionar-me.

El cas és que animada per un amic,  em vaig apuntar a la 29 Volta a Sa Dragonera,  un esdeveniment multitudinari que finalment s’ha pogut celebrar aquest passat diumenge, amb unes condicions meteorològiques molt favorables. L’aventura m’ha encantant i l’any que ve, si tot va bé, repetiré. Vaig intentar anar bastant ràpid perquè no volia quedar l’última i a més volia aprofitar la bona mar i la tranquil·litat de les primeres hores del matí, que sempre se desbarata a mesura que avança el dia amb la presència d’embarcacions a motor. I vaig fer tot el recorregut, uns 13km, en poc menys de tres hores! No és fàcil i vaig acabar ben cansada 🙂

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
02:51:35
hours
02:43:12
hours
13,97
km
5,13
km/h
40,38
km/h
51,00
meters
661
kcal

Ultra Els Bastions 2022

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem participar per segona vegada a “Els Bastions”. El nom d’aquest esdeveniment, segons explica Ultres Catalunya al seu article Els Bastions: història de la travessa de la Vall de Ribes, fa referència a l’arc de muntanyes que envolta la vall i els seus cims com a bastions que resguarden els sis municipis que la conformen. És una competició que fa descobrir uns paratges d’extraordinària bellesa, molt recomanable pels amants de les curses d’alta muntanya.

El 2019 tant en Ramon com jo vàrem fer la distància de Marató i enguany en Ramon ha participant en la distància Trail i jo en la modalitat Ultra. El traçat Ultra corona el Puigmal 2910m, Pic de Segre 2843m, Pic de Finestrelles 2827m, Pic d’Eina 2789m, Pic de Nou Fonts 2660m, Pic de Nou Creus 2801m, Pic de la Fossa del Gegant 2808m, el Balandrau 2585m i el Taga 2040m, acumulant un desnivell positiu de 5200 metres, i el mateix de negatiu, en tan sols 71 km, amb unes pujades i unes baixades eternes i molt verticals. La part central de la cursa coincideix amb un tram de la mítica Olla de Núria. L’únic tram un poc pla és el Camí dels Enginyers, però aquí tampoc hi ha descans, ja que és molt tècnic, amb precipicis, passos exposats i algunes desgrimpades que sovint exigien posar el cul a terra. Quina cursa! Increïble i dura!

El cap de setmana ha anat molt bé, no podia haver anat millor. En primer lloc perquè l’hem compartit amb na Bel i en Sebastià, que són una parella admirable, tant a nivell esportiu com humà, i que no aturen ni un moment per ajudar i fer sentir bé a la gent que tenen al seu voltant. Gràcies, a tots dos. I en segon lloc perquè tots hem pogut acabar les nostres curses, superant les nostres expectatives. En el meu cas, tot i que havia calculat fer la cursa en unes 15 hores i al final varen ser 16 hores i 47 minuts, estic més que satisfeta, ja que vaig gaudir pràcticament durant tot el recorregut, fent fotos i parlant amb els companys de cursa, i especialment perquè la lesió que arrossegava des de gener no va donar problemes.

La sortida i els primers quilòmetres els vaig fer amb na Bel, corrent com si em perseguís un bou. En Sebastià ens esperava a prop del primer avituallament, i ens va acompanyar i fer fotos una bona estona. Al segon avituallament vaig veure que no em convenia seguir aquell ritme frenètic, em vaig posar en mode tranquil i em vaig acomiadar de na Bel. Ella és una màquina i va arribar quasi una hora abans que jo.

He trobat un vídeo d’un corredor que anava per davant meu i que mostra molt bé el recorregut i la ventada que feia a tota la part alta de la cursa. I n’he agafat algunes captures que publico a continuació, juntament amb algunes fotos que vaig prendre jo mateixa i d’altres que varen fer en Ramon, en Sebastià i els fotògrafs de l’organització.

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
16:47:36
hours
15:11:16
hours
71,53
km
14:05
min/km
4:10
min/km
5.251,20
meters
5.300
kcal
Crònica i fotos del súper cap de setmana amb en Ramon Sellas Rosell, en Sebastià Oliver Bennàsar i na Isabel Mas Adrover, a Els Bastions 👉 https://www.elenavera.com/2022/06/07/ultra-els-bastions-2022/ #ElsBastions #ElsBastions2022

Desenvolupament de la botiga online de la Cooperativa Agrícola Andraitx

El dia 1 de març, coincidint amb la celebració del dia de les Illes Balears, la Cooperativa Agrícola Andraitx , una entitat amb més de 60 anys d’història, va presentar la seva nova botiga online. Es tracta d’un projecte de comerç electrònic que hem desenvolupat en un temps rècord i amb un resultat molt satisfactori, gràcies a la participació activa dels membres de la Cooperativa.

Amb la botiga online, la Cooperativa vol facilitar a tots els veïns del municipi d’Andratx la compra, amb lliurament a domicili, de fruites, verdures i altres productes d’alimentació, tot potenciant els agricultors i donant visibilitat al producte local.  La web també servirà al personal de la Cooperativa com una eina de gestió de comandes online i com a punt de partida de futures iniciatives a la xarxa.

Aprofitam per donar les gràcies a José Luis Vegas i a tots els membres de la Cooperativa Andratx per haver confiat en nosaltres i per la seva implicació en el projecte.

L’adreça de la web és: https://www.coopandraitx.es

 

Avui fa un any que em vaig fracturar l’húmer en tres parts

El dijous 21 de gener de 2021, a mig matí, vaig sortir a córrer a prop de casa meva, una ruta molt fàcil i habitual, vaig ensopegar amb una pedra i vaig tenir una caiguda sense aparent importància. Quan em vaig aixecar em vaig adonar que el braç dret no responia como tocava i penjava d’una forma molt estranya. Vaig intentar recol·locar-lo sense èxit i vaig optar per telefonar al telèfon d’emergències 112 per demanar un rescat. Malauradament no hi havia cobertura: si no hi ha cobertura de cap companyia de telefonia mòbil, el telèfon 112 tampoc funciona, així que vaig haver de continuar caminant subjectant el braç amb l’altre i fent proves amb el mòbil fins arribar a un punt amb cobertura, on vaig poder telefonar l’112 i també a en Ramon.

Aviat em varen venir a rescatar uns voluntaris del Protecció Civil Andratx que em varen dur en el seu cotxe tot terreny fins al Coll de Sa Gramola, on m’esperava una ambulància. El trajecte amb el tot terreny fins al Coll de Sa Gramola pel camí pedregós va ser un autèntic infern, per molt que els voluntaris feien tot el possible per evitar que el cotxe és mogués. Tan de bo hagués anat caminant tira tira! Per sort amb l’ambulància i l’asfalt la cosa va millorar.

En arribar a la Palma Planas em varen diagnosticar una fractura d’húmer en tres parts i ja vaig quedar ingressada per ser intervinguda l’endemà mateix. Primer en una zona d’aïllament pendent dels resultats PCR i després ja en una habitació ben còmoda. En Ramon, que ja era amb mi a l’hospital, em va ajudar a fer els complicats tràmits burocràtics i l’endemà, divendres al migdia, després d’una interminable i angoixosa espera en dejuni, molta gana i molts nirvis per si arribava l’autorització de l’asseguradora, el Dr. Antoni Cañellas Trobat em va operar i em va posar una placa de titani mitjançant una cirurgia laparoscòpica. Atenció: si alguna dia teniu un accident per la muntanya, penseu que heu de presentar el part a la FBME de seguida que pugueu, per evitar retards en les intervencions que requereixen una autorització prèvia. Per qüestions urgents, no us faran esperar; però per a algunes intervencions, necessiten que presenteu els paper abans!

Així, divendres a mig dia em varen operar, l’endemà dissabte vaig passar el dia ingressada i el diumenge ja vaig tornar cap a casa, amb el braç semi immobilitzat amb un cabestrell, inflat com un globus i molt adolorit, però amb un bon pronòstic de recuperació, segons el doctor i les radiografies.

Els primers dies varen ser molt difícils i les nits encara pitjors, em despertava cada dues hores i em costava molt reprendre el son, tot i així, poc a poc tot va anar millorant. L’hematoma, la inflamació i el dolor eren importants i em passava moltes hores fent-me automassatge i amb el braç aixecat per drenar els fluids, i controlar un poc el edema. També embenava el braç amb benes coadhesives amb efecte compressiu, per evitar que els fluids tornessin a inflamar descomunalment el braç. De mica en mica vaig anar aprenent i al cap de cinc dies ja podia emprar un poc el ratolí: malgrat el dolor, hi havia feines a fer que no podien esperar! Sort d’en Ramon que em va ajudar molt, especialment en les feines que jo no podia fer de cap manera.

Vaig tenir la sort que aquells dies la meteorologia era molt favorable i aviat vaig poder sortir a caminar i me sentia molt feliç, donava gràcies per poder gaudir dels bells camins que hi ha devora casa meva. I encara més els dies que anava amb companyia. És curiós com quan un ho passa malament, aprecies molt més tot el que tens al teu voltant. Vull donar les gràcies una vegada més, ara per escrit, a totes les persones que es varen bolcar per fer-me la vida més agradable: en Ramon, la Mireia i la meva família en general; i els amics: Olatz, Maria, Loli, Juana Mari, Helena, Marga, Jaume… Gràcies a tots, no ho oblidaré!

El mes de març, encara amb molts problemes per moure el braç, em vaig tallar els cabells jo mateixa de forma radical, per facilitar-me la vida, i vaig dedicar hores i hores a caminar. Els dissabtes sortia i me recorria uns 40 quilòmetres en unes 6 hores: des de casa fins a Galilea i tornar, totes les urbanitzacions del Port d’Andratx… l’objectiu era passar una bona estona i no perdre la forma. Vaig arribar a caminar 146km en una setmana. També dedicava moltes estones a fer exercicis de rehabilitació pel meu comte, tots els moviments que podia suportar.

El mes d’abril ja em varen donar l’alta mèdica i el 5 de juny ja vaig participar en una cursa de muntanya, el Desafio Fas. Però la recuperació total ha estat molt lenta. Ha fet falta molta natació, molts exercicis i, sobretot, molta paciència. Avui, un any després, encara me falta aproximadament en 10% de mobilitat i un 10% de força, però tot arribarà!

Menú