Elena Vera

Després de fer la volta sencera a Menorca amb en Ramon, em vaig proposar com segon repte esportiu de l'any baixar de 4 hores a la TUI Marathon Palma de Mallorca. L'objectiu em feia molta il·lusió. A en Ramon no gaire però, com que a l'estiu entrenar per muntanya és complicat, també s'hi va apuntar.

Han estat prop de cinc mesos de preparació, compartida presencialment amb en Jaume i en Toni, i compartida a distància amb n'Olatz. Jo m'ho he pres molt seriosament, de forma quasi obsessiva: ja havia fet tres maratons abans i sabia que baixar de 4 hores em costaria molt.

I avui ha arribat el gran dia. Ens hem trobat a la sortida i després cadascú ha seguit el seu propi ritme. Per a n'Olatz, en Jaume i en Toni es tractava de la seva primera marató i, malgrat la megacalorada que ha fet, han superat sobradament el repte, passant a formar de la petita minoria (diuen que és un 1% de la població) que ha estat capaç d'acabar una marató. En Ramon, que ja té experiència en maratons, també l'ha acabada, però quan ha vist com anava pujant la temperatura, ha optat per l'estratègia de prendre-s'ho amb calma i no arriscar la salut.

Per sort, a mi la calor no m'afecta gaire i, gràcies al mix de cançons a 180bpm que faig servir, he pogut mantenir un ritme pràcticament constant durant tota la cursa. Tot i això, els últims 10km han estat força durs i si no arribo a posar-hi molta força de voluntat, no hauria pogut assolir el meu objectiu.

Vull donar les gràcies a totes les persones que m'han animat durant la cursa. A n'Olga, la dona d'en Toni, que ens ha estat perseguint amunt i avall tot el matí. A en Pau, que anava amb la bici oferint-nos ajuda. A na Lluisa i en Gori Gori, que estaven al lloc perfecte, a pocs km de la meta, quan les forces flaquejaven. A n'Antoni i n'Elena que també han sortit al nostre encontre a diversos llocs i fins i tot m'han esperat a la meta per fer una foto de la meva arribada. A en Manu que ens ha vingut a veure a la sortida. A na MPaz que estava amb la seva preciosa filla a la zona des Carnatge. A en Ramon i la resta de companys d'aventura, que m'aguanten fins i tot quan em faig molt pesada. I gràcies també a tots els que hi eren i no els he vist.

La nostra gran amiga Aina Martínez-Atienza ahir va tornar a fer-ho: 3,8km nedant, 180km en bici i 42km corrent. Increïble! I ja és la cinquena vegada que ho fa:

1. Challenge Barcelona (ara Ironman), 30 de setembre 2012, Calella
2. Challenge Vitoria, 28 de juliol 2013, Vitoria-Gasteiz
3. Ironman de Cozumel, 30 de novembre de 2013, illa de Cozumel, Mèxic
4. Ironman Frankfurt, 6 de juliol de 2014, Frankfurt
5. Ironman Mallorca, 27 de setembre de 2014, Alcúdia

Segurament és la dona de les Illes Balears que més triatlons d'aquesta distància ha realitzat i s'ha guanyat a pols el "títol" de la IRONWOMAN BALEAR. És un orgull ser amiga seva! I ahir vàrem tenir la sort de poder presenciar la seva arribada a la meta. Emocionant!

Al matí vàrem anar a córrer 32k pel Port d'Andratx, l'entrenament més llarg amb vistes a la marató que correrem el proper mes d'octubre. I aprofitant que al Port d'Alcúdia hi ha un lloc que fan paelles molt bones, vàrem decidir anar-hi a recarregar piles i a passar la tarda perseguint n'Aina al llarg del circuit per on transcorria la cursa a peu. També vàrem tenir l'oportunitat de saludar altres amics i coneguts que participaven en la competició, formàvem part de l'organització o del públic. Tots els que s'atreveixen amb aquesta prova són admirables i molt especialment els qui aconsegueixen completar-la. ENHORABONA!

Si teniu curiositat per saber més sobre aquest esport que és considerat com un dels més durs i té els seus origines a mitjans anys 70, us suggereixo l'article que li dedica la Viquipèdia.

Aquí, algunes fotos de l'esdeveniment i de la súper paella que ens vàrem menjar per arrodonir el dia ;-)

En Ramon i jo hem passat uns dies d'estiueig mallorquí amb uns amics de tota la vida que tenen llogada una caseta vora la mar, concretament a la cala de Sa Pedruscada, a uns dos kilòmetres de Cala Rajada. La caleta és un racó bastant desconegut i tranquil, format entorn a un conjunt de casetes pintoresques, construïdes sobre antics escars de pescadors.

Entre les casetes i la mar, transcorre un passeig que connecta el llogaret amb Cala Moll i el port de Cala Rajada, molt transitat per corredors, caminants i cicloturistes. Vorejant la mar en sentit contrari, és a dir en sentit sud-oest, s'arriba fàcilment a Cala de n'Aguait i després fins la zona coneguda com es Carregador, on es troben vàries caletes i petites platges de còdols protegides amb roques i tamarells.

Sa Pedruscada, en definitiva, és un lloc molt recomanable per anar a nedar, bussejar, córrer, passejar o simplement per relaxar-se i passar una estona agradable amb bona companyia.

Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem participat per tercera vegada en la Trail Menorca Camí de Cavalls. L'any 2012, la 1a edició, vàrem recórrer tota la Costa Sud. L'any 2013 vàrem completar la Costa Nord. I enguany hem fet la volta sencera a l'illa: 185km. Ens hem estat preparant durant tot un any per a aquesta prova. Jo fins i tot vaig renunciar a participar a l'Ultra Mallorca i en qualsevol altre cursa durant tot el 2014 amb l'objectiu de destinar tota la meva atenció a aquest repte. I és que la prova és duríssima i per completar-la, no basta estar molt ben entrenat, cal estar molt motivat.

Com acostumo a fer en totes les curses llargues, surto amb molta calma, aturant a tots els avituallaments per treure'm les sabates i revisar la possible aparició de butllofes, que són el meu punt feble. Com que la cursa és llarguíssima i el meu objectiu és fer una llarga aturada a es Castell, a la mitja part, no tenc cap pressa i vaig gaudint com mai del recorregut, compartint km ara amb l'un, ara amb l'altre. L'estratègia és no cansar-se massa per poder afrontar el sud amb forces. Aviat em quedo entre els últims corredors, però això no em preocupa gens, sé que més endavant guanyaré posicions.

Al primer avituallament de Cala Morell em trobo fent-hi feina tres amics, Eva Truyol, Elena Lladó i Antoni Picornell que em tracten de meravella. Això comença bé! Al segon avituallament (Alocs) arribo just a temps de saludar en Ramon que va un poc per davant. Al tercer avituallament (Binimel·là) tornam a coincidir i ens trobem l'amic Tadeo que malauradament ha hagut d'abandonar. Al quart avituallament (Cala Tirant) arribem junts, de la mà. Tots dos ens trobam molt bé però aquesta vegada ell fa una aturada més llarga i jo surto un poc abans. Passo pel cinquè avituallament (Arenal den Castell) sense aturar gaire i arribo al sisè (Favàritx), on em torno a trobar a n'Eva que em serveix brou calentet boníssim i em fa una forta abraçada que em dóna ales per afrontar el llarg tram nocturn que m'espera. Amb l'arribada de la nit i la baixada de la temperatura recupero forces i començo a avançar gent. La nit és preciosa, veig una espectacular lluna vermella reflectida al port d'Es Grau i també un meteorit que travessa el cel com si fos una gran bolla de foc.

Just abans d'arribar a Maó, agafo per equivocació el primer camí cap a la base militar de Sant Isidre. Després he sabut que és un error que varen cometre molts corredors perquè el portal estava senyalitzat amb un reflectant. Quan arribo als aerogeneradors del parc des Milà m'adono que m'he perdut. Em giro i veig que darrera meu ve un corredor, en Miquel, i li dic "ei! ens hem perdut". Ell em contesta que no pensa tornar enrere, que veu Maó al fons i que prefereix arriscar-se i tirar cap endavant. Em sento responsable de l'error perquè ell em seguia a mi i decideixo continuar amb ell. Comencem a córrer angoixats per la incertesa de no saber on anirem a parar. Per sort, més endavant el camí sí arriba també a la base militar. Quin alleujament! Tot i que ara he investigat i descobert que la diferència de distància entre el tram que vàrem fer (3.24 km) i el tram correcte (3.37 km) és de 130 metres a favor nostre, en aquell moment en Miquel i jo tenim la sensació d'haver fet molt més desnivell i distància del que tocava i això ens fa accelerar per recuperar el temps perdut. Jo havia previst arribar a Es Castell a les 2 de la matinada, per poder dormir fins a les 6:30 i no volia perdre aquestes hores de son. Així que baixem embalats cap a Maó, avançant a en Dino i altres companys just abans d'arribar al Port. Al final arribo a es Castell amb un temps de 17:01:19, pràcticament a l'hora prevista!

A es Castell sopo molt bé, em dutxo, em canvio i em fico a la sala de descans per intentar dormir. Poc després veig que arriba en Ramon i el crido perquè es posi al meu costat. A la sala tenim matalassos i està fosca, però el renou, el mal que em feien les butllofes i sobretot l'adrenalina m'impedeixen dormir ni un minut. Així que m'aixeco i demano un massatge i aprofitant la súper posada a punt que em fa el fisioterapeuta, a les 6:00 de matí decideixo continuar el camí. En Ramon ho fa mitja horeta després.

Arranco trotant amb moltes ganes i comparteixo uns km amb Alfonso Piqué, però ell es troba cansat i aviat es queda enrere. Faig un bon descans i bereno a l'avituallament de Punta Prima i veig passar als primers corredors que competeixen en la cursa Costa Sud de 85km, entre ells en Sebastià Oliver, de Sa Milana, que va com una moto. Segueixo rumb a Cala en Porter i de mica en mica em van avançant la resta de corredors de la Costa Sud. M'animen molt, especialment na Tere i el seu home. Em comença a fer molt mal el tibial. Agafo un buff i intento calmar el dolor lligant-lo fort al voltant de la cama. Arribo a Cala en Porter molt acabada i adormida, fa una calorada. Decideixo que ha arribat el moment de prendre'm el primer Ibuprofeno. Quan deixo l'avituallament, arriba en Ramon, en millors condicions que jo. Més endavant, a Son Bou, entro en un bar i em prenc un cafè. Connecto la música i torno a néixer. L'Ibuprofeno, la música i el cafè fan miracles. Em sento beníssim, feliç, plena d'energia i vaig corrent eufòrica pràcticament sense aturar a l'avituallament de Sant Tomàs. Arribo a Cala Galdana pensant que avançaré molts corredors pel camí però no trobo quasi a ningú, només uns pocs corredors que fan la llarga. Entre Cala Galdana i el Far d'Artrutx em comença a fer mal el genoll i em veig oblidada a deixar de córrer. Caminant, reapareix el dolor al tibial que se suma al dolor del genoll. Arribo al Far d'Artrutx, l'últim avituallament, on em trobo a na Carol i n'Eva, que em tornen a animar per seguir fins al final. Una espectacular posta de sol m'il·lumina i emociona durant els següents 5km. Però quan cau la nit entro en fase terminal. Començo a tenir visions (matolls que semblen vaques) i confonc el renou del mar copejant la costa amb les passes d'algú que em persegueix. Els últims 5km són una agonia: les butllofes, l'escaldada que porto a l'entrecuix, el dolor al genoll, però sobretot el dolor al tibial que em mata a cada passa que dono. M'he d'aturar sovint per estirar el tibial. Faig una parada per orinar i el dolor que sento als baixos és tan fort que durant 15 minuts desapareixen tots els altres mals i aprofito per córrer tan ràpid com puc. Finalment, pràcticament arrossegant-me, i en un temps de 38:19:29, arribo a la meta! Entre altres m'esperen en Mito, en Víctor i en Dino (de l'organització), en Toni Garí i el seu gendre Daniel, i en Frederic Tejedor. Després he sabut que també hi havia les meves amigues, Carolina Zamora i Carolina Pérez (2a i 3a classificades) a la zona de serveis, però jo vaig partir escopetejada cap a l'Hotel per dutxar-me i tornar a la zona de Meta per esperar a en Ramon, i no van ser a temps de saludar-me. Dutxada i un poc recuperada, torno a la zona de Meta i mentre espero en Ramon em fan un massatge gloriós (gran fisioterapeuta)! En Ramon arriba poc després, cap a l'una i trenta, trotant! Com si vingués de fer 10km.

Per tercer any consecutiu aconsegueixo un podi, cosa "fàcil" perquè hi ha molt poques dones que s'atreveixin amb aquestes distàncies. Segons puc veure a la Classificació Provisional, som 13 les que hem iniciat la cursa i només 5 l'hem acabat. I jo sóc l'última dona "finisher". Malgrat tot em donen dos trofeus! 2a veterana i 5a absoluta, compartint podi amb megacraks com: Vanesa Ruiz, Carolina Perez, Carolina Zamora i Esther Martinez; i Zigor Iturrieta, Tolo Fiol, Pau Capell, Ramon García i Dani Coll.

Acabo aquesta crònica quasi tan llarga com la cursa donant les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta inoblidable experiència: en Ramon i tota la meva família, els amics que m'enviaven forces i energies per Whatsapp, els organitzadors i voluntaris que s'han superat com mai i tots els companys corredors, que es mereixen una gran felicitació, tant si són finishers com si no, ja que el simple fet d'apuntar-se a aquest tipus de cursa requereix molta valentia. Gràcies i enhorabona a tots. HI TORNAREM!!!

Poc a poc, em vaig recuperant del pinçament lumbar. Però estic molt lluny de poder tornar a fer el que feia i he de tenir paciència. Tot i així, aquest passat cap de setmana no m'he pogut resistir de sumar-me a la sortida familiar que ha organitzat na Sílvia: uns 10km a ritme suau, des del Coll de Sa Gramola fins a s'Arracó, passant per es Campàs, ses Pedrisses, Rotlo d’en Boira, Camí de ses Rotes de s'Hereu, Puig d'en Corso, Font des Bosc, Font des Gerret...

Aquí teniu algunes fotos que vàrem fer na Sílvia i jo. A GPSies podeu veure i descarregar el track de l'excursió i a la web del Consell hi ha més informació sobre aquest circuit, que forma part del GR 221.

Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.

Avui, n'Aina, en David, en Toni, en Ramon i jo dormirem plans: hem fet una ruta circular d'uns 40 kilòmetres de muntanya, amb força desnivell i pluja, boira, fang... tota una aventura! Aproximadament 2.000 metres de desnivell positiu, passant per s'Esclop, Galatzó, Galilea...

Els primers km els hem fet en companyia d'en Juanjo i en Pau. Després, la resta hem continuat durant unes 8 hores, tira,tira, pendents de no llenegar per les lloses humides i el fang, tot parlant, sobre gastronomia i altres temes: que si gall frit amb ceba, que si calamar de potera, que si porcella rostida... Oh! Quina gana. També hi ha hagut temps per parlar dels bolets i fins i tot hem trobat esclata-sangs i picornells pel mig del camí.

Aquesta vegada la boira i la pluja ens ha impedit gaudir de les vistes, però la grata conversa i les rialles ho han compensat sobradament.

• Ruta a Endomondo
• Ruta a Garmin Connect

La súper volta ens ha agradat molt a tots i la repetirem un altre dia que faci més bon temps!

Aquest passat diumenge, en Ramon i jo hem participat en la Marató de les Muntanyes d'Artà. Tot i no tenir molt desnivell, és la cursa més muntanyera que hem fet mai i ens han fet anar per on no hi passen ni les cabres. Després de l'entrenament del cap de setmana anterior, ja esperàvem que seria dura, però el darrer cim, que no coneixíem, ha estat el més empinat i brut de càrritx. Sort dels bastons i les malles llargues.

Ens ha fet un dia preciós, però molt calorós. He sortit conservadora, amb l'únic objectiu de gaudir del dia i arribar a la meta en menys de vuit hores, el temps límit de la cursa. M'ha agradat molt el fet de pujar i baixar dos cims pel mateix camí, perquè això m'ha permès creuar-me tant amb els corredors que anaven just per davant meu, com amb els corredors que em veníem per darrera. També m'ha encantat compartir la cursa amb molts amics que he anat fent durant els últims dos anys als entrenaments i les carreres de muntanya.

Tira, tira, he anat recorrent quilòmetres sense cap problema. Cap a la mitja part, quan comença el camí de l'Esquena Llarga, badant amb les espectaculars vistes, he trabucat i he quedat tota estesa a terra, amb la barbeta a dos centímetres de les pedres. Gràcies als guants, he pogut amortir el cop i no m'he fet res més que un petit blau a la part baixa de la cama.

Després, a l'avituallament de l'Arenalet del Verger m'he trobat que ja no quedava aigua i he fet tot el tram de costa i fins a les Cases d'Albarca amb només uns 20 cl d'isotònic que em quedaven a la motxilla, patint un poc de sed. Sort que a les Cases d'Albarca, més o menys el punt km 31, he pogut recarregar els dipòsits i seguir amb moltes ganes cap a la meta. Als últims quilòmetres, vist que anava bé de forces i no em feia mal res, he accelerat i he començat a avançar alguns corredors.

L'arribada a la meta ha estat fantàstica. Tot i que he tardat 7 hores i 12 minuts en completar el recorregut, a la Plaça del Conqueridor i els locals del voltant, encara hi havia alguns espectadors i amics que m'han fet una rebuda molt emotiva. Després de descansar un poc, com que em trobava bé i comença va a agafar fred, he tornat enrere trotant per anar a cercar a en Ramon, que venia a la cua de la cursa i quan l'he trobat l'he acompanyat els últims metres fins a la meta. Ell, igualment satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, també ha tengut una arribada molt aplaudida.

Dels 287 corredors inscrits, 246 han arribat a la meta, fet que ens dóna una idea de la duresa de la competició. No hi ha hagut cap incident greu, que jo sàpiga, però sí vòmits, rampes, torcedures de turmells, caigudes... Amb la dificultat de la cursa i la calor que ha fet, no és d'estranyar que hi hagi hagut bastants retirats.

Tenen el meu reconeixement tots els que ho heu intentat, els que heu arribat a la meta i especialment els guanyadors. Així com els més de 100 voluntaris, el club Atletisme Artà, Elitechip, Protecció Civil i totes les persones i entitats que ha fet possible aquest gran esdeveniment. Enhorabona i gràcies!

Deixant de banda l'inconvenient de l'avituallament de l'Arenalet, l'organització de la cursa ha estat perfecta i el recorregut insuperable: un 10! Aquí teniu algunes fotos realitzades per en Baldomero, d'Elitechip. I al final de tot un vídeo realitzat per un dels corredors, Ramon Mulet.

Escric, poc sovint, sobre temes relacionats amb BalearWeb, estàndards del W3C, accessibilitat web, posicionament als buscadors d'Internet, màrqueting...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Febrer 2015					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28

• TUI Marathon Palma de Mallorca 2014, objectiu complert!
• Aina Martínez-Atienza finalitza el seu cinquè IronMan a Alcúdia
• Sa Pedruscada
• Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions
• Excursió familiar del Coll de Sa Gramola a s'Arracó

• Accessibilitat [17]
• Blocs, weblogs i bitàcoles [61]
• General [98]
• Mapes [5]
• Premi Web [21]
• SEO [8]

• Elena: Gràcies, Aina! Ben aviat entrenarem juntes una altra vegada per...
• Aina: Només dir que sou uns gran triumfadors. Que la major satisfacció...
• Elena: Moltes gràcies, Nana. Jo també t'estim.
• Nana: Ets una campeona. I Ramon també. Enhorabona . T'estim.
• Elena: Sí, Aina! Gràcies pel comentari :-)
• Aina: Segur que vàreu aprofitar bé per nadar i passejar.
• Elena: Moltes gràcies per tot, Eva. veure't als avituallaments era molt...
• Eva: Enhorabona! Ha estat un gustàs veure i compartir aquesta...
• Pau: Molt bé a tots dos!! com sempre espectacular!! anau pensant en...
• Elena: Gracias, Juanjo, por el seguimiento y las felicitaciones....

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents