Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions
elenavera | 21 Maig, 2014 11:14 |
Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem participat per tercera vegada en la Trail Menorca Camí de Cavalls. L'any 2012, la 1a edició, vàrem recórrer tota la Costa Sud. L'any 2013 vàrem completar la Costa Nord. I enguany hem fet la volta sencera a l'illa: 185km. Ens hem estat preparant durant tot un any per a aquesta prova. Jo fins i tot vaig renunciar a participar a l'Ultra Mallorca i en qualsevol altre cursa durant tot el 2014 amb l'objectiu de destinar tota la meva atenció a aquest repte. I és que la prova és duríssima i per completar-la, no basta estar molt ben entrenat, cal estar molt motivat.
Com acostumo a fer en totes les curses llargues, surto amb molta calma, aturant a tots els avituallaments per treure'm les sabates i revisar la possible aparició de butllofes, que són el meu punt feble. Com que la cursa és llarguíssima i el meu objectiu és fer una llarga aturada a es Castell, a la mitja part, no tenc cap pressa i vaig gaudint com mai del recorregut, compartint km ara amb l'un, ara amb l'altre. L'estratègia és no cansar-se massa per poder afrontar el sud amb forces. Aviat em quedo entre els últims corredors, però això no em preocupa gens, sé que més endavant guanyaré posicions.
Al primer avituallament de Cala Morell em trobo fent-hi feina tres amics, Eva Truyol, Elena Lladó i Antoni Picornell que em tracten de meravella. Això comença bé! Al segon avituallament (Alocs) arribo just a temps de saludar en Ramon que va un poc per davant. Al tercer avituallament (Binimel·là) tornam a coincidir i ens trobem l'amic Tadeo que malauradament ha hagut d'abandonar. Al quart avituallament (Cala Tirant) arribem junts, de la mà. Tots dos ens trobam molt bé però aquesta vegada ell fa una aturada més llarga i jo surto un poc abans. Passo pel cinquè avituallament (Arenal den Castell) sense aturar gaire i arribo al sisè (Favàritx), on em torno a trobar a n'Eva que em serveix brou calentet boníssim i em fa una forta abraçada que em dóna ales per afrontar el llarg tram nocturn que m'espera. Amb l'arribada de la nit i la baixada de la temperatura recupero forces i començo a avançar gent. La nit és preciosa, veig una espectacular lluna vermella reflectida al port d'Es Grau i també un meteorit que travessa el cel com si fos una gran bolla de foc.
Just abans d'arribar a Maó, agafo per equivocació el primer camí cap a la base militar de Sant Isidre. Després he sabut que és un error que varen cometre molts corredors perquè el portal estava senyalitzat amb un reflectant. Quan arribo als aerogeneradors del parc des Milà m'adono que m'he perdut. Em giro i veig que darrera meu ve un corredor, en Miquel, i li dic "ei! ens hem perdut". Ell em contesta que no pensa tornar enrere, que veu Maó al fons i que prefereix arriscar-se i tirar cap endavant. Em sento responsable de l'error perquè ell em seguia a mi i decideixo continuar amb ell. Comencem a córrer angoixats per la incertesa de no saber on anirem a parar. Per sort, més endavant el camí sí arriba també a la base militar. Quin alleujament! Tot i que ara he investigat i descobert que la diferència de distància entre el tram que vàrem fer (3.24 km) i el tram correcte (3.37 km) és de 130 metres a favor nostre, en aquell moment en Miquel i jo tenim la sensació d'haver fet molt més desnivell i distància del que tocava i això ens fa accelerar per recuperar el temps perdut. Jo havia previst arribar a Es Castell a les 2 de la matinada, per poder dormir fins a les 6:30 i no volia perdre aquestes hores de son. Així que baixem embalats cap a Maó, avançant a en Dino i altres companys just abans d'arribar al Port. Al final arribo a es Castell amb un temps de 17:01:19, pràcticament a l'hora prevista!
A es Castell sopo molt bé, em dutxo, em canvio i em fico a la sala de descans per intentar dormir. Poc després veig que arriba en Ramon i el crido perquè es posi al meu costat. A la sala tenim matalassos i està fosca, però el renou, el mal que em feien les butllofes i sobretot l'adrenalina m'impedeixen dormir ni un minut. Així que m'aixeco i demano un massatge i aprofitant la súper posada a punt que em fa el fisioterapeuta, a les 6:00 de matí decideixo continuar el camí. En Ramon ho fa mitja horeta després.
Arranco trotant amb moltes ganes i comparteixo uns km amb Alfonso Piqué, però ell es troba cansat i aviat es queda enrere. Faig un bon descans i bereno a l'avituallament de Punta Prima i veig passar als primers corredors que competeixen en la cursa Costa Sud de 85km, entre ells en Sebastià Oliver, de Sa Milana, que va com una moto. Segueixo rumb a Cala en Porter i de mica en mica em van avançant la resta de corredors de la Costa Sud. M'animen molt, especialment na Tere i el seu home. Em comença a fer molt mal el tibial. Agafo un buff i intento calmar el dolor lligant-lo fort al voltant de la cama. Arribo a Cala en Porter molt acabada i adormida, fa una calorada. Decideixo que ha arribat el moment de prendre'm el primer Ibuprofeno. Quan deixo l'avituallament, arriba en Ramon, en millors condicions que jo. Més endavant, a Son Bou, entro en un bar i em prenc un cafè. Connecto la música i torno a néixer. L'Ibuprofeno, la música i el cafè fan miracles. Em sento beníssim, feliç, plena d'energia i vaig corrent eufòrica pràcticament sense aturar a l'avituallament de Sant Tomàs. Arribo a Cala Galdana pensant que avançaré molts corredors pel camí però no trobo quasi a ningú, només uns pocs corredors que fan la llarga. Entre Cala Galdana i el Far d'Artrutx em comença a fer mal el genoll i em veig oblidada a deixar de córrer. Caminant, reapareix el dolor al tibial que se suma al dolor del genoll. Arribo al Far d'Artrutx, l'últim avituallament, on em trobo a na Carol i n'Eva, que em tornen a animar per seguir fins al final. Una espectacular posta de sol m'il·lumina i emociona durant els següents 5km. Però quan cau la nit entro en fase terminal. Començo a tenir visions (matolls que semblen vaques) i confonc el renou del mar copejant la costa amb les passes d'algú que em persegueix. Els últims 5km són una agonia: les butllofes, l'escaldada que porto a l'entrecuix, el dolor al genoll, però sobretot el dolor al tibial que em mata a cada passa que dono. M'he d'aturar sovint per estirar el tibial. Faig una parada per orinar i el dolor que sento als baixos és tan fort que durant 15 minuts desapareixen tots els altres mals i aprofito per córrer tan ràpid com puc. Finalment, pràcticament arrossegant-me, i en un temps de 38:19:29, arribo a la meta! Entre altres m'esperen en Mito, en Víctor i en Dino (de l'organització), en Toni Garí i el seu gendre Daniel, i en Frederic Tejedor. Després he sabut que també hi havia les meves amigues, Carolina Zamora i Carolina Pérez (2a i 3a classificades) a la zona de serveis, però jo vaig partir escopetejada cap a l'Hotel per dutxar-me i tornar a la zona de Meta per esperar a en Ramon, i no van ser a temps de saludar-me. Dutxada i un poc recuperada, torno a la zona de Meta i mentre espero en Ramon em fan un massatge gloriós (gran fisioterapeuta)! En Ramon arriba poc després, cap a l'una i trenta, trotant! Com si vingués de fer 10km.
Per tercer any consecutiu aconsegueixo un podi, cosa "fàcil" perquè hi ha molt poques dones que s'atreveixin amb aquestes distàncies. Segons puc veure a la Classificació Provisional, som 13 les que hem iniciat la cursa i només 5 l'hem acabat. I jo sóc l'última dona "finisher". Malgrat tot em donen dos trofeus! 2a veterana i 5a absoluta, compartint podi amb megacraks com: Vanesa Ruiz, Carolina Perez, Carolina Zamora i Esther Martinez; i Zigor Iturrieta, Tolo Fiol, Pau Capell, Ramon García i Dani Coll.
Acabo aquesta crònica quasi tan llarga com la cursa donant les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta inoblidable experiència: en Ramon i tota la meva família, els amics que m'enviaven forces i energies per Whatsapp, els organitzadors i voluntaris que s'han superat com mai i tots els companys corredors, que es mereixen una gran felicitació, tant si són finishers com si no, ja que el simple fet d'apuntar-se a aquest tipus de cursa requereix molta valentia. Gràcies i enhorabona a tots. HI TORNAREM!!!
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (9) |
Retroenllaços (0)
Excursió familiar del Coll de Sa Gramola a s'Arracó
elenavera | 06 Gener, 2014 18:15 |
Poc a poc, em vaig recuperant del pinçament lumbar. Però estic molt lluny de poder tornar a fer el que feia i he de tenir paciència. Tot i així, aquest passat cap de setmana no m'he pogut resistir de sumar-me a la sortida familiar que ha organitzat na Sílvia: uns 10km a ritme suau, des del Coll de Sa Gramola fins a s'Arracó, passant per es Campàs, ses Pedrisses, Rotlo d’en Boira, Camí de ses Rotes de s'Hereu, Puig d'en Corso, Font des Bosc, Font des Gerret...
Aquí teniu algunes fotos que vàrem fer na Sílvia i jo. A GPSies podeu veure i descarregar el track de l'excursió i a la web del Consell hi ha més informació sobre aquest circuit, que forma part del GR 221.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
2013 en imatges
elenavera | 27 Desembre, 2013 19:03 |
Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Ruta circular per s'Esclop, Galatzó, Galilea, sa Coma Calenta...
elenavera | 21 Desembre, 2013 21:22 |
Avui, n'Aina, en David, en Toni, en Ramon i jo dormirem plans: hem fet una ruta circular d'uns 40 kilòmetres de muntanya, amb força desnivell i pluja, boira, fang... tota una aventura! Aproximadament 2.000 metres de desnivell positiu, passant per s'Esclop, Galatzó, Galilea...
Els primers km els hem fet en companyia d'en Juanjo i en Pau. Després, la resta hem continuat durant unes 8 hores, tira,tira, pendents de no llenegar per les lloses humides i el fang, tot parlant, sobre gastronomia i altres temes: que si gall frit amb ceba, que si calamar de potera, que si porcella rostida... Oh! Quina gana. També hi ha hagut temps per parlar dels bolets i fins i tot hem trobat esclata-sangs i picornells pel mig del camí.
Aquesta vegada la boira i la pluja ens ha impedit gaudir de les vistes, però la grata conversa i les rialles ho han compensat sobradament.
La súper volta ens ha agradat molt a tots i la repetirem un altre dia que faci més bon temps!
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Marató Muntanyes d'Artà, un altre repte assolit
elenavera | 04 Novembre, 2013 18:44 |
Aquest passat diumenge, en Ramon i jo hem participat en la Marató de les Muntanyes d'Artà. Tot i no tenir molt desnivell, és la cursa més muntanyera que hem fet mai i ens han fet anar per on no hi passen ni les cabres. Després de l'entrenament del cap de setmana anterior, ja esperàvem que seria dura, però el darrer cim, que no coneixíem, ha estat el més empinat i brut de càrritx. Sort dels bastons i les malles llargues.
Ens ha fet un dia preciós, però molt calorós. He sortit conservadora, amb l'únic objectiu de gaudir del dia i arribar a la meta en menys de vuit hores, el temps límit de la cursa. M'ha agradat molt el fet de pujar i baixar dos cims pel mateix camí, perquè això m'ha permès creuar-me tant amb els corredors que anaven just per davant meu, com amb els corredors que em veníem per darrera. També m'ha encantat compartir la cursa amb molts amics que he anat fent durant els últims dos anys als entrenaments i les carreres de muntanya.
Tira, tira, he anat recorrent quilòmetres sense cap problema. Cap a la mitja part, quan comença el camí de l'Esquena Llarga, badant amb les espectaculars vistes, he trabucat i he quedat tota estesa a terra, amb la barbeta a dos centímetres de les pedres. Gràcies als guants, he pogut amortir el cop i no m'he fet res més que un petit blau a la part baixa de la cama.
Després, a l'avituallament de l'Arenalet del Verger m'he trobat que ja no quedava aigua i he fet tot el tram de costa i fins a les Cases d'Albarca amb només uns 20 cl d'isotònic que em quedaven a la motxilla, patint un poc de sed. Sort que a les Cases d'Albarca, més o menys el punt km 31, he pogut recarregar els dipòsits i seguir amb moltes ganes cap a la meta. Als últims quilòmetres, vist que anava bé de forces i no em feia mal res, he accelerat i he començat a avançar alguns corredors.
L'arribada a la meta ha estat fantàstica. Tot i que he tardat 7 hores i 12 minuts en completar el recorregut, a la Plaça del Conqueridor i els locals del voltant, encara hi havia alguns espectadors i amics que m'han fet una rebuda molt emotiva. Després de descansar un poc, com que em trobava bé i comença va a agafar fred, he tornat enrere trotant per anar a cercar a en Ramon, que venia a la cua de la cursa i quan l'he trobat l'he acompanyat els últims metres fins a la meta. Ell, igualment satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, també ha tengut una arribada molt aplaudida.
Dels 287 corredors inscrits, 246 han arribat a la meta, fet que ens dóna una idea de la duresa de la competició. No hi ha hagut cap incident greu, que jo sàpiga, però sí vòmits, rampes, torcedures de turmells, caigudes... Amb la dificultat de la cursa i la calor que ha fet, no és d'estranyar que hi hagi hagut bastants retirats.
Tenen el meu reconeixement tots els que ho heu intentat, els que heu arribat a la meta i especialment els guanyadors. Així com els més de 100 voluntaris, el club Atletisme Artà, Elitechip, Protecció Civil i totes les persones i entitats que ha fet possible aquest gran esdeveniment. Enhorabona i gràcies!
Deixant de banda l'inconvenient de l'avituallament de l'Arenalet, l'organització de la cursa ha estat perfecta i el recorregut insuperable: un 10! Aquí teniu algunes fotos realitzades per en Baldomero, d'Elitechip. I al final de tot un vídeo realitzat per un dels corredors, Ramon Mulet.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0)
Entrenament per a la Marató Muntanyes d'Artà
elenavera | 26 Octubre, 2013 20:10 |
El proper diumenge 3 de novembre se celebrarà la primera edició de la Marató Muntanyes d'Artà. A en Ramon i a mi aquesta cursa ens fa moltes ganes, perquè ens encanta Artà. Malauradament, el nostre estat físic actual deixa molt que desitjar i, abans de d'apuntar-nos, hem volgut explorar un poc el recorregut de la carrera i avaluar el seu grau de dificultat.
Després de documentar-nos molt a partir d'un track i un mapa que ens va enviar Sa Milana, un plànol força esquemàtic que ha publicat l'organització, el Catàleg de Camins d'Artà de l'Ajuntament i la web del Parc natural de la península de Llevant, aquest cap de setmana hi hem anat.
A les 8:00 ens hem trobat amb un taxista al pàrquing de Sa Clota que ens ha seguit en cotxe pel camí de Son Canals durant uns 3 km. Aquí hem aparcat el cotxe, hem pujat al taxi i hem anat fins al punt km 7 de la Ctra. PMV-333-3 de l'Ermita de Betlem. El taxista, amb qui ja havien quedat la nit anterior per telèfon (609675970), ha estat molt amable i eficient, i es coneixia perfectament la zona. Aquest punt de la Ctra. de l'Ermita, conegut com es Pas de sa Mèl·lera, es troba a quasi 7 km de distància de la sortida de la cursa i a uns 300 m d'altitud, així que ens hem saltat un bon tros per no cansar-nos massa. Des d'aquí hem agafat un tirany que enllaça amb el Camí de l'Ermita de Betlem per Son Sureda. Però abans de trobar l'enllaç correcte, per mor de la boira, ja ens hem equivocat dues vegades i hem perdut uns 25 minuts. A més, degut al càrritx i a la humitat que hi havia als primers trams, hem acabat amb les sabates ben banyades i les cames un poc ferides. Res important, però el dia de la cursa, si hi anem, serà amb mitjons o malles llargues.
Un cop situats al Camí de l'Ermita per Son Sureda, les coses han estat molt més fàcils i hem pogut començar a gaudir i avançar sense problema, passant per l'Ermita, la font de s'Ermità i el GR que va de Lluc a Artà. Després de la font, cal estar atents i agafar el desviament que hi ha a mà dreta, per no baixar en sentit a la Colònia de Sant Pere.
Tira, tira, hem arribat al mirador del Puig des Migdia, que es troba molt ben senyalitzat, com tots els itineraris del Parc, hem fet la primera aturada per fer alguna foto i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Colònia de Sant Pere i la badia d'Alcúdia. Baixant de nou per reprendre el GR, hem perdut novament uns 12 minuts dubtant sobre la ruta a seguir, anant endavant i enrere, i poc després hem tengut la sort de trobar un artanenc, Jaume Cabrer, també membre del club Sa Milana i vinculat a l'organització de la cursa, qui ens ha orientat sobre el camí a seguir. Gràcies a les seves indicacions, hem pujat i baixat bastant alegres els puigs den Porrassar i de Sa Talaia Freda. Aquest últim, a 563,50m d'alçada, és el punt més alt de la cursa i de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.
Després, baixant per l'Esquena Llarga, hem arribat a s'Arenalet des Verger. Sort que a la zona d'acampada que hi ha just abans hem trobat un grifó i hem pogut recarregar les motxilles, perquè ja anàvem molt justos d'aigua. A continuació, bordejant la costa pel camí dels carabiners i passant per la platja de sa Font Celada i la Torre d'Albarca, hem arribat la platja des Matzoc. Aquí hem intentat seguir el recorregut de la cursa pel torrent, però després de varis intents, hem desistit i hem agafat un camí que va de la Torre d'Albarca fins a les Cases d'Albarca, tal com ja ens havia recomanat en Jaume.
Ja força cansats hem arribat a les Cases d'Albarca, que es troben al límit del Parc. La part final de la cursa transcorre per finques privades que només donen permís de pas per al dia de la cursa. Així, des de les Cases d'Albarca el camí més recomanable és el que enllaça amb el pàrquing del Parc. Nosaltres no ho sabíem i hem seguit en direcció al camí de Son Puça. Però no ho recomanem perquè just abans d'arribar al lloc on havíem aparcat el cotxe, ha sortit al nostre encontre un ca que ens ha espantat molt. Per sort, hem sentit que la propietària el cridava per tranquil·litzar-lo i hem pogut seguir el camí sense problema. Però poc després ens hem vist obligats a botar una barrera tancada amb pany. En definitiva, que val més anar pel camí públic que es troba dins el parc, tal com també ja ens havia recomanat en Jaume.
Malgrat els petits inconvenients del dia, hem acabat el llarg entrenament molt satisfets i més enamorats d'Artà i els artanencs del que ja estàvem. Es pot veure el track que hem generat a Endomondo. Quant a la Marató Muntanyes d'Artà, pensam que té un traçat espectacular, però molt exigent. Així que abans d'apuntar-nos, ens ho pensarem uns dies més! De ganes no en falten.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (5) |
Retroenllaços (0)
Travessia a la Platja de l'Oratori (Portals Nous)
elenavera | 14 Juliol, 2013 08:01 |
L'altre dia, n'Aina, el seu nebot, Rodrigo, i jo vàrem fer una travessia nedant molt recomanable. Vàrem traçar un recorregut d'anada i tornada, des de la Platja de l'Oratori, també coneguda com a platja de Portals Nous, fins a Cala Xinxell. En total 3.180 metres. Es poden veure tots els detalls de l'entrenament i un plànol del circuit al track que ha penjat n'Aina a Garmin.
Aquesta ruta la vaig descobrir a un grup de grans nedadors que segueixo amb admiració a Facebook, s'autoanomenen La secta del mar. Havia vist que neden per aquí tot sovint i em feia ganes anar a conèixer la zona. I aprofitant que en Ramon havia d'anar a Palma i li anava bé acompanyar-me i recollir-me després, n'Aina i jo vàrem programar aquesta sortida. A més vàrem tenir la sort de comptar amb la companyia d'en Rodrigo que ha vengut de Madrid a passar uns dies amb ella. A l'hora que vàrem nedar, les vuit del matí, la mar estava completament calmada i lliure de grumers, de vaixells i de motos aquàtiques. Només ens vàrem creuar amb un que anava amb una taula fent SUP (Stand Up Paddle) que em va passar molt a la vora i em va causar un bon ensurt. Havia llegit feia poc que una tintorera havia mossegat un banyista a la zona de l'Escala i vaig confondre la pala del SUP amb l'aleta d'un tauró, he, he! Res...
N'Aina es prepara per competir a un IronMan a final de mes i està molt acostumada a fer travesses llargues com aquestes. Jo crec que no havia nedat tant d'una tirada mai abans i em va agradar molt. Va ser un bon entrenament per a la travessa de 5km que m'agradaria fer d'aquí a dues setmanes.
Accessibilitat |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Ultra Trail Camí de Cavalls
elenavera | 23 Maig, 2013 21:42 |
El passat cap de setmana, Ramon i jo vàrem estar quatre dies a Menorca per participar a l'Ultra Trail Camí de Cavalls. L'any 2012, la primera edició, ja hi vàrem prendre part, fent la Trail Costa Sud. I en aquesta segona edició, hem corregut la Costa Nord.
Com diuen a Menorca, vaig xalar moltíssim, tant del viatge i l'estada a l'illa, com de la cursa. Crec que no oblidaré mai les bones estones, ni les rialles, que compartírem amb en Pau i en Pep, en Vicenç i na Magdalena, en Tomeu i na Maria, n'Álvaro, i les dues Carolines (o les Cracks de Menorca, amb paraules d'en Roman).
De la cursa, el que més em va impressionar va ser el paisatge. Amb el bon dia que feia, la costa nord estava espectacular com mai l'havia vist: mar plana com un mirall, vegetació esplendorosa, visibilitat immillorable, núvols decoratius, ooooh!
Em venen al cap molts altres bons records: l'excel·lent organització a càrrec den Mito Bosch i el seu equip de professionals i voluntaris; haver compartit la sortida amb molts mallorquins, la majoria membres del club Sa Milana; el reagrupament casual del "comando Andratx" a l'avituallament de Tirant; el tram nocturn que vaig compartir amb en Rafa; tota la gent que vaig conèixer durant el recorregut; l'arribada a la meta després de 16h i 39 minuts de cursa; l'arribada d'en Ramon poca estona després; l'arribada d'en Vicenç; la pujada al podi per recollir el 1r Premi Veterana Femení...
Recordaré amb un sabor més agre els problemes que varen patir alguns dels meus companys, i especialment els casos d'en Pau, na Maria, en Pep i n'Álvaro, que els varen impedir aconseguir els seus objectius. Malgrat tot sé del cert que varen gaudir de l'experiència i possiblement ens retrobarem tots allà l'any que ve. Gràcies a tots i llarga vida a l'Ultra Trail Menorca CdC.
Aquí penjo algunes de les fotos que vaig fer durant el viatge. L'àlbum sencer inclou 107 fotografies.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0)
Presentació
Escric, poc sovint, sobre temes relacionats amb BalearWeb, estàndards del W3C, accessibilitat web, posicionament als buscadors d'Internet, màrqueting...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2014 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
Categories
Comentaris recents
- Elena: Moltes gràcies per tot, Eva. veure't als avituallaments era molt...
- Eva: Enhorabona! Ha estat un gustàs veure i compartir aquesta...
- Pau: Molt bé a tots dos!! com sempre espectacular!! anau pensant en...
- Elena: Gracias, Juanjo, por el seguimiento y las felicitaciones....
- Juanjo: Después de leer tu crónica dan ganas de apuntarse!!! Os estuve...
- Elena: Gràcies, Pep Maria! No sé si són les trunyelles, però sí sé que...
- Pep Maria: Rellamps, nina! Quina força que donen ses trunyelles!
- Elean: Gràcies, Aina. Una de les millors coses que ens aporta aquest...
- Aina Enseñat: Molt bona crònica!! Sou una parella amb un gran ànim de...
- Elena: Pau: et vàrem trobar a faltar. Moltes gràcies per donar-nos...