Feia temps que no passava tant de gust en una ultra-trail com el passat cap de setmana, a la Trail 100 Andorra by UTMB® 2023. En Ramon també ha quedat molt content. El viatge ha estat dels millors que hem fet darrerament.
Abans d’una cursa i d’un viatge, em neguitegen els imprevists de feina que hagi d’atendre a distància. Ja m’ha passat d’haver d’aturar durant una cursa per solucionar amb el mòbil un problema urgent i és molt desagradable. Així que la setmana anterior, intento avançar feina i no deixar fronts oberts per minimitzar riscos. Aquesta vegada no hi varen haver emergències!
Quan viatges a Andorra has de tenir en compte que les trucades i l’ús de dades mòbils són cares, ja que Andorra no forma part de la Unió Europea. Així que per moderar costos, vaig desactivar el contestador automàtic del mòbil (que hauria implicat despeses) i em vaig instal·lar una targeta eSIM d’Andorra Telecom de 9€ que m’ha donat suficient cobertura de dades durant l’estada, sense necessitats de dependre de wifis. Val la pena per a estades de més de dos dies.
Un altre encert va ser fer una reserva directa a Hotel Coma, ja que ens han permès afegir i llevar àpats, segons les conveniències diàries, tot amb un preu molt raonable. Fins i tot ens varen descomptar de la factura final la nit que no vaig dormir a l’hotel pel fet d’estar corrent tota la nit, tot un detall! Molt recomanable l’hotel, en tots els sentits, però especialment pel tracte del personal.
Fer la majoria dels àpats a l’hotel ha estat el més còmode i ens ha fet guanyar molt temps. Fins i tot el check-in va ser tan ràpid que ens va permetre, el mateix dia de l’arribada, anar fer un reconeixement del segment més tècnic i exposat de la cursa d’en Ramon, el Roc de la Cauba, preciós. I just l’endemà, vàrem matinar i vàrem anar a explorar una altra part de la cursa d’en Ramon, la més alta, el Casamanya, tot abans d’esmorzar i abans d’anar recollir els dorsals de la cursa.
Així doncs, dissabte, havent fet dos breus entrenaments en alçada, vaig arribar a la sortida bastant aclimatada i preparada per afrontar el difícil repte de recórrer uns 105 km amb gairebé 7000 metres de desnivell positiu. I la cursa va anar perfectament, va ser molt dura però la veritat és que no vaig patir, més aviat vaig passar gust, amb moments per gaudir de les vistes i fer fotos, estones per parlar amb els companys de cursa i amables voluntaris dels avituallaments, i finalment també molt de temps per anar amb esperit competitiu, donant-ho tot fins al final. Vaig arribar a la meta amb un temps de cursa total de 26:09:29, en la posició 207 sobre 624 corredors que varen prendre la sortida, classificant-me com la 2a dona de la meva categoria de 50-55 anys. Molt, molt contenta amb el resultat, especialment perquè l’endemà em trobava bastant bé.
En Ramon, el dissabte, mentre jo feia la cursa, encara va fer un tercer entrenament d’aclimatació i reconeixement. I el diumenge, just poc després de la meva arribada, ell va prendre la seva sortida, eufòric, juntament amb altres 435 corredors. I després de 6 hores i 43 minuts, mentre jo em recuperava a l’hotel, ell va arribar a la meta, tant ràpid i abans del que jo havia previst, que no em va donar temps de fer-li la foto a la meta. Però tenim el vídeo de l’organització 🙂
En resum, tots dos vàrem assolir els nostres objectius i hem tornat feliços i amb les piles ben carregades per a la propera aventura.
Fotos
Algunes fotos del viatge i les curses:
Vídeo
Aquí un petit vídeo de l’arribada den Ramon a la meta, content com unes pasqües:
