WebMaster i TrailRunner

Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web (I)

SEO

Bona part de les visites que reben les pàgines web provenen dels motors de recerca d'Internet, sobretot de Google. Per això, la presència de les webs dins d'aquests cercadors és molt important. Per obtenir el màxim de visites dels cercadors, es poden seguir unes tècniques i estratègies, que es coneixen amb l'acrònim anglès de SEO (Search Engine Optimization). Per no estendre'm avui parlaré de la primera passa del procés d'optimització: la selecció de les paraules clau.

Selecció de les paraules clau més apropiades

A l'hora d'optimitzar una pàgina web per als cercadors, el primer que se sol fer és determinar quines paraules o frases són les més rellevants i apropiades per als serveis o la informació que ofereix la web. Per exemple, si volem optimitzar una pàgina que ofereix serveis legals, el primer que hauríem de fer és reflexionar sobre quines paraules o frases utilitzarien les persones que cerquen els nostres serveis: “advocats”, “dret”, “legal”, “plets”? El primer que farem serà seleccionar unes quantes paraules o frases a partir de la nostra intuïció. També podem demanar als nostres usuaris i clients quines paraules emprarien ells per trobar els serveis que oferim. A la xarxa, existeixen diverses eines que ens poden orientar sobre quines són les paraules o frases relacionades amb el nostres serveis que la gent cerca més vegades als motors de recerca.

Eines per seleccionar les millors paraules clau

Overture, empresa de Yahoo, ofereix una eina molt útil anomenada Keyword Selector Tool, que permet escriure una paraula o frase elegida i obtenir un llistat de paraules o frases alternatives, amb el nombre de vegades que aquella cadena de text ha estat cercada durant el mes anterior. Així, si posem per exemple la paraula “legal”, ens diu que la paraula “legal” s'ha cercat 269398 vegades i ens proposa altres cadenes de text relacionades com ara , “advice legal”, “barely legal”, “form legal”, “legal service”, ordenades per nombre de vegades que hagin estat objecte de recerca. De seguida veiem que aquesta eina té moltes limitacions, especialment si ens dirigim a un sector de públic concret, ja sigui per llengua o localització.

Google, a través del seu sistema d'AdWords, ofereix altres eines capaces d'avaluar amb molta més precisió el valor de les paraules clau o cadenes de text. D'una banda, el Google AdWords Keyword Tool, ens permet interrogar el sistema sobre les paraules clau més cercades, filtrant els resultats per idioma i país. Aquí només obtindrem un llistat de paraules i frases, sense dades sobre el nombre de vegades que són cercades. No obstant, el sistema AdWords inclou una segona eina anomenada “Traffic estimator” que ens permet obtenir dades quantitatives molt aproximades. El càlcul es basa en la quantitat d'accessos que pots obtenir a través del sistema AdWords, però alhora serveix com a orientació sobre el nombre de vegades que la gent cerca cada paraula. La pega és que aquesta segona eina del sistema AdWords només es troba disponible per als usuaris registrats, a diferència del Google AdWords Keyword Tool que actualment és obert a tothom. Registrar-se en el sistema AdWords costa 5 dòlars.

Les paraules que finalment seleccionem com a més apropiades, ens serviran per donar contingut a la nostra web. Per exemple, si observem que una cadena de text és molt popular, com ara “dret administratiu” o “dret laboral”, ens convé crear una pàgina que tracti sobre aquest tema i situar de forma rellevant i semàntica aquesta cadena de text al títol i descripció de la web, a l'adreça o URL, com a h1, h2, hx, com a text dins dels paràgrafs, etc., etc. Posar les paraules clau tan sols al camp Keywords de les meta tags, no serveix per res. Parlaré sobre les meta tags i el valor semàntic dels elements de les pàgines web en un segon article. També dedicaré un altre article al Page Rank de Google i a d'altres qüestions relacionades.

Fotos, imatges i drets d'autor

Deixant de banda les qüestions legals, trobo de mal gust una pràctica molt estesa a Internet consistent en cercar imatges i utilitzar-les a tort i a dret, sense ni tan sols citar el nom de l'autor, ni la pàgina d'on s'ha extret. Amb la popularització dels blocs, aquesta pràctica encara s'ha estès més i crec que demana una reflexió. Quin dret tenim a utilitzar el treball d'altres persones sense ni tan sols esmentar la seva autoria? Al món acadèmic s'insisteix molt en citar la bibliografia utilitzada, però crec que no s'insisteix prou en el tema de les imatges. Ja a l'escola, aprenem a retallar i enganxar imatges extretes de revistes, llibres, etc. i poques vegades citem d'on les hem tret. Quan aquests treballs no surten de l'àmbit escolar o personal, això no suposa un greu problema. Però en el moment que els treballs es comencen a publicar a la xarxa, la situació canvia, ja que les imatges queden a l'abast de tothom. Encara que l'autor no indiqui que les imatges estan protegides amb copyright, crec que sempre s'hauria d'esmentar l'autoria de les imatges, i si l'origen és una web, també s'hi hauria de posar un enllaç.

Google ja ha actualitzat el PageRank després de 106 dies d'espera!

Tal com vaig comentar fa cosa d'un mes, Google ha estat un llarg període de temps sense actualitzar el seu sistema de PageRank, almenys de forma visible. Ahir, després de 106 dies d'espera, finalment les dades s'han actualitzat. Després d'aquesta actualització, el servei de blocs de BalearWeb mostra un PageRank de 5, que no està gens malament, tot i que jo esperava un 6.

Pel que fa als usuaris, n'hi ha que també mostren un PageRank de 5, com ara en Jander, però crec que la majoria tenen un 4 o 3.

Per si algú no ho sap, el PageRank es calcula en funció de la quantitat i qualitat dels enllaços que apunten cap a teva la web. Com més enllaços, millor PageRank. I com més PageRank, millor presència als buscadors tipus Google.

Versions accessibles: l'últim recurs

Persona amb cadira de rodes a l'ordinador

Ahir, al programa La nit al dia, del Canal 33, la presentadora Mònica Terribas va entrevistar Enric Rovira-Beleta, arquitecte expert en accessibilitat. Rovira-Beleta, que va en cadira de rodes, va fer molt èmfasi en els beneficis que suposa per a tota la població en general, no tan sols per a les persones amb mobilitat reduïda, trencar les barreres arquitectòniques. Com a exemples va esmentar les persones que porten un carret de la compra, un cotxet d'infants, patins, etc. També va recalcar que actualment disposem de la tecnologia i coneixements per construir de forma accessible, sense que això impliqui oferir vies diferents per als “capacitats” i per als “discapacitats”, és a dir, sense que es noti que la construcció està adaptada. Va parlar principalment d'arquitectura, però el seu discurs és perfectament aplicable a l'accessibilitat de les pàgines web.

A mesura que millora la sensibilització col·lectiva i la legislació sobre accessibilitat, es fa més freqüent trobar pàgines web que ofereixen “versions accessibles”. Aquestes versions accessibles solen ser en format de text amb continguts simplificats. Però, igual que Rovira-Beleta, penso que aquestes “versions accessibles” no són la millor solució, en tot cas s'ha de veure com un últim recurs. On comença i on acaba la discapacitat? Qui s'atreveix a marcar una lína de divisió? Tots som discapacitats d'alguna manera o altra, és una qüestió de grau.

De la mateix manera com s'intenta integrar les persones amb problemes d'aprenentatge dins de l'aula “normal”, s'ha d'intentar que les pàgines siguin accessibles però sense distincions. Tothom se'n beneficiarà: els que naveguen amb dispositius especials com PDA o telèfons mòbils, els que tenen una connexió lenta, els que no saben o no volen instal·lar-se plugins, els robots de recerca com ara Google, els que estan poc habituats a navegar, els que simplement no veuen gaire bé i volen ampliar la grandària de la lletra, etc, etc.

Rovira-Beleta va dir que a la carrera d'Arquitectura seria necessari incloure una assignatura obligatòria sobre accessibilitat i que seria una assignatura destinada a desaparèixer, ja que amb el temps simplement es farien les coses ben fetes i ja no seria necessària. Passa una cosa semblant amb la creació de pàgines web. Per fer pàgines web accessibles no és necessari ser un gran expert en discapacitats (tot i que ajuda) i crear versions “especials”, sovint basta crear una única versió que compleixi els estandards que recomana el W3C i “dissenyar” pensant en la gran diversitat d'usuaris i dispositius de navegació que hi ha a la xarxa.