Lavaredo Ultra Trail 2019: descobrint les Dolomites amb amics
elenavera | 06 Juliol, 2019 21:37 |
Hem passat uns dies a Cortina d'Ampezzo, una bella ciutat del nord d'Itàlia, per participar a la Lavaredo Ultra Trail, als Alps Dolomites. Hem viatjat amb en Miquel Amengual i en Mateu Oliver i hem gaudit molt de la seva divertida companyia. Durant el viatge i la cursa, també hem compartit bones estones amb en Miquel Avellaneda i en Jordán Castro, i hem tengut la sort de coincidir amb altres companys corredors: n'Àngels Llobera, en Manel Gil Castelló, en Jose María Pastor Alfocea... Hi havia força mallorquins enguany!
Per arribar a Cortina d'Ampezzo hem fet dues hores de vol (Palma-Venècia) i dues hores de bus (Venècia-Cortina) i el mateix per tornar. Les connexions des de Palma són poc freqüents, però amb una bona planificació, resulta relativament fàcil arribar a Cortina i allà hi ha molta oferta d'allotjament i gastronomia, un viatge molt recomanable per a tots els amants de la muntanya. A l'hivern, Cortina és una de les estacions d'esquí més glamuroses d'Itàlia: ha acollit esdeveniments esportius molt importants, com ara les Olimpíades d'hivern de 1956 i ara es prepara per acollir el Mundial de Esquí Alpí 2021 i les Olimpíades d'hivern 2026.
La Lavaredo Ultra Trail comença a les 23:00 al centre de la ciutat i té un recorregut de 120km amb 5.800 metres de desnivell positiu. Els temps de tall són molt exigents, especialment els primers. I en Ramon, com que encara arrossega molèsties des de la fractura de radi que l'impedeixen utilitzar els bastons com cal, no va arribar a temps a un dels controls i es va veure obligat a abandonar la competició. Ell s'havia apuntant a la cursa abans de la caiguda i ja sabia que difícilment podria acabar, així que amb bon humor va aprofitar el fabulós dia gaudint de la muntanya per lliure i després em va venir a rebre a la meta.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Els Bastions Marathon 2019: enamorats de la Vall de Núria
elenavera | 04 Juny, 2019 13:25 |
Hem passat el cap de setmana a la Vall de Ribes i hem participat a la novena edició d'Els Bastions, juntament amb 1200 corredors de muntanya. Els Bastions engloba quatre curses amb distàncies que van des de 27km fins a 100km, totes amb punt de partida i arribada a Ribes de Freser, i nosaltres hem completat la Marathon, amb una distància de 50km i 2.800m de desnivell positiu.
Ribes de Freser és un poblet molt agradable del Ripollès, una de les comarques del Pirineu de Girona, i s'hi arriba amb poc més de dues hores de tren des de Barcelona. S'hi menja molt bé, especialment a Els Caçadors i a la Perdiu Blanca, i fins i tot al mateix Hotel Catalunya Park on ens hem allotjat molt còmodament.
La cursa ens ha anat molt bé i hem quedat molt contents, especialment perquè ha suposat la reincorporació den Ramon a les curses de muntanya, després de la caiguda i fractura de canell que va patir el dia 1 de març.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Tornant a Eivissa després de molts anys, per participar a la "3 Días Trail Ibiza"
elenavera | 08 Desembre, 2018 12:09 |
El passat cap de setmana en Ramon i jo, juntament amb altres companys del Club Sa Milana i molts altres amics de Mallorca, vàrem passar uns dies a Eivissa per participar en la cursa per muntanya 3 Días Trail Ibiza.
Coneixíem Eivissa molt bé, perquè per donar contingut al Mapa d'EivissaWeb i publicar reportatges, fa uns anys vàrem fotografiar pràcticament tots els pobles, platges, espais naturals i llocs d'interès de l'Illa. Però feia uns 16 anys que no trepitjàvem la pitiüsa major i ha estat un retrobament amb molt valor sentimental. Llàstima no haver-hi anat amb la nostra filla, com solíem fer.
Ha estat una gran satisfacció comprovar que Eivissa no ha canviat gaire en tot aquest temps. Bona part de les zones que hem visitat conserven tot el seu encant i els nostres locals preferits continuen talment els recordaven. Les casetes de pescador i varadors de Cala Xarraca, el bar Flotante a Talamanca, Can Caus i la seva granja a Santa Gertrudis... Alguns llocs han canviat molt, com ara la cafeteria de l'Hotel Montesol, que s'ha convertit en una espai de luxe, amb una decoració espectacular que val la pena veure, encara que sigui només per fer un te.
També vàrem aprofitat per visitar alguns llocs on no hi havien estat encara: Cala Albarca, al cor dels Amunts, la zona més verge de l'illa; i la Torre des Savinar, un lloc màgic amb unes vistes impressionats des Vedrà i es Vedranell
La cursa va anar bé. Es tractava de fer tres etapes en tres dies: 10km + 48km + 10km, i els vàrem poder fer sense problemes, aconseguint els punts ITRA per al sorteig UTMB 2019. Ens va encantar el recorregut del segon i tercer dia, molt variat i entretingut. I l'organització, malgrat alguns petits detalls, va estar bé. A l'Hostal Tarba, on estàvem allotjats bona part dels corredors, ens varen tractar de forma immillorable i també va ser excel·lent el tracte dels fisioterapeutes i les dutxes a la línia de meta al Club de Campo. El més destacable, la feina dels voluntaris i els acompanyants que sempre estan allà per donar una mà als corredors. Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest esdeveniment, gràcies als fotògrafs per les fotos, i enhorabona als participants, especialment als "finishers" i els premiats.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Indesinenter: oli d'oliva verge extra de Mallorca amb denominació d'origen
elenavera | 06 Novembre, 2018 14:13 |
Indesinenter - Oli de Mallorca - és un projecte familiar engrescador, arrelat a l'entorn i la cultura, en el qual en Ramon i jo tenim el plaer de col·laborar.
Indesinenter és oli d'oliva verge extra de Mallorca, amb denominació d'origen, de primera qualitat, produït amb olives procedents de quatre finques pròpies situades a la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca: Can Salvà i Sa Vela de Son Perpinyà (terme municipal d'Andratx), Gossalba i Binifarda (terme municipal de Sant Joan).
Indesinenter és sembrar, podar, adobar, llaurar, collir i elaborar, tot amb la màxima cura, per satisfer el gurmets més exigents.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia
elenavera | 08 Setembre, 2018 18:07 |
Per quart any consecutiu, en Ramon i jo hem viatjat a Chamonix Mont Blanc per viure novament la gran setmana de l'ultra trail internacional. Aquesta vegada ha estat especial, perquè ens han acompanyat n'Olatz i en Dani. Amb n'Olatz ens vàrem iniciar al món del trail running ara fa 7 anys i hem compartit inoblidables viatges: Camí de Cavalls Menorca 2012, Tenerife Blue Trail 2012, Cavalls del Vent Open 2017...
Enguany, la nostra setmana a Chamonix també ha estat diferent perquè hem compartit moments entranyables amb els companys del Club Sa Milana i les seves famílies. Entre ells, en Roman Morell, finisher UTMB per quarta vegada, una proesa que només han assolit alguns corredors d'elit i potser algun altre corredor popular com ell, potser cap.
A més de les grates diferències d'enguany per la bona companyia, la gran diferència d'aquest 2018 ha estat que en comptes de córrer la mítica cursa UTMB, hem corregut la TDS, una cursa que és coneguda per la seva duresa tècnica. Els organitzadors la classifiquen com a DIFÍCIL i la descriuen així:
- TIPUS DE TERRENY: camins poc marcats; ascensos i descensos molt llargs; passatges exposats assegurats amb cordes; grimpades que requereixen de les mans per equilibrar-se; recorregut aïllat; altitud 2.700mts; pocs avituallaments.
- EXIGÈNCIES: requereix experiència elemental en muntanya; capacitat d'autonomia durant 5 a 6 hores; saber afrontar condicions difícils (pluja, vent, fred per sota de 0 graus, neu) tant de dia com de nit.
El cas és que arribem a Chamonix amb un temps immillorable, sol i fresqueta, però les previsions per al dia de la cursa són força dolentes. Tant és així que unes hores abans de la sortida, els organitzadors ens notifiquen un canvi en el recorregut i l'hora de sortida. Els canvis no ens agraden, però sortim força il·lusionats i decidits a recórrer 125km, ascendir un desnivell positiu acumulat de +6.791 i un desnivell negatiu acumulat de -6.988, més o menys la distància i desnivell que ja estava previst, però sense passar pel Passeur de Pralognan, per mor de la tempesta elèctrica pronosticada. En Ramon i jo sortim plegats, juntament amb n'Olatz i en David Consuegra, a qui trobam casualment a la línia de sortida, i anam compartint alguns km, ara amb un, ara amb l'altre. Però els ritmes són diferents, hi ha moltíssims corredors i és fa molt difícil continuar plegats, així que cadascú fa la cursa pel seu compte. Després de moltes hores d'esforç, incloent tota una nit de pluja, fang, vent, fred... tots arribem a la meta sans i estalvis. En Ramon completa el recorregut en 32 h i 38 minuts, a ritme conservador, assegurant la jugada, més d'una hora per sota del temps de tall. I jo en 27:04 h, arriscant un poc més, amb la seguretat que dóna haver completat la UTMB l'any anterior.
La cursa ens ha deixat bé, sense lesions i amb ganes de més, així que després d'una sessió de recuperació a la piscina de Chamonix, i de veure la sortida i l'arribada dels nostres amics mallorquins que participen a d'altres curses de la UTMB, completam la nostra setmana a Chamonix fent algunes sortides MÉS, gaudint dels extraordinaris recorreguts i paisatges de l'entorn.
L'any que ve hi tornarem, encara ens queda molt per explorar a Chamonix Mont Blanc i amb un poc de sort correrem una altra vegada la UTMB!
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Volta a l'Aneto - GTAP 2018
elenavera | 28 Juliol, 2018 13:29 |
El cap de setmana passat en Ramon i jo vàrem fer una escapada ràpida a terres aragoneses per participar a la mítica Vuelta al Aneto - GTAP 2018, una cursa que és famosa per la seva bellesa, però també per la seva dificultat.
La bellesa la podreu intuir a les fotos que vaig fer o em varen fer, i que acompanyen aquest escrit, tot i que no fan justícia a la realitat. I és que la gran varietat i espectacularitat dels paisatges que vaig anar trobant al llarg de la cursa és tanta que em varen provocar un estat de goig permanent indescriptible. Crec que la bellesa d'aquesta zona del Pirineu és comparable a la del Mont Blanc als Alps.
La dificultat ve donada pel fet que bona part del recorregut transita fora de camí, per damunt de caos de blocs i geleres, amb alguns trams encordats i d'altres on es fa necessari ajudar-se de les mans per grimpar. Enguany a més a més hi havia més neu del que és habitual, amb més zones gelades i d'altres enfangades, fet que va endurir i alentir encara més la progressió.
Jo vaig poder arribar a temps al tots els talls, però en Ramon va arribar tard a un dels controls i es va veure obligat a abandonar, quan havia fet uns dos terços del la cursa, de fet la part més alta i més difícil.
Malgrat tot, tots dos hem quedat molt contents de l'experiència i satisfets d'haver fet un entrenament molt dur que ens deixa més ben peparats per al nostre pròxim objectiu, la també tècnica i difícil TDS/UTMB 2018.
Una cursa molt recomanable, tant pel paisatge, com per l'organització.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0)
UTMB 2017
elenavera | 10 Setembre, 2017 18:58 |
Per tercer any consecutiu, en Ramon i jo hem passat la darrera setmana d'agost a Chamonix, amb motiu de la celebració de l'UTMB, la gran festa del trail running. I per segona vegada hem intentat completar la mítica cursa que dóna la volta al massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món.
Enguany, després de més de 44 hores de cursa, finalment sí he pogut assolir l'objectiu. En Ramon anava bé de temps i forces, però al quilòmetre 95, va decidir abandonar per precaució: s'enfrontava a la segona nit, feia molt fred i havia tengut problemes amb el seu impermeable.
Per a mi no va ser gens fàcil arribar a la meta. Vaig tenir molèsties a la zona del genoll des del quilòmetre 70 i vaig optar per dur un ritme molt suau a les baixades, recuperant temps a les pujades. L'estratègia em va funcionar i vaig aconseguir arribar a la meta en bastant bones condicions.
Durant les més de 44 hores de cursa vaig tenir molt de temps per pensar en tota la gent que m'ha ajudat a aconseguir aquest gran repte. La meva família, especialment en Ramon i la nostra filla Mireia, però també la meva mare i les meves germanes, que em varen estar seguint online tot el cap de setmana. Les meves grans amigues, n'Olatz i n'Aina, sempre inspirant-me i donant-me forces per seguir endavant.
També vaig pensar en el nostre grupet de "Salomones": en Jaume, en Manolo... i especialment en el que ens va dir en Toni uns pocs dies abans de partir: "Si et fa mal alguna cosa, baixa un poc el ritme, intenta corregir la tècnica de carrera, trepitja diferent..."
Més d'una vegada vaig recordar el que em va dir en Roman mentre participava al Gran Trail Aneto-Posets, quan li vaig demanar per telèfon si encara continuava en cursa: "Clar que sí, encara puc caminar!!!"
Les paraules d'en Josep, secretari de Sa Milana, just abans de la sortida, també em varen ajudar: "Mai retirar-se. Si estàs malament t'atures, menges, descanses el que necessitis i hi tornes."
En Ramon també ocupava el meus pensaments, no sabia res d'ell des del km 50, quan ens vàrem distanciar. Confiava que continués en ruta ja que com diuen els anglesos, "no news is good news". Per sortir de dubtes, quan quedaven uns 20km per a l'arribada, a Vallorcine, vaig encendre l'aplicació de seguiment de corredors del mòbil i malauradament vaig veure que s'havia retirat. Aleshores vaig pensar que havia d'arribar a la meta fos com fos, almenys un dels dos ho havia de fer! I pensar en això em va donar forces per a l'ultima gran etapa, que va ser la més dura de totes, per la calor que es va posar a fer i pel cansament acumulat.
L'arribada a la meta va ser impressionant. En Miquel va sortir al meu encontre i em va filmar als últims quilòmetres. En Sebastià, que havia completat l'UTMB just unes hores abans, m'esperava a 500 metres. En Ramon em va acompanyar fins a l'arc de meta amb la bandera de Sa Milana. En Miquel Àngel i na Marta, filmant i cridant: "Elena, Elena, Elena". En David, en Tomeu, n'Elo, n'Isabel... Vaig sentir "Amunt Milana". La plaça plena de gent animant amb força. Impactant. No tenc paraules per descriure el que vaig viure.
Som molt afortunada i estic molt agraïda. I per intentar no oblidar aquesta vivència, he fet un vídeo clip amb els fragments filmats pels amics, els fragments de vídeo que l'organització fa quan arribes a cada control de pas, tant meus com den Ramon, algunes fotos del cap de setmana... i com a banda sonora la mítica cançó "Conquest of Paradís", de Vangelis, la música que s'escolta just abans del tret de sortida de l'UTMB.
L'any que ve hi tornarem. En Ramon no es rendeix :-)
Accessibilitat |
Enllaç permanent |
Comentaris (5) |
Retroenllaços (0)
The North Face Ultra Vertical: les sabatilles que duré a l'UTMB 2017
elenavera | 03 Agost, 2017 12:42 |
No existeixen les sabatilles perfectes per a l'UTMB ja que és una cursa tan llarga que hi trobes molta varietat de terreny i de condicions meteorològiques: pedra, roca, lloses, grava, herba, sorra, asfalt, fang, aigua, fred, calor... Normalment les sabatilles que van bé per a una cosa, no van tan bé per a l'altra, així que a l'hora de triar, has de prioritzar.
L'ordre de les meves priorats és:
- Que siguin transpirables.
- Que siguin amples a la part de davant, perquè necessito espai per als dits.
- Que no s'aixequin gaire del terra perquè siguin estables.
- Que s'assequin de forma ràpida, si es mullen amb la pluja o travessant algun torrent.
- Que s'aferrin bé a terra i no rellisquin.
- Que siguin lleugeres.
- Que m'agradin estèticament.
En base a aquests criteris el dia 26 de maig em vaig comprar les The North Face Ultra Vertical. De primer la llengüeta semblava que em causava un poc de pressió sobre la part baixa del tibial, però després d'uns dies d'ús va desaparèixer la molèstia. També només inicialment, tenia la sensació que el peu ballava un poc dins de la sabata, però fermant-me bé els cordons es va acabar el problema.
A hores d'ara les sabates han fet uns 320km, inclosos els 84km de l'Open Cavall dels vent, i ja he decidit que aquestes seran les sabatilles que duré a l'UTMB 2017. No són perfectes, però compleixen amb tots els meus requisits i, a un més de la cursa, val més boig conegut que savi per conèixer.
A continuació publico algunes fotos comparant una de les sabatilles usades amb una de les noves que ja m'he comprat. Les usades encara les faré durar molts km més, però vull començar a "domar" també unes de noves, abans de la cursa, per si les necessito.
I tu? Quines sabatilles faràs o faries servir a l'UTMB?
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Presentació
Escric, poc sovint, sobre temes relacionats amb BalearWeb, estàndards del W3C, accessibilitat web, posicionament als buscadors d'Internet, màrqueting...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2019 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Recentment
- Lavaredo Ultra Trail 2019: descobrint les Dolomites amb amics
- Els Bastions Marathon 2019: enamorats de la Vall de Núria
- Tornant a Eivissa després de molts anys, per participar a la "3 Días Trail Ibiza"
- Indesinenter: oli d'oliva verge extra de Mallorca amb denominació d'origen
- Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia
Categories
Comentaris recents
- Ana Kay: Fotos preciosas. Tenéis mucho valor. Enhorabuena.
- elena: prova
- Elena: Muchas gracias, Mummy. Y gracias también a las amigas nadadoras...
- Ana Kay: He leido todo, como decías os segui y el sistema me jugó la mala...
- Elena: Moltes gràcies, Cil.
- Cil Buele: Gesta magnífica! Enhorabona a tots dos que hi heu participat i,...
- Elena: Gràcies a vosaltres, pel tracte familiar que ens vàreu donar. I...
- Alberg Cal Manel: Moltes gràcies Elena per la menció de l'Alberg Cal Manel i de...
- Ana Kay: Campeones, y unas fotos preciosas. Enhorabuena.
- Nana: Lo que impresiona es el imagen de vuestras caras, tan alegres, y...