Elena Vera

Bloc personal de la webmaster de BalearWeb

3a dona a Camí de Cavalls Costa Sud, Menorca 2015

elenavera | 19 Maig, 2015 18:34 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Un any més, i ja van quatre, en Ramon i jo ens hem desplaçat a Menorca per participar en l'emblemàtica cursa Camí de Cavalls Menorca. Com diu l'eslògan d'aquest esdeveniment, hem "viscut la llegenda" una vegada més i esperam poder repetir per molts d'anys. I és que la bellesa de Menorca i l'amabilitat de la seva gent ens tenen captivats.

Ens ho hem passat tan bé que ja no recordam el tempestuós viatge d'anada amb Iscomar, amb onades de 3 i 4 metres. Per sort, jo no vaig patir perquè vaig fer tota la travessia en coberta, a l'aire lliure, seguint l'exemple d'en Joan Adrover, president del Club Sa Milana, que es va passar les tres hores de viatge meditant i sense moure's per no marejar-se. En Joan, molt apreciat per tots els membres del Club, ha passat uns dies a Menorca amb la seva dona, animant i donant suport a l'expedició de milanes que han participat en aquesta cursa.

La gastronomia és part important de qualsevol viatge, i més a Menorca. Els nostres millors àpats han estat el dinar per carregar bateries al Molí des Compte, un restaurant de visita obligada a Ciutadella, i el dinar de cloenda amb milanes a Ses Voltes, també molt recomanable. Quant a l'allotjament, ens hem tornat a allotjar a l'Hotel Platja Gran, com l'any passat, on també s'han instal·lat molts altres participants, inclosos alguns amics d'Andratx, ja que es troba just davant de la meta.

I aquí va la crònica de la cursa. Ens aixecam a les 5:00, esmorzam un gran plat d'arròs blanc amb oli, i a les 6:00 agafem el bus-transfer cap a la sortida, situada a es Castell. Plou i pensam en com deuen patir els companys que estan fent la volta sencera. Arribam a es Castell una hora abans de la sortida i ens refugiam al Poliesportiu, amb temps de sobra per fer una bona sessió d'estiraments.

La sortida a les 8:00 és rapidíssima i partesc a ritme alegre amb l'objectiu de completar els 85km de la Costa Sud en menys de 12 hores. La cursa aviat s'estira i desconec la meva posició en relació a la resta de dones, però intueixo que tenc la meitat per davant i la meitat per darrera. Mantenc un ritme constant fins a Sant Tomàs on veig que m'atrapa la sud-africana Niandi Carmont, una gran ultra fondista que ha completat més de 100 maratons i ultres arreu del món. Així que em poso em mode competitiu, i pujo un poc el ritme per evitar que passi davant meu. Abans d'arribar a Cala Galdana, avanço sense problemes a la colombiana Yadira Valero, membre de l'equip Salomon, però veig que Niandi Carmont em segueix trepitjant els talons. Pitjo encara més l'accelerador i aconsegueixo distanciar-me'n, però quan començo a relaxar-me, se'm posa just al darrera una altra dona, que em segueix a metre i mig durant mitja hora, obligant-me a mantenir un ritme molt intens fins a l'últim avituallament, Cap d'Artrutx, on quasi sense aturar, poso la directa rumb a Ciutadella i faig l'últim tram de 12km en 1:26, pràcticament esprintant. Finalment arribo a la meta molt abans del meu objectiu, en onze hores i 25 minuts, amb una càlida rebuda per part de l'speaker Dino Gelabert i els màxims responsables de la cursa, en Víctor Truyol i en Mito Bosch, entre molts altres amics i públic en general.

He participat a les quatre edicions de Camí de Cavalls des de l'any 2012, provant tant la Costa Nord com la Costa Sud, fins i tot la volta sencera de 185km i cada any he pujat al podi; però he de reconèixer que és la primera vegada que realment he hagut de lluitar per aconseguir-ho. I és que enguany el nivell de les meves rivals ha estat molt alt. Basta dir que la corredora que ha quedat en primer lloc és la sueca Elisabet Barnes, guanyadora del Marathon Des Sables 2015, la segona és la triatleta austríaca Dany Moehle que ha completat un gran nombre d'Ironmans arreu del planeta, i per darrere meu han quedat les dues cracks que ja he esmentat abans, la colombiana Yadira Valero i la sud-africana Niandi Carmont. Per a mi és un orgull i una gran experiència haver competit amb dones d'aquesta categoria. El Menorca al Día en parla: "En categoría femenina, se cumplieron las previsiones y venció la sueca Elisabeth Barnes, con un tiempo de 9:02:30 que la sitúan en séptima posición de la clasificación absoluta de los hombres. La austriaca Dany Moehle (10:19:59) y la mallorquina Elena Vera (11:25:35) completaron el podio.". La classificació es pot consultar a Elitechip.

A en Ramon aquesta cursa també li ha anat molt bé, completant-la en tan sols 13:20:28, dues hores menys del que havíem previst, quedant en la posició 58 sobre un total de 86 participants i 5è de la seva categoria. Ell també s'ha esforçat més del que sol fer, en part per no arribar de nit, però sobre tot per arribar a temps de provar la paella i gaudir de l'ambient festiu de la meta.

L'organització enguany ha millorat tots els aspectes. Entre les novetats, jo destacaria la multitudinària cerimònia de cloenda, amb la nova ubicació i els emotius i merescuts homenatges als voluntaris, als participants i als guanyadors.

Aquí podeu veure algunes fotos del cap de setmana i, al final, el vídeo oficial de la cursa.

Milanes a la sortida de CdC Costa Sud amb la milana menorquina Jon Boronat (Foto Joan Manel Barceló)

Molt satisfeta, a la meta (Foto Baldomero / Elitechip)

En Ramon també molt content a la meta, esperant el seu plat de paella

Cloenda i lliurament de premis (Foto Elitechip)

Compartint podi amb dos corredores de prestigi internacional

Part de l'expedició de milanes

Dinar de milanes, esperant la resta de companys (Foto Guillem Torrens)

Trofeus CdC Menorca 2012, 2013, 2014(2) i 2015

Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015: des d'Andratx a Pollença en 20 hores i dos minuts

elenavera | 25 Abril, 2015 19:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

El passat dissabte en Ramon i jo vàrem participar novament en l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Aquesta ja mítica cursa de muntanya comença a Andratx a mitja nit, i finalitza a Pollença, pujant i baixant per més de 112 km de camins de muntanya amb alguns trams d'asfalt, sumant un total de 4.448m d'ascens i més o menys el mateix de descens. Es tracta d'una prova molt dura que requereix una extraordinària preparació física i mental. Només participar-hi i intentar assolir la meta demostra una gran valentia. Prova d'això és que en les set edicions celebrades els darrers anys, les inscripcions a la cursa reina, la més llarga, mai s'han esgotat. I en canvi sí s'esgoten de seguida les inscripcions per a les curses complementàries més curtes que se celebren paral·lelament, el mateix dia: la Trail de 66km i la nova distància de Marató.

Enguany la cursa llarga, l'Ultra, comptava amb més de 900 inscrits. Però la classificació provisional (format PDF) mostra que només 735 corredors varen emprendre la sortida i d'aquests tan sols 497 varen arribar a la meta dins del temps límit de 24:00 h. Segons aquestes xifres provisionals, veig que en aquesta edició el tant per cent de retirats (més de 32%) ha superat les anteriors edicions, possiblement pels problemes que hi va haver a la sortida (errors en el marcatge, pas bloquejat...) i que van causar taps, cues, pèrdua de temps i molt estrès a alguns corredors. Malauradament, un dels afectats és el nostre company d'entrenaments, en Manolo, que es va veure obligat a retirar-se al control de Valldemossa a contracor, pensant que gaudiria dels 30 minuts de marge que havien afegit als anteriors controls per compensar el retards originats a la sortida. Tot plegat un problema de comunicació que, coneixent els organitzadors i sabent la bona feina que fan, estic segura que no tornarà a passar.

Jo vaig tenir la sort de no patir molts retards i vaig poder completar la cursa de forma relaxada i gaudint al màxim de cada minut, compartint estones amb els amics que vaig trobar pel camí i la gent que vaig conèixer. Vaig sortir amb algunes molèsties i vaig optar per portar un ritme molt pausat, reservant forces per al final, i em vaig anar trobant millor al llarg del dia. Vaig arribar a la meta 26 minuts abans del que ho havia fet fa dos anys, un èxit per a mi, tot i que la veritat és que m'hagués agradat baixar de les 20:00 i em vaig quedar en 20:02:47. No obstant estic molt contenta del resultat, i també estic molt contenta que en Ramon pogués arribar a la meta dins del temps de tall: com sol fer, va arribar a bona hora i en perfectes condicions.

Estic molt agraïda a tots els qui han fet possible que en Ramon i jo haguem pogut gaudir novament d'aquesta cursa i esperem que els errors d'aquesta edició es corregeixin i puguem gaudir d'aquest gran esdeveniment per molts anys.

A continuació teniu algunes fotos que vaig fer o em varen fer durant la cursa.

En Ramon i jo a la sortida (Foto Ramon Mulet)

Amb la meva germana Lisa i la meva neboda Emma, dos grans esportistes, que no es varen voler perdre la sortida.

A la sortida, amb els nostres companys d'entrenament, Jaume i Manolo.

Una excel·lent foto de l'inici de la cursa, realitzada per mifotomallorca.com

Fent cua al Pas (bloquejat) den Ponça, amb en Roman i un amic seu

Arribant a Estellencs (Foto: Juan José Millan)

Per Banyalbufar, amb en David i n'Aina, amb qui vaig compartir molts km, i en Biel, que feia el seguiment de la cursa

Arribant a Valldemossa, amb en Samu. Sempre és una alegria trobar-lo

Iniciant el descens cap a Deià, no em vaig poder resistir d'aturar a fer fotos. M'encanta aquesta vista, sempre diferent

Amb en Toni, que ens va fer l'assistència personal a Sóller

Pujant el barranc amb alegria (Foto José Maria Natta)

Amb na Lucia, amb qui vaig compartir alguns km, i en Toni, sempre a punt per alegrar-nos el dia

Corrrent pel Pla de Cúber (Foto de José Manuel López / Impossible 365)

Entre el Massanella i el Galileu, en Toni Picornell em va fer aquesta foto i ni el vaig veure de tan concentrada que anava

La meva arribada a la meta, 20:02, fent de milana, emblema del nostre club Sa Milana (mifotomallorca.com)

L'arribada d'en Ramon, després de 23:52 hores d'esforç

TUI Marathon Palma de Mallorca 2014, objectiu complert!

elenavera | 19 Octubre, 2014 21:21 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Després de fer la volta sencera a Menorca amb en Ramon, em vaig proposar com segon repte esportiu de l'any baixar de 4 hores a la TUI Marathon Palma de Mallorca. L'objectiu em feia molta il·lusió. A en Ramon no gaire però, com que a l'estiu entrenar per muntanya és complicat, també s'hi va apuntar.

Han estat prop de cinc mesos de preparació, compartida presencialment amb en Jaume i en Toni, i compartida a distància amb n'Olatz. Jo m'ho he pres molt seriosament, de forma quasi obsessiva: ja havia fet tres maratons abans i sabia que baixar de 4 hores em costaria molt.

I avui ha arribat el gran dia. Ens hem trobat a la sortida i després cadascú ha seguit el seu propi ritme. Per a n'Olatz, en Jaume i en Toni es tractava de la seva primera marató i, malgrat la megacalorada que ha fet, han superat sobradament el repte, passant a formar de la petita minoria (diuen que és un 1% de la població) que ha estat capaç d'acabar una marató. En Ramon, que ja té experiència en maratons, també l'ha acabada, però quan ha vist com anava pujant la temperatura, ha optat per l'estratègia de prendre-s'ho amb calma i no arriscar la salut.

Per sort, a mi la calor no m'afecta gaire i, gràcies al mix de cançons a 180bpm que faig servir, he pogut mantenir un ritme pràcticament constant durant tota la cursa. Tot i això, els últims 10km han estat força durs i si no arribo a posar-hi molta força de voluntat, no hauria pogut assolir el meu objectiu.

Vull donar les gràcies a totes les persones que m'han animat durant la cursa. A n'Olga, la dona d'en Toni, que ens ha estat perseguint amunt i avall tot el matí. A en Pau, que anava amb la bici oferint-nos ajuda. A na Lluisa i en Gori Gori, que estaven al lloc perfecte, a pocs km de la meta, quan les forces flaquejaven. A n'Antoni i n'Elena que també han sortit al nostre encontre a diversos llocs i fins i tot m'han esperat a la meta per fer una foto de la meva arribada. A en Manu que ens ha vingut a veure a la sortida. A na MPaz que estava amb la seva preciosa filla a la zona des Carnatge. A en Ramon i la resta de companys d'aventura, que m'aguanten fins i tot quan em faig molt pesada. I gràcies també a tots els que hi eren i no els he vist.

Abans de la sortida

Els companys d'aventura (faltava en Jaume, que l'hem perdut) just abans de la sortida

N'Olatz arribant a la meta

En Toni (foto de n'Olga)

En Jaume

En Ramon

Arribant a la meta, amb cara de molt esforç (foto de n'Antoni Picornell)

Aina Martínez-Atienza finalitza el seu cinquè IronMan a Alcúdia

elenavera | 28 Setembre, 2014 12:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

La nostra gran amiga Aina Martínez-Atienza ahir va tornar a fer-ho: 3,8km nedant, 180km en bici i 42km corrent. Increïble! I ja és la cinquena vegada que ho fa:
  1. Challenge Barcelona (ara Ironman), 30 de setembre 2012, Calella
  2. Challenge Vitoria, 28 de juliol 2013, Vitoria-Gasteiz
  3. Ironman de Cozumel, 30 de novembre de 2013, illa de Cozumel, Mèxic
  4. Ironman Frankfurt, 6 de juliol de 2014, Frankfurt
  5. Ironman Mallorca, 27 de setembre de 2014, Alcúdia

Segurament és la dona de les Illes Balears que més triatlons d'aquesta distància ha realitzat i s'ha guanyat a pols el "títol" de la IRONWOMAN BALEAR. És un orgull ser amiga seva! I ahir vàrem tenir la sort de poder presenciar la seva arribada a la meta. Emocionant!

Al matí vàrem anar a córrer 32k pel Port d'Andratx, l'entrenament més llarg amb vistes a la marató que correrem el proper mes d'octubre. I aprofitant que al Port d'Alcúdia hi ha un lloc que fan paelles molt bones, vàrem decidir anar-hi a recarregar piles i a passar la tarda perseguint n'Aina al llarg del circuit per on transcorria la cursa a peu. També vàrem tenir l'oportunitat de saludar altres amics i coneguts que participaven en la competició, formàvem part de l'organització o del públic. Tots els que s'atreveixen amb aquesta prova són admirables i molt especialment els qui aconsegueixen completar-la. ENHORABONA!

Si teniu curiositat per saber més sobre aquest esport que és considerat com un dels més durs i té els seus origines a mitjans anys 70, us suggereixo l'article que li dedica la Viquipèdia.

Aquí, algunes fotos de l'esdeveniment i de la súper paella que ens vàrem menjar per arrodonir el dia ;-)

Vista general des del port esportiu d'Alcúdia

Carregant piles a Bristró Mar, port esportiu d'Alcúdia

Circuit de la cursa a peu

N'Aina acabant el sector de bicicleta

Foto que em fa ver na Caty Pons, gràcies! (més a Facebook)

N'Aina a la transició, amb na Mari Paz

Mentre esperàvem n'Aina, ha passat en Kiko Marín

N'Aina als primers quilòmetres de la marató

N'Aina hidratant-se a l'avituallament

N'Aina quan havia fet la meitat de la marató, molt fresca!

Vista panoràmica de l'Ironman d'Alcúdia

N'Aina a la meta, guapíssima i feliç

Sa Pedruscada

elenavera | 07 Setembre, 2014 10:08 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

En Ramon i jo hem passat uns dies d'estiueig mallorquí amb uns amics de tota la vida que tenen llogada una caseta vora la mar, concretament a la cala de Sa Pedruscada, a uns dos kilòmetres de Cala Rajada. La caleta és un racó bastant desconegut i tranquil, format entorn a un conjunt de casetes pintoresques, construïdes sobre antics escars de pescadors.

Entre les casetes i la mar, transcorre un passeig que connecta el llogaret amb Cala Moll i el port de Cala Rajada, molt transitat per corredors, caminants i cicloturistes. Vorejant la mar en sentit contrari, és a dir en sentit sud-oest, s'arriba fàcilment a Cala de n'Aguait i després fins la zona coneguda com es Carregador, on es troben vàries caletes i petites platges de còdols protegides amb roques i tamarells.

Sa Pedruscada, en definitiva, és un lloc molt recomanable per anar a nedar, bussejar, córrer, passejar o simplement per relaxar-se i passar una estona agradable amb bona companyia.

Luz, Salva i Ramon

Sa Pedruscada

La platgeta de Sa Pedruscada

Sa Pedruscada

L'alba a Sa Pedruscada, amb avioneta mòbil feta pel nostre amfitrió

Feines de restauració a Sa Pedruscada

Es Carregador

Es Carregador

Llegint

Bromes i rialles

Foto de grup

Passejant

Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

elenavera | 21 Maig, 2014 11:14 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem participat per tercera vegada en la Trail Menorca Camí de Cavalls. L'any 2012, la 1a edició, vàrem recórrer tota la Costa Sud. L'any 2013 vàrem completar la Costa Nord. I enguany hem fet la volta sencera a l'illa: 185km. Ens hem estat preparant durant tot un any per a aquesta prova. Jo fins i tot vaig renunciar a participar a l'Ultra Mallorca i en qualsevol altre cursa durant tot el 2014 amb l'objectiu de destinar tota la meva atenció a aquest repte. I és que la prova és duríssima i per completar-la, no basta estar molt ben entrenat, cal estar molt motivat.

Com acostumo a fer en totes les curses llargues, surto amb molta calma, aturant a tots els avituallaments per treure'm les sabates i revisar la possible aparició de butllofes, que són el meu punt feble. Com que la cursa és llarguíssima i el meu objectiu és fer una llarga aturada a es Castell, a la mitja part, no tenc cap pressa i vaig gaudint com mai del recorregut, compartint km ara amb l'un, ara amb l'altre. L'estratègia és no cansar-se massa per poder afrontar el sud amb forces. Aviat em quedo entre els últims corredors, però això no em preocupa gens, sé que més endavant guanyaré posicions.

Al primer avituallament de Cala Morell em trobo fent-hi feina tres amics, Eva Truyol, Elena Lladó i Antoni Picornell que em tracten de meravella. Això comença bé! Al segon avituallament (Alocs) arribo just a temps de saludar en Ramon que va un poc per davant. Al tercer avituallament (Binimel·là) tornam a coincidir i ens trobem l'amic Tadeo que malauradament ha hagut d'abandonar. Al quart avituallament (Cala Tirant) arribem junts, de la mà. Tots dos ens trobam molt bé però aquesta vegada ell fa una aturada més llarga i jo surto un poc abans. Passo pel cinquè avituallament (Arenal den Castell) sense aturar gaire i arribo al sisè (Favàritx), on em torno a trobar a n'Eva que em serveix brou calentet boníssim i em fa una forta abraçada que em dóna ales per afrontar el llarg tram nocturn que m'espera. Amb l'arribada de la nit i la baixada de la temperatura recupero forces i començo a avançar gent. La nit és preciosa, veig una espectacular lluna vermella reflectida al port d'Es Grau i també un meteorit que travessa el cel com si fos una gran bolla de foc.

Just abans d'arribar a Maó, agafo per equivocació el primer camí cap a la base militar de Sant Isidre. Després he sabut que és un error que varen cometre molts corredors perquè el portal estava senyalitzat amb un reflectant. Quan arribo als aerogeneradors del parc des Milà m'adono que m'he perdut. Em giro i veig que darrera meu ve un corredor, en Miquel, i li dic "ei! ens hem perdut". Ell em contesta que no pensa tornar enrere, que veu Maó al fons i que prefereix arriscar-se i tirar cap endavant. Em sento responsable de l'error perquè ell em seguia a mi i decideixo continuar amb ell. Comencem a córrer angoixats per la incertesa de no saber on anirem a parar. Per sort, més endavant el camí sí arriba també a la base militar. Quin alleujament! Tot i que ara he investigat i descobert que la diferència de distància entre el tram que vàrem fer (3.24 km) i el tram correcte (3.37 km) és de 130 metres a favor nostre, en aquell moment en Miquel i jo tenim la sensació d'haver fet molt més desnivell i distància del que tocava i això ens fa accelerar per recuperar el temps perdut. Jo havia previst arribar a Es Castell a les 2 de la matinada, per poder dormir fins a les 6:30 i no volia perdre aquestes hores de son. Així que baixem embalats cap a Maó, avançant a en Dino i altres companys just abans d'arribar al Port. Al final arribo a es Castell amb un temps de 17:01:19, pràcticament a l'hora prevista!

A es Castell sopo molt bé, em dutxo, em canvio i em fico a la sala de descans per intentar dormir. Poc després veig que arriba en Ramon i el crido perquè es posi al meu costat. A la sala tenim matalassos i està fosca, però el renou, el mal que em feien les butllofes i sobretot l'adrenalina m'impedeixen dormir ni un minut. Així que m'aixeco i demano un massatge i aprofitant la súper posada a punt que em fa el fisioterapeuta, a les 6:00 de matí decideixo continuar el camí. En Ramon ho fa mitja horeta després.

Arranco trotant amb moltes ganes i comparteixo uns km amb Alfonso Piqué, però ell es troba cansat i aviat es queda enrere. Faig un bon descans i bereno a l'avituallament de Punta Prima i veig passar als primers corredors que competeixen en la cursa Costa Sud de 85km, entre ells en Sebastià Oliver, de Sa Milana, que va com una moto. Segueixo rumb a Cala en Porter i de mica en mica em van avançant la resta de corredors de la Costa Sud. M'animen molt, especialment na Tere i el seu home. Em comença a fer molt mal el tibial. Agafo un buff i intento calmar el dolor lligant-lo fort al voltant de la cama. Arribo a Cala en Porter molt acabada i adormida, fa una calorada. Decideixo que ha arribat el moment de prendre'm el primer Ibuprofeno. Quan deixo l'avituallament, arriba en Ramon, en millors condicions que jo. Més endavant, a Son Bou, entro en un bar i em prenc un cafè. Connecto la música i torno a néixer. L'Ibuprofeno, la música i el cafè fan miracles. Em sento beníssim, feliç, plena d'energia i vaig corrent eufòrica pràcticament sense aturar a l'avituallament de Sant Tomàs. Arribo a Cala Galdana pensant que avançaré molts corredors pel camí però no trobo quasi a ningú, només uns pocs corredors que fan la llarga. Entre Cala Galdana i el Far d'Artrutx em comença a fer mal el genoll i em veig oblidada a deixar de córrer. Caminant, reapareix el dolor al tibial que se suma al dolor del genoll. Arribo al Far d'Artrutx, l'últim avituallament, on em trobo a na Carol i n'Eva, que em tornen a animar per seguir fins al final. Una espectacular posta de sol m'il·lumina i emociona durant els següents 5km. Però quan cau la nit entro en fase terminal. Començo a tenir visions (matolls que semblen vaques) i confonc el renou del mar copejant la costa amb les passes d'algú que em persegueix. Els últims 5km són una agonia: les butllofes, l'escaldada que porto a l'entrecuix, el dolor al genoll, però sobretot el dolor al tibial que em mata a cada passa que dono. M'he d'aturar sovint per estirar el tibial. Faig una parada per orinar i el dolor que sento als baixos és tan fort que durant 15 minuts desapareixen tots els altres mals i aprofito per córrer tan ràpid com puc. Finalment, pràcticament arrossegant-me, i en un temps de 38:19:29, arribo a la meta! Entre altres m'esperen en Mito, en Víctor i en Dino (de l'organització), en Toni Garí i el seu gendre Daniel, i en Frederic Tejedor. Després he sabut que també hi havia les meves amigues, Carolina Zamora i Carolina Pérez (2a i 3a classificades) a la zona de serveis, però jo vaig partir escopetejada cap a l'Hotel per dutxar-me i tornar a la zona de Meta per esperar a en Ramon, i no van ser a temps de saludar-me. Dutxada i un poc recuperada, torno a la zona de Meta i mentre espero en Ramon em fan un massatge gloriós (gran fisioterapeuta)! En Ramon arriba poc després, cap a l'una i trenta, trotant! Com si vingués de fer 10km.

Per tercer any consecutiu aconsegueixo un podi, cosa "fàcil" perquè hi ha molt poques dones que s'atreveixin amb aquestes distàncies. Segons puc veure a la Classificació Provisional, som 13 les que hem iniciat la cursa i només 5 l'hem acabat. I jo sóc l'última dona "finisher". Malgrat tot em donen dos trofeus! 2a veterana i 5a absoluta, compartint podi amb megacraks com: Vanesa Ruiz, Carolina Perez, Carolina Zamora i Esther Martinez; i Zigor Iturrieta, Tolo Fiol, Pau Capell, Ramon García i Dani Coll.

Acabo aquesta crònica quasi tan llarga com la cursa donant les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta inoblidable experiència: en Ramon i tota la meva família, els amics que m'enviaven forces i energies per Whatsapp, els organitzadors i voluntaris que s'han superat com mai i tots els companys corredors, que es mereixen una gran felicitació, tant si són finishers com si no, ja que el simple fet d'apuntar-se a aquest tipus de cursa requereix molta valentia. Gràcies i enhorabona a tots. HI TORNAREM!!!

La sortida de Ciutadella (foto d'Elitechip)

La sortida de Ciutadella (foto de l'organització)

En Ramon arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

També arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

En Ramon i jo a la meta (foto de Víctor Truyol)

Recollint el trofeu de 2a veterana (foto d'Elitechip)

Els 5 guanyadors absoluts, dones i homes (foto de Liliana Teresa Ochoa Duarte)

Excursió familiar del Coll de Sa Gramola a s'Arracó

elenavera | 06 Gener, 2014 18:15 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Poc a poc, em vaig recuperant del pinçament lumbar. Però estic molt lluny de poder tornar a fer el que feia i he de tenir paciència. Tot i així, aquest passat cap de setmana no m'he pogut resistir de sumar-me a la sortida familiar que ha organitzat na Sílvia: uns 10km a ritme suau, des del Coll de Sa Gramola fins a s'Arracó, passant per es Campàs, ses Pedrisses, Rotlo d’en Boira, Camí de ses Rotes de s'Hereu, Puig d'en Corso, Font des Bosc, Font des Gerret...

Aquí teniu algunes fotos que vàrem fer na Sílvia i jo. A GPSies podeu veure i descarregar el track de l'excursió i a la web del Consell hi ha més informació sobre aquest circuit, que forma part del GR 221.

Fèlix, Lisa, Júlia i jo per la zona de ses Pedrisses

Júlia, Fèlix, Lisa, Fredy Sílvia i Ramon, al Puig den Corso, amb espectaculars vistes sobre s'Arracó

Júlia i Fèlix a la Font des Bosc

Ramon, Sílvia, Fèlix, Fredy, Júlia i Lisa, a la Font des Gerret, just abans d'arribar a s'Arracó

2013 en imatges

elenavera | 27 Desembre, 2013 19:03 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.

1 2 3 ... 25 26 27  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb