Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia
elenavera | 08 Setembre, 2018 18:07 |
Per quart any consecutiu, en Ramon i jo hem viatjat a Chamonix Mont Blanc per viure novament la gran setmana de l'ultra trail internacional. Aquesta vegada ha estat especial, perquè ens han acompanyat n'Olatz i en Dani. Amb n'Olatz ens vàrem iniciar al món del trail running ara fa 7 anys i hem compartit inoblidables viatges: Camí de Cavalls Menorca 2012, Tenerife Blue Trail 2012, Cavalls del Vent Open 2017...
Enguany, la nostra setmana a Chamonix també ha estat diferent perquè hem compartit moments entranyables amb els companys del Club Sa Milana i les seves famílies. Entre ells, en Roman Morell, finisher UTMB per quarta vegada, una proesa que només han assolit alguns corredors d'elit i potser algun altre corredor popular com ell, potser cap.
A més de les grates diferències d'enguany per la bona companyia, la gran diferència d'aquest 2018 ha estat que en comptes de córrer la mítica cursa UTMB, hem corregut la TDS, una cursa que és coneguda per la seva duresa tècnica. Els organitzadors la classifiquen com a DIFÍCIL i la descriuen així:
- TIPUS DE TERRENY: camins poc marcats; ascensos i descensos molt llargs; passatges exposats assegurats amb cordes; grimpades que requereixen de les mans per equilibrar-se; recorregut aïllat; altitud 2.700mts; pocs avituallaments.
- EXIGÈNCIES: requereix experiència elemental en muntanya; capacitat d'autonomia durant 5 a 6 hores; saber afrontar condicions difícils (pluja, vent, fred per sota de 0 graus, neu) tant de dia com de nit.
El cas és que arribem a Chamonix amb un temps immillorable, sol i fresqueta, però les previsions per al dia de la cursa són força dolentes. Tant és així que unes hores abans de la sortida, els organitzadors ens notifiquen un canvi en el recorregut i l'hora de sortida. Els canvis no ens agraden, però sortim força il·lusionats i decidits a recórrer 125km, ascendir un desnivell positiu acumulat de +6.791 i un desnivell negatiu acumulat de -6.988, més o menys la distància i desnivell que ja estava previst, però sense passar pel Passeur de Pralognan, per mor de la tempesta elèctrica pronosticada. En Ramon i jo sortim plegats, juntament amb n'Olatz i en David Consuegra, a qui trobam casualment a la línia de sortida, i anam compartint alguns km, ara amb un, ara amb l'altre. Però els ritmes són diferents, hi ha moltíssims corredors i és fa molt difícil continuar plegats, així que cadascú fa la cursa pel seu compte. Després de moltes hores d'esforç, incloent tota una nit de pluja, fang, vent, fred... tots arribem a la meta sans i estalvis. En Ramon completa el recorregut en 32 h i 38 minuts, a ritme conservador, assegurant la jugada, més d'una hora per sota del temps de tall. I jo en 27:04 h, arriscant un poc més, amb la seguretat que dóna haver completat la UTMB l'any anterior.
La cursa ens ha deixat bé, sense lesions i amb ganes de més, així que després d'una sessió de recuperació a la piscina de Chamonix, i de veure la sortida i l'arribada dels nostres amics mallorquins que participen a d'altres curses de la UTMB, completam la nostra setmana a Chamonix fent algunes sortides MÉS, gaudint dels extraordinaris recorreguts i paisatges de l'entorn.
L'any que ve hi tornarem, encara ens queda molt per explorar a Chamonix Mont Blanc i amb un poc de sort correrem una altra vegada la UTMB!
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Volta a l'Aneto - GTAP 2018
elenavera | 28 Juliol, 2018 13:29 |
El cap de setmana passat en Ramon i jo vàrem fer una escapada ràpida a terres aragoneses per participar a la mítica Vuelta al Aneto - GTAP 2018, una cursa que és famosa per la seva bellesa, però també per la seva dificultat.
La bellesa la podreu intuir a les fotos que vaig fer o em varen fer, i que acompanyen aquest escrit, tot i que no fan justícia a la realitat. I és que la gran varietat i espectacularitat dels paisatges que vaig anar trobant al llarg de la cursa és tanta que em varen provocar un estat de goig permanent indescriptible. Crec que la bellesa d'aquesta zona del Pirineu és comparable a la del Mont Blanc als Alps.
La dificultat ve donada pel fet que bona part del recorregut transita fora de camí, per damunt de caos de blocs i geleres, amb alguns trams encordats i d'altres on es fa necessari ajudar-se de les mans per grimpar. Enguany a més a més hi havia més neu del que és habitual, amb més zones gelades i d'altres enfangades, fet que va endurir i alentir encara més la progressió.
Jo vaig poder arribar a temps al tots els talls, però en Ramon va arribar tard a un dels controls i es va veure obligat a abandonar, quan havia fet uns dos terços del la cursa, de fet la part més alta i més difícil.
Malgrat tot, tots dos hem quedat molt contents de l'experiència i satisfets d'haver fet un entrenament molt dur que ens deixa més ben peparats per al nostre pròxim objectiu, la també tècnica i difícil TDS/UTMB 2018.
Una cursa molt recomanable, tant pel paisatge, com per l'organització.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0)
UTMB 2017
elenavera | 10 Setembre, 2017 18:58 |
Per tercer any consecutiu, en Ramon i jo hem passat la darrera setmana d'agost a Chamonix, amb motiu de la celebració de l'UTMB, la gran festa del trail running. I per segona vegada hem intentat completar la mítica cursa que dóna la volta al massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món.
Enguany, després de més de 44 hores de cursa, finalment sí he pogut assolir l'objectiu. En Ramon anava bé de temps i forces, però al quilòmetre 95, va decidir abandonar per precaució: s'enfrontava a la segona nit, feia molt fred i havia tengut problemes amb el seu impermeable.
Per a mi no va ser gens fàcil arribar a la meta. Vaig tenir molèsties a la zona del genoll des del quilòmetre 70 i vaig optar per dur un ritme molt suau a les baixades, recuperant temps a les pujades. L'estratègia em va funcionar i vaig aconseguir arribar a la meta en bastant bones condicions.
Durant les més de 44 hores de cursa vaig tenir molt de temps per pensar en tota la gent que m'ha ajudat a aconseguir aquest gran repte. La meva família, especialment en Ramon i la nostra filla Mireia, però també la meva mare i les meves germanes, que em varen estar seguint online tot el cap de setmana. Les meves grans amigues, n'Olatz i n'Aina, sempre inspirant-me i donant-me forces per seguir endavant.
També vaig pensar en el nostre grupet de "Salomones": en Jaume, en Manolo... i especialment en el que ens va dir en Toni uns pocs dies abans de partir: "Si et fa mal alguna cosa, baixa un poc el ritme, intenta corregir la tècnica de carrera, trepitja diferent..."
Més d'una vegada vaig recordar el que em va dir en Roman mentre participava al Gran Trail Aneto-Posets, quan li vaig demanar per telèfon si encara continuava en cursa: "Clar que sí, encara puc caminar!!!"
Les paraules d'en Josep, secretari de Sa Milana, just abans de la sortida, també em varen ajudar: "Mai retirar-se. Si estàs malament t'atures, menges, descanses el que necessitis i hi tornes."
En Ramon també ocupava el meus pensaments, no sabia res d'ell des del km 50, quan ens vàrem distanciar. Confiava que continués en ruta ja que com diuen els anglesos, "no news is good news". Per sortir de dubtes, quan quedaven uns 20km per a l'arribada, a Vallorcine, vaig encendre l'aplicació de seguiment de corredors del mòbil i malauradament vaig veure que s'havia retirat. Aleshores vaig pensar que havia d'arribar a la meta fos com fos, almenys un dels dos ho havia de fer! I pensar en això em va donar forces per a l'ultima gran etapa, que va ser la més dura de totes, per la calor que es va posar a fer i pel cansament acumulat.
L'arribada a la meta va ser impressionant. En Miquel va sortir al meu encontre i em va filmar als últims quilòmetres. En Sebastià, que havia completat l'UTMB just unes hores abans, m'esperava a 500 metres. En Ramon em va acompanyar fins a l'arc de meta amb la bandera de Sa Milana. En Miquel Àngel i na Marta, filmant i cridant: "Elena, Elena, Elena". En David, en Tomeu, n'Elo, n'Isabel... Vaig sentir "Amunt Milana". La plaça plena de gent animant amb força. Impactant. No tenc paraules per descriure el que vaig viure.
Som molt afortunada i estic molt agraïda. I per intentar no oblidar aquesta vivència, he fet un vídeo clip amb els fragments filmats pels amics, els fragments de vídeo que l'organització fa quan arribes a cada control de pas, tant meus com den Ramon, algunes fotos del cap de setmana... i com a banda sonora la mítica cançó "Conquest of Paradís", de Vangelis, la música que s'escolta just abans del tret de sortida de l'UTMB.
L'any que ve hi tornarem. En Ramon no es rendeix :-)
Accessibilitat |
Enllaç permanent |
Comentaris (5) |
Retroenllaços (0)
The North Face Ultra Vertical: les sabatilles que duré a l'UTMB 2017
elenavera | 03 Agost, 2017 12:42 |
No existeixen les sabatilles perfectes per a l'UTMB ja que és una cursa tan llarga que hi trobes molta varietat de terreny i de condicions meteorològiques: pedra, roca, lloses, grava, herba, sorra, asfalt, fang, aigua, fred, calor... Normalment les sabatilles que van bé per a una cosa, no van tan bé per a l'altra, així que a l'hora de triar, has de prioritzar.
L'ordre de les meves priorats és:
- Que siguin transpirables.
- Que siguin amples a la part de davant, perquè necessito espai per als dits.
- Que no s'aixequin gaire del terra perquè siguin estables.
- Que s'assequin de forma ràpida, si es mullen amb la pluja o travessant algun torrent.
- Que s'aferrin bé a terra i no rellisquin.
- Que siguin lleugeres.
- Que m'agradin estèticament.
En base a aquests criteris el dia 26 de maig em vaig comprar les The North Face Ultra Vertical. De primer la llengüeta semblava que em causava un poc de pressió sobre la part baixa del tibial, però després d'uns dies d'ús va desaparèixer la molèstia. També només inicialment, tenia la sensació que el peu ballava un poc dins de la sabata, però fermant-me bé els cordons es va acabar el problema.
A hores d'ara les sabates han fet uns 320km, inclosos els 84km de l'Open Cavall dels vent, i ja he decidit que aquestes seran les sabatilles que duré a l'UTMB 2017. No són perfectes, però compleixen amb tots els meus requisits i, a un més de la cursa, val més boig conegut que savi per conèixer.
A continuació publico algunes fotos comparant una de les sabatilles usades amb una de les noves que ja m'he comprat. Les usades encara les faré durar molts km més, però vull començar a "domar" també unes de noves, abans de la cursa, per si les necessito.
I tu? Quines sabatilles faràs o faries servir a l'UTMB?
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Cavalls del Vent OPEN
elenavera | 15 Juliol, 2017 20:28 |
El passat cap de setmana en Ramon, n'Olatz i jo vàrem fer una escapada al Pirineu per participar a l'ultra trail no competitiva Cavalls del Vent en modalitat OPEN.
Cavalls del Vent és una ruta circular d'uns 84km i 5.600 metres de desnivell positiu que uneix vuit refugis situats al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 900 i els 2.500 metres, aproximadament, essent el punt més alt el Refugi del Niu de l'Àliga. Cavalls del Vent existeix com a ruta senderista senyalitzada (amb unes subtils marques taronges) des de l'any 2003, i des de l'any 2009 també és l'escenari de la famosa cursa de muntanya actualment coneguda amb el nom de Ultra Pirineu.
Cavalls del Vent en modalitat OPEN se celebra des del 2014 i consisteix en completar la travessa en menys de 24 hores. El format de la modalitat OPEN Cavalls del Vent, sense senyalització addicional i sense el caràcter competitiu, fan que sigui un esdeveniment molt singular. És bastant habitual que la gent hi participi formant parelles o petits grups i que el ritme sigui més tranquil que en una cursa competitiva. I anar trobant les marques taronges del circuit, consultar el mapa i el track GPS, per no perdre's, és una part important del repte, una dificultat afegida que la fa encara més interessant.
N'Olatz, en Ramon i jo vàrem tardar 22 hores i 25 minuts en completar el circuit, superant alguns entrebancs que van sorgir durant el camí, com ara una caiguda d'en Ramon, un bastó que es va trencar i que vàrem "apedaçar", més d'una dificultat per trobar el camí, a més de les inclemències meteorològiques: pluja, pedra, fort vent, llamps i fred. Malgrat tot vàrem gaudir moltíssim de l'experiència i la recoman fervorosament a tots aquells que els agradin les aventures de muntanya. Hem quedat enamorats de Cavalls del Vent OPEN, de Saldes i la seva gent, de l'Alberg Cal Manel on ens vàrem allotjar i de tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Els objectius, assolits, en aquesta escapada eren passar una bona estona i fer un bon entrenament de cara al UTMB 2017, ja que el terreny, tipus de desnivell i alçada se sembla molt al que hi trobarem. I de pas aconseguir els 5 punts ITRA que es concedeixen a tots els finishers, per si els necessitam en el futur.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0)
Tramuntana Travessa 2016
elenavera | 17 Desembre, 2016 13:21 |
Tot i que ja han passat 14 dies des que es va celebrar la Tramuntana Travessa, avui em ve de gust parlar-ne en aquest blog que vaig alimentant i rellegint esporàdicament.
La cursa, amb un total de 129km de recorregut i 5.600 metres de desnivell positiu (segons el track d'un participant), em va sorprendre positivament. Tothom diu que va ser duríssima, però això ja m'ho esperava. El que em va impressionar va ser l'excel·lent organització. La sortida a s'Arracó va ser emocionant: amb un ambient molt càlid malgrat el fred. El marcatge i suport dels voluntaris durant la primera part nocturna, insuperable: et trobaves persones animant i guiant als punts més delicats, desafiant la intempèrie i la foscor. Els avituallaments, de luxe: a Esporles fins i tot hi havia panets de sobrassada casolana. L'avituallament de Bunyola, amb un ambient eufòric i un servei de bossa de vida hipereficient. Amics per tot arreu, als avituallaments, corrent, guiant, fent fotos, animant...
I la cursa em va anar molt, molt bé. Vaig tenir la sort de rebre bons ànims a la sortida, gaudir d'excel·lent companyia a la cursa i de no fer-me mal durant més de 22:30 h fent la cabra per la muntanya! I com a guinda en Ramon i jo vàrem arribar junts a la meta! Ni preparat hagués sortit tan bé. I a sobre vaig quedar segona dona amb un premi de 300 €, què més es pot demanar ;-)
Gràcies a tots tots els que han fet possible aquesta gran festa i enhorabona a tots els participants. Gràcies a tots els que ja ens heu felicitat a en Ramon i a mi, i NO cal que ens torneu a felicitar ;-) I gràcies especialment a:
- En Joan Adrover, el president de Sa Milana, que s'ha deixat la salut col·laborant en l'organització d'aquest esdeveniment.
- N'Imma Gil, de Mallorca a Dalt de Tot, peça clau dins l'organització, que ens va animar a participar-hi, fins convèncer-nos.
- Tot el Comando Andratx, responsables de la impecable sortida i presents al llarg de tot el recorregut.
- N'Aitor Vázquez i tots els fotògrafs, gracies als quals puc il·lustrar aquest àlbum de records.
- N'Antoni Mateu Colom, que em va fer de super assistent personal a Bunyola, sense haver-ho planejat
- Na Paqui Vázquez i en Roman Morell, que em varen acompanyar durant bona part de la cursa, fent-me córrer molt més del que hagués fet.
I com no, moltes gràcies i enhorabona a en Ramon, que em va donar suport abans i després de la cursa. I encara no sé com s'ho va fer perquè ens trobéssim a Pollença just uns metres abans de travessar l'arc de meta.
General |
Enllaç permanent |
Afegeix un comentari |
Retroenllaços (0)
Ultra Trail Serra del Montsant / UTSM 2016
elenavera | 29 Octubre, 2016 18:05 |
El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem passar uns dies a la Serra del Montsant, per participar a la cursa de muntanya UTSM 2016, de 101km de distància i 4.000 metres de desnivell positiu. Ens vàrem allotjar a un petit apartament de Cornudella de Montsant, un poblet amb molt d'encant, on comença i acaba aquesta cursa que dona tota la volta al Parc Natural del Montsant. Vàrem llogar l'apartament a través de Airbnb (si clicau aquí podeu obtenir un descompte de 30€) i curiosament, al mateix edifici, s'allotjava també un participant de l'UTSM pollencí, Josep Creus, i la seva família, amb qui vàrem fer una bona amistat.
El divendres, el dia abans de la cursa, a més d'anar a cercar els dorsals a Reus, la capital de la comarca, vàrem visitar Siurana, un llogaret situat sobre un precipici, molt popular entre els escaladors. Després vàrem dinar al Restaurant La Serra, que té una relació preu qualitat molt correcta. I al capvespre vàrem fer quatre compres de productes locals a les botigues i al Celler Cooperatiu de Cornudella, un edifici molt singular de visita obligada.
La cursa, el dissabte, ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi. El recorregut de l'UTSM és bastant corrible, llevat d'alguns trams força tècnics i perillosos, com ara el temible Grau de l'Escletxa, especialment quan es troba mullat i emboirat, com ens va passar. El paisatge, em va sorprendre positivament, sobretot les gegantines roques arrodonides per l'erosió. També em varen encantar les vinyes, riuets, embasaments i pontets per on vàrem passar, tot tenyit dels colors típics de tardor. I com que va plovisquejar, el terre era bastant tou i castigava molt poc les articulacions, fet que vaig agrair molt i em va permetre córrer molt a gust, sense cap molèstia al llarg de les 16:38 hores de cursa.
Jo vaig acabar unes hores abans que en Ramon, perquè em vaig engrescar força, avançant dones, i en arribar a la meta, passada l'una de la matinada, em vaig anar a l'apartament a descansar. Però sabent per on havia de passar en Ramon i les condicions que es trobaria, no vaig poder dormir ni un minut i patia tant per ell que vaig optar per tornar a la zona de la meta a esperar-lo. Per sort va arribar molt abans del que havíem previst, sa i estalvi, en bona part gràcies a uns bascos amb qui va compartir els trams més difícils del recorregut. A la part final del vídeo que trobareu més avall, filmat pels mateixos bascos, podeu veure l'arribada den Ramon a la meta, tot content i corrent.
El diumenge, l'últim dia de la nostra estada, sense haver dormit encara, vàrem assistir al lliurament de trofeus i després vàrem visitar alguns dels preciosos pobles pels quals havíem passat durant la cursa, com ara Escaladei i la Morera de Montsant, situats als peus de la Serra Major.
En resum, un cap de setmana rodó i una cursa molt recomanable. És una de les curses que m'han anat més be i on he gaudit més de córrer, aconseguint un resultat que no havia ni imaginat. A en Ramon també li va anar força bé, ja que tot hi haver-se perdut a la part més alta de la Serra, a causa de la boira, va arribar sobrat de temps i forces.
A continuació, algunes fotos, el vídeo dels bascos que he esmentat abans i el vídeo que ha publicat l'Organització.
Vídeo realitzat pels bascos, al minut 7:30 es veu l'arribada d'en Ramon
Vídeo realitzat per l'organització
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0)
Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016
elenavera | 01 Setembre, 2016 19:09 |
Enguany en Ramon i jo hem estat uns dels grans afortunats de prendre part en la 14a edició del UTMB, la reina de les curses de muntanyana d'ultra distància, que se celebra anualment al voltant del massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món. I també hem tengut la sort de poder gaudir d'una setmana a Chamonix, centre neuràlgic d'aquest gran esdeveniment esportiu. El bon ambient que es viu durant aquests dies a la capital dels Alps francesos és indescriptible, s'ha de viure, allò és la meca dels "trail runners". Si l'any passat ja va ser fantàstic, enguany ha estat fins i tot millor.
A l'avió d'anada de Palma a Ginebra ja vàrem coincidir casualment amb amics mallorquins amb destinació a Chamonix, com ara en Jose Antonio de Sa Milana, en Jordi i en Martí, i el vol ja va ser molt divertit.
L'arribada a Chamonix amb EasyBus també va anar perfecta i abans que es fes fosc, ja ens havíem instal·lat a la mateixa caseta de fusta de l'any passat, on gràcies a la propietària Mandy i la seva família ens sentim com a ca nostra.
Durant el dies previs a la cursa, vàrem anar a visitar la fira del corredor i també vàrem recórrer els últims 12km de la cursa, per tal d'habituar-nos a l'alçada i visionar-nos arribant a la meta.
Aquest mateix dia, també vàrem anar a passar el primer control de material i a recollir el dorsal per a la cursa.
Tot anava sobre rodes: visita de rigor a "FastGood" Poco Loco, preparació de motxilles i bossa de corredor per deixar a la mitja part... I el llargament esperat divendres 26 d'agost, ens vàrem plantar a la sortida feliços, animats i confiant poder completar els 170km de cursa dins les 46:30 hores de límit.
L'únic que ens preocupava realment era l'alerta que ens va enviar l'organització sobre les altes temperatures que ens castigarien durant la cursa. De fet tots els noticiaris francesos varen estar informant durant els dies previs a la cursa sobre l'excepcional onada de calor que patia França.
I efectivament, la calorada va ser un problema i ens va causar a tots un desgast físic addicional. I les estadístiques d'enguany ho demostren: dels 2.555 corredors que varen prendre la sortida de l'UTMB, només 1.468 (57,46% participants) varen arribar a la meta. La resta, un 42,54%, ens vàrem veure obligats a retirar-nos pel camí, de forma voluntària o de forma forçada, com és el nostre cas. I és que en arribar al control d'Arnuva, dissabte 27 passades les 6 de la tarda, després de més de més 5700 metres de desnivell positiu i prop de 100km, els organitzadors ens van dir que estàvem fora de temps i que no podíem continuar. La veritat és que en aquell moment ens va saber molt, molt greu, però no hi havia res a fer: l'organització de l'UTMB és molt estricta i és així com ha de ser per garantir la seguretat dels corredors i que tot funcioni com un rellotge. Però vàrem agafar el bus de tornada cap a Chamonix i va començar a tronar i llampegar, fet que ens va alleujar un poc la nostra pena, perquè ser-hi a la muntanya de nit i amb tempesta és perillós. D'altra banda, si bé és cert que havíem somiat arribar a la meta junts, almenys vàrem poder gaudir de la cursa durant més de 24 hores, que no és poc. Vàrem córrer junts pràcticament tot el temps i si en algun punt ens separàvem, ens reagrupaven als avituallaments.
El sistema de seguiment en viu de la cursa va fallar en algun moment i va informar erròniament que en Ramon s'havia retirat, causant bastant confusió als familiars i amics que ens seguien en viu. Però el fet és que tots dos vàrem arribar a Arnuva amb ganes de continuar i malauradament no vàrem poder fer-ho.
L'endemà ens vàrem aixecar molt animats i vàrem anar a celebrar el 60 aniversari d'en Ramon a la Micro Brasserie de Chamonix-MBC, una hamburgueseria d'estil americà que ens havien recomanat.
I després vàrem anar a veure arribar els últims "finishers" del UTMB. És realment emocionant veure la capacitat de patiment d'alguns corredors, com ara els que arriben amb l'esquena totalment de costat, molts!, possiblement amb pinçaments lumbars, i es desplomen en braços dels sanitaris o familiars tot just travessar la meta.
O veure arribar a l'últim corredor, que és aplaudit més que el primer i també rep un gran reconeixement a la cerimònia de lliurament de premis: posa la pell de gallina.
La setmana de l'UTMB es clou amb un sopar de comiat per a tots els corredors i organitzadors amenitzat amb música en directe i projeccions de vídeo, on vàrem tenir l'oportunitat de fer nous amics i saludar alguns companys mallorquins, com en Llorenç de Sa Milana, o n'Àngels Llobera, una de les 131 admirables dones que han estat capaces d'arribar a la meta enguany.
Un cop acabada la setmana de l'UTMB i com que a la cursa ens havíem quedat amb forces i ganes de seguir trescant pel Mont Blanc, el dilluns vàrem anar a fer dos entrenaments lleugers per la zona, un al matí i un a l'horabaixa. Al matí vàrem fer una ruta circular pels bucòlics pobles d'Argentière, Le Tour i Tré-le-Champ.
I a l'horabaixa vàrem a anar a repassar els primers 8 km de la cursa, de Chamonix fins Les Houches, ja que l'any que ve intentarem tenir sort en el sorteig de dorsals, si ens toca tornarem a intentar completar els 170km en competició, i si no ens toca els farem pel nostre compte, en etapes.
L'últim dia a Chamonix, dimarts 30 d'agost, vàrem aprofitar per passejar i visitar algunes de les moltes botigues dedicades als esports de muntanya que s'escampen per tot el poble, per menjar-nos una deliciosa pizza a La Roulotte i per anar a veure aterrar els intrèpids parapentistes que es veuen volar constantment sobre la vall de Chamonix.
Repeteixo, si tot va bé, l'any que ve hi tornarem: allò és el paradís per a nosaltres.
General |
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0)
Presentació
Escric, poc sovint, sobre temes relacionats amb BalearWeb, estàndards del W3C, accessibilitat web, posicionament als buscadors d'Internet, màrqueting...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2018 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Recentment
Categories
Comentaris recents
- Ana Kay: Fotos preciosas. Tenéis mucho valor. Enhorabuena.
- elena: prova
- Elena: Muchas gracias, Mummy. Y gracias también a las amigas nadadoras...
- Ana Kay: He leido todo, como decías os segui y el sistema me jugó la mala...
- Elena: Moltes gràcies, Cil.
- Cil Buele: Gesta magnífica! Enhorabona a tots dos que hi heu participat i,...
- Elena: Gràcies a vosaltres, pel tracte familiar que ens vàreu donar. I...
- Alberg Cal Manel: Moltes gràcies Elena per la menció de l'Alberg Cal Manel i de...
- Ana Kay: Campeones, y unas fotos preciosas. Enhorabuena.
- Nana: Lo que impresiona es el imagen de vuestras caras, tan alegres, y...