Viatge al País Basc per córrer la G2H i la MMM (Ehunmilak 2025)

El passat cap de setmana, en Ramon i jo vàrem passar uns dies a terres basques per participar a les curses d’Ehunmilak, juntament amb alguns amics de Mallorca i també amb una encantadora parella de catalans que vàrem conèixer fa uns anys a unes curses de muntanya a Andorra, na Lara i en Jordi, i amb qui continuam compartint aventures muntanyenques.

Han estat uns dies inoblidables i aquí vull deixar plasmat un resum de tot el que hem fet.

Dijous 10 de juliol

El primer dia, després d’aterrar a Bilbao i arribar fins al nostre hotel a Ordizia, vàrem anar a fer una primera excursió per explorar els primers quilòmetres de la cursa den Ramon. La intenció era pujar només fins a la creu d’Usurbe, però feia tan bon dia que vàrem arribar fins a al Murumendi (Trakc Wikiloc i a Strava), muntanya per excel·lència de Beasain i Ordizia, amb unes vistes espectaculars de les serres muntanyenques més importants del País Basc. El Murumendi dóna nom a la cursa Marimurumendi, la que va fer en Ramon.

Després encara ens va donar temps d’anar a recollir el meu dorsal i després sopar a una de les tavernes més populars de Beasain, Arrano, molt amables i amb bona relació preu qualitat.

Divendres 11 de juliol

El segon dia, vàrem agafar el cotxe i vàrem anar fins el pàrquing de Mandubia per iniciar allà dalt un altre tram de la cursa den Ramon. Vàrem tornar a pujar al Murumendi, aquesta vegada per la vesant Nord de la muntanya, per arribar fins el punt on havíem acabat el dia anterior (Trakc Wikiloc i a Strava). Després vàrem anar a la Pasta Party que l’organització ofereix a tots els corredors en un edifici històric de Beasain, el palau Igarza, i vàrem dinar amb en Dani Mayans, en Toni Moreno i altres amics de Mallorca. Tot i que hi havia molt bon ambient, feia molta calor i aviat vàrem tornar cap a l’hotel a descansar. I quan el sol es va pondre vàrem pujar al terrat de l’hotel Ordizia, amb unes vistes espectaculars del Txindoki, conegut com el Cervino Basc, juntament amb els nostres amics catalans Jordi i Lara, que s’allotjaren al mateix hotel que nosaltres.

Dissabte 12 i diumenge 13 de juliol

La meva cursa havia de sortir el divendres al vespre, però les alertes meteorològiques varen obligar l’organització a fer alguns canvis, i la meva sortida es va endarrerir fins al capvespre del dissabte.

Això em va donar un poc més de temps dissabte per recuperar-me de les excursions i per dinar amb les amigues Helena i Mar.

Després d’un animat passeig per casc històric d’Ordizia vaig anar a preparar-me per a la cursa i a les 19:00 en punt vaig arrencar (Trakc Wikiloc i a Strava).

Jo anava molt entrenada perquè estic preparant la TDS que tendrà lloc a l’agost i és una ultra de 148 KM amb un desnivell positiu de 9300 M+, així que els 90 KM de la G2H amb un desnivell positiu de 5000 M+ no havien de suposar una gran dificultat. No obstant això, el «fang» per la pluja de la nit anterior i la boira van afegir un poc de «diversió» al repte.

La sortida va ser molt emocionant, a la plaça de l’ajuntament de Beasain, envoltada d’amics. Els balls tradicionals, els sons dels instruments de fusta, els cants de Guipúzcoa… la música de «Conquest of Paradise»… i a córrer. Primer per carrers urbans plens de gent animant vigorosament, després per paisatges amables a l’hora de la posta de sol, amb prats i «caserios» que enamoren. Pujar en direcció al Txindoki, les 9 hores de foscor i concentració, l’amabilitat dels voluntaris i l’escalfor humana del públic per tot arreu amb els «Aupa neska», el trenc d’alba, i el mar de núvols al cim de l’Aizkorri al matí. No es pot demanar més.

La nit va passar bastant ràpid, sense complicacions, donant gràcies per poder estar allà i passant gust, i trobant a faltar a la meva amiga Olatz que finalment no va poder córrer perquè la seva mare, que viu a Bilbao, ha estat malalta i ella va optar per passar quests dies amb ella. Vaig anar a ritme tranquil però eficient, fent molt poques aturades per no endarrerir-me massa, i fent bon ús del fantàstic mini llibre amb espiral amb tota la informació sobre les distàncies, desnivells, perfils i serveis entre avituallament i avituallament, una joia impagable per als corredors que altres organitzadors haurien de copiar 😉

Havia calculat que tardaria entre 18 i 20 hores i al final varen ser exactament 18 i un minut: definitivament la cursa em va anar molt bé.

Vaig arribar a la meta eufòrica, després d’una accelerada recta final «aupada» pels efusius ànims del públic. I just després va arribar en Ramon, que tot i no haver pogut completar tot el recorregut per fer tard a un control, havia pogut fer 4 hores de cursa, pràcticament la meitat del recorregut, i estava ben content i «servit». Vàrem estar una horeta per la meta esperant a veure si arribaven n’Helena, na Mar i en Jordi, però vàrem calcular que l’espera seria massa llarga i vàrem anar cap a l’Hotel a descansar: jo ho ho necessitava!

Dilluns 14 de juliol

El dilluns el vàrem passar visitant Bilbao, fent una agradable ruta urbana amb en Dani, n’Helena, na Mar i n’Olatz, que va ser la nostre excel·lent guia. El final perfecte per a un viatge ple d’emocions i bons records.

ESKERRIK ASKO (gràcies en euskera) a tots els que heu fet possible i m’heu acompanyat en aquesta nova aventura.

Comparteix