Elena Vera

Bloc personal de la webmaster de BalearWeb

UTMB 2017

elenavera | 10 Setembre, 2017 18:58 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Per tercer any consecutiu, en Ramon i jo hem passat la darrera setmana d'agost a Chamonix, amb motiu de la celebració de l'UTMB, la gran festa del trail running. I per segona vegada hem intentat completar la mítica cursa que dóna la volta al massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món.

Enguany, després de més de 44 hores de cursa, finalment sí he pogut assolir l'objectiu. En Ramon anava bé de temps i forces, però al quilòmetre 95, va decidir abandonar per precaució: s'enfrontava a la segona nit, feia molt fred i havia tengut problemes amb el seu impermeable.

Per a mi no va ser gens fàcil arribar a la meta. Vaig tenir molèsties a la zona del genoll des del quilòmetre 70 i vaig optar per dur un ritme molt suau a les baixades, recuperant temps a les pujades. L'estratègia em va funcionar i vaig aconseguir arribar a la meta en bastant bones condicions.

Durant les més de 44 hores de cursa vaig tenir molt de temps per pensar en tota la gent que m'ha ajudat a aconseguir aquest gran repte. La meva família, especialment en Ramon i la nostra filla Mireia, però també la meva mare i les meves germanes, que em varen estar seguint online tot el cap de setmana. Les meves grans amigues, n'Olatz i n'Aina, sempre inspirant-me i donant-me forces per seguir endavant.

També vaig pensar en el nostre grupet de "Salomones": en Jaume, en Manolo... i especialment en el que ens va dir en Toni uns pocs dies abans de partir: "Si et fa mal alguna cosa, baixa un poc el ritme, intenta corregir la tècnica de carrera, trepitja diferent..."

Més d'una vegada vaig recordar el que em va dir en Roman mentre participava al Gran Trail Aneto-Posets, quan li vaig demanar per telèfon si encara continuava en cursa: "Clar que sí, encara puc caminar!!!"

Les paraules d'en Josep, secretari de Sa Milana, just abans de la sortida, també em varen ajudar: "Mai retirar-se. Si estàs malament t'atures, menges, descanses el que necessitis i hi tornes."

En Ramon també ocupava el meus pensaments, no sabia res d'ell des del km 50, quan ens vàrem distanciar. Confiava que continués en ruta ja que com diuen els anglesos, "no news is good news". Per sortir de dubtes, quan quedaven uns 20km per a l'arribada, a Vallorcine, vaig encendre l'aplicació de seguiment de corredors del mòbil i malauradament vaig veure que s'havia retirat. Aleshores vaig pensar que havia d'arribar a la meta fos com fos, almenys un dels dos ho havia de fer! I pensar en això em va donar forces per a l'ultima gran etapa, que va ser la més dura de totes, per la calor que es va posar a fer i pel cansament acumulat.

L'arribada a la meta va ser impressionant. En Miquel va sortir al meu encontre i em va filmar als últims quilòmetres. En Sebastià, que havia completat l'UTMB just unes hores abans, m'esperava a 500 metres. En Ramon em va acompanyar fins a l'arc de meta amb la bandera de Sa Milana. En Miquel Àngel i na Marta, filmant i cridant: "Elena, Elena, Elena". En David, en Tomeu, n'Elo, n'Isabel... Vaig sentir "Amunt Milana". La plaça plena de gent animant amb força. Impactant. No tenc paraules per descriure el que vaig viure.

Som molt afortunada i estic molt agraïda. I per intentar no oblidar aquesta vivència, he fet un vídeo clip amb els fragments filmats pels amics, els fragments de vídeo que l'organització fa quan arribes a cada control de pas, tant meus com den Ramon, algunes fotos del cap de setmana... i com a banda sonora la mítica cançó "Conquest of Paradís", de Vangelis, la música que s'escolta just abans del tret de sortida de l'UTMB.

L'any que ve hi tornarem. En Ramon no es rendeix :-)


Chamonix amb el cim del Mont Blanc al fons

Sopar al Poco Loco, un clàssic de Chamonix que no defrauda

Un poc d'aclimatació, pujant a Planpraz

Vistes de Chamonix des de Planpraz, punt de partida dels vols en parapent

Caminant un poc per Planpraz

Recollida de dorsals i 1r control de material

Photocall a la recollida de dorsals

Trobada de mallorquins Amics del Mont Blanc a Chamonix

En Ramon i jo a la sortida de l'UTMB 2017

En Ramon i jo pujant a Le Delevret

Baixant del Col de la Seigne

En Ramon i jo al Col Checrouit

Pujant al Gran Col Ferret

Arribant a la Meta, Chamonix, després de més de 44 hores de cursa

A la meta, amb els companys de Sa Milana

Lluint l'armilla de "Finisher"

Estació de tren de Chamonix

Passeig en Tren fins a Servoz

Servoz

Un poc de relax i desconnexió a Servoz

Estació de tren Servoz

The North Face Ultra Vertical: les sabatilles que duré a l'UTMB 2017

elenavera | 03 Agost, 2017 12:42 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Foto feta el passat cap de setmana al Puig de Galatzó

No existeixen les sabatilles perfectes per a l'UTMB ja que és una cursa tan llarga que hi trobes molta varietat de terreny i de condicions meteorològiques: pedra, roca, lloses, grava, herba, sorra, asfalt, fang, aigua, fred, calor... Normalment les sabatilles que van bé per a una cosa, no van tan bé per a l'altra, així que a l'hora de triar, has de prioritzar.

L'ordre de les meves priorats és:

  1. Que siguin transpirables.
  2. Que siguin amples a la part de davant, perquè necessito espai per als dits.
  3. Que no s'aixequin gaire del terra perquè siguin estables.
  4. Que s'assequin de forma ràpida, si es mullen amb la pluja o travessant algun torrent.
  5. Que s'aferrin bé a terra i no rellisquin.
  6. Que siguin lleugeres.
  7. Que m'agradin estèticament.

En base a aquests criteris el dia 26 de maig em vaig comprar les The North Face Ultra Vertical. De primer la llengüeta semblava que em causava un poc de pressió sobre la part baixa del tibial, però després d'uns dies d'ús va desaparèixer la molèstia. També només inicialment, tenia la sensació que el peu ballava un poc dins de la sabata, però fermant-me bé els cordons es va acabar el problema.

A hores d'ara les sabates han fet uns 320km, inclosos els 84km de l'Open Cavall dels vent, i ja he decidit que aquestes seran les sabatilles que duré a l'UTMB 2017. No són perfectes, però compleixen amb tots els meus requisits i, a un més de la cursa, val més boig conegut que savi per conèixer.

A continuació publico algunes fotos comparant una de les sabatilles usades amb una de les noves que ja m'he comprat. Les usades encara les faré durar molts km més, però vull començar a "domar" també unes de noves, abans de la cursa, per si les necessito.

I tu? Quines sabatilles faràs o faries servir a l'UTMB?

La puntera aguanta molt bé, està intacta.

El taló es va deteriorar molt aviat, però no he notat que perdi la seva funció.

La sola, de la marca Vibram, aferra bastant bé. En moll l'he provat un poc a Cavalls del Vent i em va anar perfecte. Els tacs estan tots sencers i no estan gaire gastats, després de 320km.

Les zones més fines i transpirables de l'Upper s'estan foradant, però crec que el teixit resistirà gràcies a les zones més reforçades

Si no et fixes molt, hi ha molt poca diferència entre la usada (dreta) i la nova (esquerra).

Cavalls del Vent OPEN

elenavera | 15 Juliol, 2017 20:28 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

El passat cap de setmana en Ramon, n'Olatz i jo vàrem fer una escapada al Pirineu per participar a l'ultra trail no competitiva Cavalls del Vent en modalitat OPEN.

Cavalls del Vent és una ruta circular d'uns 84km i 5.600 metres de desnivell positiu que uneix vuit refugis situats al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 900 i els 2.500 metres, aproximadament, essent el punt més alt el Refugi del Niu de l'Àliga. Cavalls del Vent existeix com a ruta senderista senyalitzada (amb unes subtils marques taronges) des de l'any 2003, i des de l'any 2009 també és l'escenari de la famosa cursa de muntanya actualment coneguda amb el nom de Ultra Pirineu.

Cavalls del Vent en modalitat OPEN se celebra des del 2014 i consisteix en completar la travessa en menys de 24 hores. El format de la modalitat OPEN Cavalls del Vent, sense senyalització addicional i sense el caràcter competitiu, fan que sigui un esdeveniment molt singular. És bastant habitual que la gent hi participi formant parelles o petits grups i que el ritme sigui més tranquil que en una cursa competitiva. I anar trobant les marques taronges del circuit, consultar el mapa i el track GPS, per no perdre's, és una part important del repte, una dificultat afegida que la fa encara més interessant.

N'Olatz, en Ramon i jo vàrem tardar 22 hores i 25 minuts en completar el circuit, superant alguns entrebancs que van sorgir durant el camí, com ara una caiguda d'en Ramon, un bastó que es va trencar i que vàrem "apedaçar", més d'una dificultat per trobar el camí, a més de les inclemències meteorològiques: pluja, pedra, fort vent, llamps i fred. Malgrat tot vàrem gaudir moltíssim de l'experiència i la recoman fervorosament a tots aquells que els agradin les aventures de muntanya. Hem quedat enamorats de Cavalls del Vent OPEN, de Saldes i la seva gent, de l'Alberg Cal Manel on ens vàrem allotjar i de tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els objectius, assolits, en aquesta escapada eren passar una bona estona i fer un bon entrenament de cara al UTMB 2017, ja que el terreny, tipus de desnivell i alçada se sembla molt al que hi trobarem. I de pas aconseguir els 5 punts ITRA que es concedeixen a tots els finishers, per si els necessitam en el futur.

Refugi Lluís Estassen, a trenc d'alba, inici de la cursa

N'Olatz, en Roman, en Ramon i jo, just abans de començar l'aventura














Tramuntana Travessa 2016

elenavera | 17 Desembre, 2016 13:21 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Tot i que ja han passat 14 dies des que es va celebrar la Tramuntana Travessa, avui em ve de gust parlar-ne en aquest blog que vaig alimentant i rellegint esporàdicament.

La cursa, amb un total de 129km de recorregut i 5.600 metres de desnivell positiu (segons el track d'un participant), em va sorprendre positivament. Tothom diu que va ser duríssima, però això ja m'ho esperava. El que em va impressionar va ser l'excel·lent organització. La sortida a s'Arracó va ser emocionant: amb un ambient molt càlid malgrat el fred. El marcatge i suport dels voluntaris durant la primera part nocturna, insuperable: et trobaves persones animant i guiant als punts més delicats, desafiant la intempèrie i la foscor. Els avituallaments, de luxe: a Esporles fins i tot hi havia panets de sobrassada casolana. L'avituallament de Bunyola, amb un ambient eufòric i un servei de bossa de vida hipereficient. Amics per tot arreu, als avituallaments, corrent, guiant, fent fotos, animant...

I la cursa em va anar molt, molt bé. Vaig tenir la sort de rebre bons ànims a la sortida, gaudir d'excel·lent companyia a la cursa i de no fer-me mal durant més de 22:30 h fent la cabra per la muntanya! I com a guinda en Ramon i jo vàrem arribar junts a la meta! Ni preparat hagués sortit tan bé. I a sobre vaig quedar segona dona amb un premi de 300 €, què més es pot demanar ;-)

Gràcies a tots tots els que han fet possible aquesta gran festa i enhorabona a tots els participants. Gràcies a tots els que ja ens heu felicitat a en Ramon i a mi, i NO cal que ens torneu a felicitar ;-) I gràcies especialment a:

  • En Joan Adrover, el president de Sa Milana, que s'ha deixat la salut col·laborant en l'organització d'aquest esdeveniment.
  • N'Imma Gil, de Mallorca a Dalt de Tot, peça clau dins l'organització, que ens va animar a participar-hi, fins convèncer-nos.
  • Tot el Comando Andratx, responsables de la impecable sortida i presents al llarg de tot el recorregut.
  • N'Aitor Vázquez i tots els fotògrafs, gracies als quals puc il·lustrar aquest àlbum de records.
  • N'Antoni Mateu Colom, que em va fer de super assistent personal a Bunyola, sense haver-ho planejat
  • Na Paqui Vázquez i en Roman Morell, que em varen acompanyar durant bona part de la cursa, fent-me córrer molt més del que hagués fet.

I com no, moltes gràcies i enhorabona a en Ramon, que em va donar suport abans i després de la cursa. I encara no sé com s'ho va fer perquè ens trobéssim a Pollença just uns metres abans de travessar l'arc de meta.


Saludant els voluntaris del Comando Andratx, a S'Arracó (Foto: Aitor Vázquez)

Poc abans del tret de sortida, amb els companys de Sa Milana (Foto: Aitor Vázquez)

La sortida des de S'Arracó (Foto: Mallorca Trail)

Amb na Paqui al Coll de sa Gramola (Foto: Aitor Vázquez)

Amb na Paqui a Valldemossa (Foto: Elitechip)

Agafant la bossa de vida a Bunyola (Foto: Marta Niedzialek)

En Ramon fent la sortida unes hores després des de Deià (Foto: Cati Pons)

En Ramon passant per Sóller (Foto: Cati Pons)

Entrant dins la finca de Comassema (Foto: Rafel Pascual)

Pujant pel Bosc de Comassema (Foto: Joan Carles Bennàssar)

En Ramon baixant cap a Tossals Verds (Foto: Aitor Vázquez)

Baixant cap a Tossals Verds, poc després (Foto: Aitor Vázquez)

En Ramon arribat a Son Amer (Foto: Marta Niedzialek)

Deixant son Amer amb la boca plena, rumb a Pollença (Foto: Nicolàs Oliver)

En Ramon i jo arribant a la meta junts, el vaig atrapar pocs metres abans de la meta, destí o casualitat?

En Ramon i jo a la meta, amb les medalles fetes per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer (Foto: Marta Niedzialek)

Trofeu

Ultra Trail Serra del Montsant / UTSM 2016

elenavera | 29 Octubre, 2016 18:05 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

El Montsant

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem passar uns dies a la Serra del Montsant, per participar a la cursa de muntanya UTSM 2016, de 101km de distància i 4.000 metres de desnivell positiu. Ens vàrem allotjar a un petit apartament de Cornudella de Montsant, un poblet amb molt d'encant, on comença i acaba aquesta cursa que dona tota la volta al Parc Natural del Montsant. Vàrem llogar l'apartament a través de Airbnb (si clicau aquí podeu obtenir un descompte de 30€) i curiosament, al mateix edifici, s'allotjava també un participant de l'UTSM pollencí, Josep Creus, i la seva família, amb qui vàrem fer una bona amistat.

El divendres, el dia abans de la cursa, a més d'anar a cercar els dorsals a Reus, la capital de la comarca, vàrem visitar Siurana, un llogaret situat sobre un precipici, molt popular entre els escaladors. Després vàrem dinar al Restaurant La Serra, que té una relació preu qualitat molt correcta. I al capvespre vàrem fer quatre compres de productes locals a les botigues i al Celler Cooperatiu de Cornudella, un edifici molt singular de visita obligada.

La cursa, el dissabte, ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi. El recorregut de l'UTSM és bastant corrible, llevat d'alguns trams força tècnics i perillosos, com ara el temible Grau de l'Escletxa, especialment quan es troba mullat i emboirat, com ens va passar. El paisatge, em va sorprendre positivament, sobretot les gegantines roques arrodonides per l'erosió. També em varen encantar les vinyes, riuets, embasaments i pontets per on vàrem passar, tot tenyit dels colors típics de tardor. I com que va plovisquejar, el terre era bastant tou i castigava molt poc les articulacions, fet que vaig agrair molt i em va permetre córrer molt a gust, sense cap molèstia al llarg de les 16:38 hores de cursa.

Jo vaig acabar unes hores abans que en Ramon, perquè em vaig engrescar força, avançant dones, i en arribar a la meta, passada l'una de la matinada, em vaig anar a l'apartament a descansar. Però sabent per on havia de passar en Ramon i les condicions que es trobaria, no vaig poder dormir ni un minut i patia tant per ell que vaig optar per tornar a la zona de la meta a esperar-lo. Per sort va arribar molt abans del que havíem previst, sa i estalvi, en bona part gràcies a uns bascos amb qui va compartir els trams més difícils del recorregut. A la part final del vídeo que trobareu més avall, filmat pels mateixos bascos, podeu veure l'arribada den Ramon a la meta, tot content i corrent.

El diumenge, l'últim dia de la nostra estada, sense haver dormit encara, vàrem assistir al lliurament de trofeus i després vàrem visitar alguns dels preciosos pobles pels quals havíem passat durant la cursa, com ara Escaladei i la Morera de Montsant, situats als peus de la Serra Major.

En resum, un cap de setmana rodó i una cursa molt recomanable. És una de les curses que m'han anat més be i on he gaudit més de córrer, aconseguint un resultat que no havia ni imaginat. A en Ramon també li va anar força bé, ja que tot hi haver-se perdut a la part més alta de la Serra, a causa de la boira, va arribar sobrat de temps i forces.

A continuació, algunes fotos, el vídeo dels bascos que he esmentat abans i el vídeo que ha publicat l'Organització.

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Pantà de Siurana

Botigues de Cornudella de Montsant

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Esport Foto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Eduardo Uribe)

Vídeo realitzat pels bascos, al minut 7:30 es veu l'arribada d'en Ramon

Vídeo realitzat per l'organització



Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016

elenavera | 01 Setembre, 2016 19:09 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Enguany en Ramon i jo hem estat uns dels grans afortunats de prendre part en la 14a edició del UTMB, la reina de les curses de muntanyana d'ultra distància, que se celebra anualment al voltant del massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món. I també hem tengut la sort de poder gaudir d'una setmana a Chamonix, centre neuràlgic d'aquest gran esdeveniment esportiu. El bon ambient que es viu durant aquests dies a la capital dels Alps francesos és indescriptible, s'ha de viure, allò és la meca dels "trail runners". Si l'any passat ja va ser fantàstic, enguany ha estat fins i tot millor.

A l'avió d'anada de Palma a Ginebra ja vàrem coincidir casualment amb amics mallorquins amb destinació a Chamonix, com ara en Jose Antonio de Sa Milana, en Jordi i en Martí, i el vol ja va ser molt divertit.

Amb en José Antonio

L'arribada a Chamonix amb EasyBus també va anar perfecta i abans que es fes fosc, ja ens havíem instal·lat a la mateixa caseta de fusta de l'any passat, on gràcies a la propietària Mandy i la seva família ens sentim com a ca nostra.

EasyBus

La "nostra" caseta a Chamonix

Durant el dies previs a la cursa, vàrem anar a visitar la fira del corredor i també vàrem recórrer els últims 12km de la cursa, per tal d'habituar-nos a l'alçada i visionar-nos arribant a la meta.

Tren cap a Praz de Chamonix...

...Després pujar en telefèric fins La Flegérè

Pujar un poc...

... i encara un poc més...

...fins aquest rierol i després baixar caminant fins a Chamonix

Aquest mateix dia, també vàrem anar a passar el primer control de material i a recollir el dorsal per a la cursa.

Amb els dorsals per a l'UTMB, tan difícils d'aconseguir

Tot anava sobre rodes: visita de rigor a "FastGood" Poco Loco, preparació de motxilles i bossa de corredor per deixar a la mitja part... I el llargament esperat divendres 26 d'agost, ens vàrem plantar a la sortida feliços, animats i confiant poder completar els 170km de cursa dins les 46:30 hores de límit.

Multitudinària i mítica sortida de l'UTMB, que impressiona més des de fora, que des de dins.

L'únic que ens preocupava realment era l'alerta que ens va enviar l'organització sobre les altes temperatures que ens castigarien durant la cursa. De fet tots els noticiaris francesos varen estar informant durant els dies previs a la cursa sobre l'excepcional onada de calor que patia França.

Alerta roja per calor

I efectivament, la calorada va ser un problema i ens va causar a tots un desgast físic addicional. I les estadístiques d'enguany ho demostren: dels 2.555 corredors que varen prendre la sortida de l'UTMB, només 1.468 (57,46% participants) varen arribar a la meta. La resta, un 42,54%, ens vàrem veure obligats a retirar-nos pel camí, de forma voluntària o de forma forçada, com és el nostre cas. I és que en arribar al control d'Arnuva, dissabte 27 passades les 6 de la tarda, després de més de més 5700 metres de desnivell positiu i prop de 100km, els organitzadors ens van dir que estàvem fora de temps i que no podíem continuar. La veritat és que en aquell moment ens va saber molt, molt greu, però no hi havia res a fer: l'organització de l'UTMB és molt estricta i és així com ha de ser per garantir la seguretat dels corredors i que tot funcioni com un rellotge. Però vàrem agafar el bus de tornada cap a Chamonix i va començar a tronar i llampegar, fet que ens va alleujar un poc la nostra pena, perquè ser-hi a la muntanya de nit i amb tempesta és perillós. D'altra banda, si bé és cert que havíem somiat arribar a la meta junts, almenys vàrem poder gaudir de la cursa durant més de 24 hores, que no és poc. Vàrem córrer junts pràcticament tot el temps i si en algun punt ens separàvem, ens reagrupaven als avituallaments.

Pujant cap a Le Délevret, no vaig fer moltes fotos per no gastar la bateria del mòbil

Foto de l'organització, també pujant cap a Le Délevret

Baixant cap a Courmayeur (foto de l'organització).

Arribant a Courmayeur (foto de l'organització).

En Ramon anant cap al Refugi Bonatti darrera d'un altre corredor

Baixant cap a Arnuva, poc abans que ens ens obliguessin a abandonar (foto de l'organització).

El sistema de seguiment en viu de la cursa va fallar en algun moment i va informar erròniament que en Ramon s'havia retirat, causant bastant confusió als familiars i amics que ens seguien en viu. Però el fet és que tots dos vàrem arribar a Arnuva amb ganes de continuar i malauradament no vàrem poder fer-ho.

L'endemà ens vàrem aixecar molt animats i vàrem anar a celebrar el 60 aniversari d'en Ramon a la Micro Brasserie de Chamonix-MBC, una hamburgueseria d'estil americà que ens havien recomanat.

Celebrant el 60 aniversari d'en Ramon

I després vàrem anar a veure arribar els últims "finishers" del UTMB. És realment emocionant veure la capacitat de patiment d'alguns corredors, com ara els que arriben amb l'esquena totalment de costat, molts!, possiblement amb pinçaments lumbars, i es desplomen en braços dels sanitaris o familiars tot just travessar la meta.

Un dels últims "finishers" caminant completament tort

O veure arribar a l'últim corredor, que és aplaudit més que el primer i també rep un gran reconeixement a la cerimònia de lliurament de premis: posa la pell de gallina.

La darrera "finisher", acompanyada dels "Fermeurs" que tanquen la cursa

Les primeres 10 dones i els primers 10 homes del UTMB

La setmana de l'UTMB es clou amb un sopar de comiat per a tots els corredors i organitzadors amenitzat amb música en directe i projeccions de vídeo, on vàrem tenir l'oportunitat de fer nous amics i saludar alguns companys mallorquins, com en Llorenç de Sa Milana, o n'Àngels Llobera, una de les 131 admirables dones que han estat capaces d'arribar a la meta enguany.

Amb en Llorenç de Sa Milana

Sopar gratuït per als corredors, molt bo!

Un cop acabada la setmana de l'UTMB i com que a la cursa ens havíem quedat amb forces i ganes de seguir trescant pel Mont Blanc, el dilluns vàrem anar a fer dos entrenaments lleugers per la zona, un al matí i un a l'horabaixa. Al matí vàrem fer una ruta circular pels bucòlics pobles d'Argentière, Le Tour i Tré-le-Champ.

Arribant a Le Tour

I a l'horabaixa vàrem a anar a repassar els primers 8 km de la cursa, de Chamonix fins Les Houches, ja que l'any que ve intentarem tenir sort en el sorteig de dorsals, si ens toca tornarem a intentar completar els 170km en competició, i si no ens toca els farem pel nostre compte, en etapes.

Arribant a les Houches

L'últim dia a Chamonix, dimarts 30 d'agost, vàrem aprofitar per passejar i visitar algunes de les moltes botigues dedicades als esports de muntanya que s'escampen per tot el poble, per menjar-nos una deliciosa pizza a La Roulotte i per anar a veure aterrar els intrèpids parapentistes que es veuen volar constantment sobre la vall de Chamonix.

La Roulotte

Parapentista aprenent a volar

Hydrospeed al riu Arve de Chamonix

Repeteixo, si tot va bé, l'any que ve hi tornarem: allò és el paradís per a nosaltres.

2015: balanç d'un any de muntanya

elenavera | 01 Gener, 2016 12:15 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Ordenant el meu arxiu de fotos, queda clar que el 2015 (feina i família a part) ha estat un any de muntanya, muntanya i més muntanya per a mi i en Ramon. Aquestes són les més singulars de cada mes:

3 de GENER, primera llarga sortida de l'any: Per encetar l'any, vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, amb n'Aina Martínez-Atienza, i els germans Jaume i Toni Bennàssar.


7 de FEBRER, muntanya amb neu, amb n'Aina Enseñat i en David Breijó: Vàrem tenir la gran sort de poder córrer per damunt neu verge amb unes condicions meteorològiques immillorables. Dubto molt que puguem tornar a viure a Mallorca una experiència com aquesta.


28 de MARÇ, entrenament des de Valldemossa a Pollença: Novament vàrem gaudir d'un temps excepcional, i d'una gran companyia: n'Olatz,n'Isabel, en Manolo, en Jaume i en Pere.


18 d'ABRIL, Ultra Trail Serra de Tramuntana (UMST): Per segona vegada, en Ramon i jo aconseguírem travessar tota la serra de Tramuntana, d'Andratx a Pollença, en menys de 24 hores. Vaig dedicar una entrada a aquesta fita.


16 de MAIG, Camí de Cavalls Menorca, Costa Sud: També vaig dedicar una entrada a aquesta cursa que ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi.


6 de JUNY, entrenament amb el Comando Sa Riera: Una gran sortida amb els amics del CSR, passant pel cim del Galatzó i amb bany a Cala Estellencs, el primer de l'any.


ESTIU: Durant tot l'estiu, hem continuant entrenant de valent, malgrat la calorada, i l'única "boja" capaç de seguir-nos a les nostres llargues i suoroses sortides estivals ha estant la incansable "IronWomen" Aina Martínez-Atienza. Aquí la podeu veure, tan fresca com una rosa, anant d'Andratx a Valldemossa.


Tampoc pot faltar en aquest resum, el sopar d'estiu amb els companys del Club de Muntanya Sa Milana al Castell d'Alaró.


Finals d'AGOST: Mont Blanc: Sens dubte, l'aventura més important del 2015 ha estat el viatge al Mont Blanc. També vaig dedicar tot un article a aquesta inoblidable experiència que esperam repetir l'any 2016.


19 de SETEMBRE: Trapa Trail: I just després d'arribar del Mont Blanc, vàrem participar a la Trapa Trail, organitzada pel Club d'Atletisme Andratx, que va ser un èxit en tots els sentits.


24 d'OCTUBRE: Tomir 50km Vàrem recórrer prop de 50km entre Pollença i Lluc, passant pel cim del Tomir. Al començament de l'entrenament, en travessar la finca Lassarell, vàrem tenir el plaer de comptar amb la companyia del seu propietari, en Miquel Àngel March, antic dirigent del GOB Mallorca i actual batle de Pollença, a qui coneixem gràcies a en Biel Perelló.


28 de NOVEMBRE: Desafio Lúrbel Aitana 120km / 7.000+: Aprofitant tot l'entrenament de l'estiu, ens vàrem apuntar a aquesta difícil cursa. Sabíem que seria dura, però no la imaginàvem tan tècnica. Malgrat tot vàrem aconseguir l'objectiu. Vaig penjar algunes fotografies fetes durant les 30 hores de cursa a Facebook.


31 de DESEMBRE: San Silvestre trailera den Roman: La millor manera d'acabar l'any és fent el que més t'agrada, així que animats per en Roman Morell, hem acomiadat el 2015 al mirador de sa Gúbia amb molt bona companyia, ensaïmada, torrons... i dutxa de cava inclosa ;-)


Aprofit per desitjar-vos un molt bon any nou i, com diu l'amic Carles Balaguer, "que el 2015 us sembli una merda comparat amb el que us espera al 2016!"

UTMB 2015

elenavera | 05 Setembre, 2015 12:05 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

L'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que se celebra anualment a finals d'agost, és la mare de les curses de muntanya. La majoria de "trailrunners" aspiren a participar en aquesta competició almenys un cop en la vida. Es tracta d'una prova molt dura de 170 km i 10.000 m de desnivell positiu, que transcorre al voltant del cim del Mont Blanc, passant per Alps francesos, italians i suïssos. Els corredors que volen participar en la cursa han d'acreditar un currículum, que es concreta en un mínim de punts que s'obtenen en altres curses qualificatives d'ultra-fons. I comptar amb el currículum no basta: després a més a més cal tenir sort al sorteig dels 2.300 dorsals disponibles. En definitiva, que és quasi tan difícil córrer la cursa, com aconseguir participar-hi.

Fa un any, en Ramon i jo, veient que tots dos comptàvem amb els punts necessaris per optar a un dorsal, vàrem decidir apuntar-nos al sorteig. I de seguida vàrem reservar allotjament i bitllets d'avió. Així, si ens tocava un dorsal bé, i si no hi aniríem a entrenar i a viure l'extraordinari ambient de Chamonix, punt neuràlgic de l'UTMB i de la resta de curses que tenen lloc durant la setmana (PTL, OCC, TDS, CCC...).

El mes de gener de 2015, quan es varen sortejar els dorsals, no hi va haver sort. Així que, aquests passats dies, coincidint amb l'UTMB 2015, hem anat a Chamonix només a conèixer de molt a prop què és l'UTMB i a preparar-nos per si el 2016 hi ha sort i obtenim dorsal.

Ha estat una setmana immillorable, amb unes condicions climatològiques excepcionals. Aprofitant els autobusos que l'organització de l'UTMB posa a disposició dels corredors i acompanyants, i emprant també altres mitjans de transport, hem pogut realitzar tres llargues sortides, dia sí, dia no, recorrent un total de 141 km i 8.895m de desnivell positiu, pràcticament la totalitat del circuit de l'UTMB. Per fer-ho possible, hem portat una planificació molt ajustada, que ens ha funcionat a la perfecció:

1r día, dimecres 26 d'agost: arribada a Chamonix

Arribam a la nostra destinació mitjançant un vol directe d'EasyJet de Palma a Ginebra, més un transfer d'EasyBus fins a Chamonix, amb el temps just d'instal·lar-nos a la caseta de fusta que havíem llogat i d'anar al centre esportiu de Chamonix a recollir el forfait per als bussos de l'organització, mitjançant els quals faríem la majoria dels nostres desplaçaments.

2n dia, dijous 27 d'agost: Entrenament des d'Orsières a Chamonix

A les 05:00 de la matinada, agafam el bus que porta els corredors a la sortida de l'OCC a Orsières i a les 06:30 iniciam el nostre entrenament, amb l'objectiu d'anar fins a Chamonix, recorrent un total de 52,4km i 3.271m de desnivell positiu. Els corredors de l'OCC inicien la seva cursa a les 8:30 i bona part d'ells ens avancen durant el camí. Durant el dia, no només tenim la sort de comptar amb la companyia dels corredors, sinó que també aprofitam la senyalització de la cursa i els ànims que ens dóna el públic pensant que formam part de la competició.

A continuació podeu veure l'esquema de quilòmetres parcials, quilòmetres acumulats, alçades, desnivells parcials, desnivells acumulats, temps parcials, temps acumulats i hora de pas, previst per aquest dia. També podeu veure el perfil del recorregut i algunes fotos del dia.


Champex-Lac, Suïssa

En Ramon corrent entre els primers corredors de l'OCC

Gaudint de les vistes a La Giète, Suïssa

Arribant a Trient, Suïssa

Arribant a Vallorcine, França

La Tête au Vents, França

Un cèrvol curiós a la Tête au Vents, França

3r dia, divendres 28: dia de descans i sortida de la UTMB

Dedicam aquest dia a recuperar forces, passejar pel centre de Chamonix i veure l'espectacular sortida de l'UTMB. Impressionant!

Amb na Maria Jesús al centre de Chamonix

Arc de sortida i meta de les curses de l'UTMB

Minuts abans de la sortida l'UTMB

En Ramon animant al gran Tòfol Castanyer a la sortida l'UTMB

Amb en Frank i la seva família

4t dia, dissabte 29: Entrenament de Courmayeur a Champex-Lac

A les 5:30 de la matinada, agafam un dels bussos de l'organització que ens porta fins a Courmayeur i des d'allà, a les 6:30 h, iniciam el nostre segon entrenament, i tenim el privilegi de compartir quilòmetres amb alguns dels millors corredors de l'UTMB, els més avançats, que a aquestes hores ja han fet més de 80 km i acumulen més de 12 hores d'esforç. Gaudim d'un dia insuperable, passant per alguns dels trams més bells de la cursa, aprofitant novament la senyalització de la cursa i els ànims del públic.


Courmayeur, Itàlia

Refuge Bertone, Itàlia

Refuge Bonatti, Itàlia

Baixant cap a Arnuva

Arribant al Grand Col Ferret

Grand Col Ferret

Baixant cap a La Fouly ens trobam amb en Jaume participant a l'UTMB

5è dia, diumenge 30: dia de descans i arribada de la UTMB

Novament, destinam aquest dia a descansar, passejar per Chamonix i veure l'emotiva arribada a la meta de corredors l'UTMB i la PTL. També aprofitam per comprar un mapa a escala 1:50.000 que mostra tot el circuit de la cursa en un sol full per poder-lo clavar en una pissarra i tenir una visió global del circuit, ja que l'alternativa dels dos mapes #3531ET i 3630OT, a escala 1:25.000 no serveix per a aquest propòsit.

Amb amics mallorquins participants a les curses de l'UTMB

Una parella arribant a la meta de l'UTMB

6è día, dilluns 31: Entrenament de Notre Dame de la Gorge a Courmayeur

A les 4:00 de la matinada, un contacte de la propietària de la nostra caseta de fusta ens ve a recollir i ens porta en cotxe fins a Notre Dame de la Gorge, on iniciam el nostre tercer entrenament. Iniciam l'entrenament de nit, il·luminats per la lluna plena, gaudint d'una nit única. Arribam a l'increïble Col du Bon Home just a l'alba i continuam el nostre camí fins a Courmayeur, arribant-hi a temps per agafar l'últim bus que va d'aquesta localitat fins a Chamonix, passant pel túnel del Mont Blanc. Aquest dia ja no hi ha rastre de l'UTMB. Totes les senyalitzacions ja han estat retirades i no queda cap senyal del pas de milers de corredors: admirable!


Alba al Col de Bonhomme, França, amb lluna plena

Refuge de La Croix du Bonhomme, França

Les Mottets, França

Col de la Seigne,frontera entre França i Itàlia

Lac Combal, Itàlia

Baixant cap al Col Checroiut, en direcció a Courmayeur, Itàlia

7è dia, dimarts 1 de setembre: tornada a casa

Finalment, el dimarts tornam cap a casa, enamorats del Mont Blanc i decidits a tornar el 2016, per participar en la cursa si hi ha sort en el sorteig, i si no hi ha sort, simplement per gaudir novament d'aquest increïble paradís.

Més fotos a Facebook

1 2 3 ... 26 27 28  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb