WebMaster i TrailRunner

Abans de continuar amb la sèrie “Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web”, faré un resum dels temes tractats. El primer article, parla sobre la importància que té la selecció de les paraules clau entorn a les quals planificarem la nostra estratègia de màrqueting i SEO (Search Engine Optimization). També comenta algunes eines online que ens poden ajudar a fer la selecció d'aquestes paraules clau.

El segon article, tracta sobre el format de les adreces d'internet o URL, i inclou recomanacions en relació al valor semàntic i la condició de perdurabilitat que han de tenir aquestes.

El tercer article gira entorn de l'arquitectura de les webs i apunta els problemes que presenten algunes tecnologies, com ara el flash, a l'hora de facilitar als robots de recerca la seva tasca d'indexació de webs.

En aquest quart article entrarem ja dins el contingut de la web. El primer consell és revisar a fons tot el codi HTML o XHTML. És molt important que el codi compleixi els estàndards que recomana el W3C, tant si emprem HTML 4.01 Strict, XHTML 1.0 Strict o XHTML 1.1. Qualsevol d'aquestes opcions són recomanables sempre i quan es segueixi amb rigor la normativa de cada versió. L'eina de validació del W3C és una gran ajuda per aconseguir-ho. També és molt útil el programa HTML TIDY, disponible per a moltes plataformes i incorporat en alguns editors de text com ara UltraEdit o HTML Kit.

El segon consell és tenir molta cura de les característiques semàntiques de les webs, utilitzant amb propietat els elements com h1, h2, h3, h4, els paràgrafs, les llistes, les taules, etc. Cada pàgina ha de tenir un únic h1, que normalment coincideix amb el títol de la web. Per exemple, si el títol de la web és “Història de Mallorca”, un dels primers elements que hauria d'incloure el cos de la web seria un element h1 que contindria el mateix títol “Història de Mallorca”. Després, dins del mateix document, utilitzarem etiquetes h2 per encapçalar els diferents subapartats del document, com ara “Introducció”, “Època talaiòtica”, “Època romana”, etc. Els llistats o llistes d'ítems, entesos en el sentit més ampli que abraça per exemple des d'un menú de navegació fins a un llistat de noms, s'han d'etiquetar com a elements ul (llistes sense ordre), ol (llistes ordenades) o dl (llistes de descripcions), segons pertoqui. Les taules s'han d'emprar només per informació tabular (per exemple un calendari), mai com un suport per a la maquetació de webs, i a més a més han d'estar ben estructurades amb totes les etiquetes normatives (th, summary, etc.). En definitiva, que cal emprar de forma correcta els elements semàntics que el llenguatge HTML o XHTML ens ofereix.

En la creació de pàgines web, molts webmasters utilitzen programes de disseny del tipus WYSIWYG (allò que veus és el que obtindràs), com ara Dreamweaver o Front Page. Aquests programes permeten despreocupar-se del codi font de les webs i concentrar tota l'atenció en l'aspecte gràfic. El problema és que aquests programes difícilment poden generar codi font que compleixi els estàndards i que a més sigui correcte des del punt de vista semàntic. Per això és molt important familiaritzar-se amb el codi HTML o XHTML i, si be inicialment ens podem ajudar amb un editor WYSIWYG, és imprescindible revisar les webs amb algun programa que ens permeti visualitzar i corregir el codi font.

Per tal que el codi font sigui net, intel·ligible i funcional, s'intenta descarregar-lo de tot el que fa referència a l'aspecte gràfic, deixant només les etiquetes i propietats que són estrictament necessàries. Això és possible gràcies a la utilització de fulls d'estils CSS. Tant si emprem HTML com si emprem XHTML, hem d'intentar separar tot el que fa referència a qüestions gràfiques, de l'estructura i contingut de la web.

Utilitzant amb propietat els elements HTML i XHTML de valor semàntic i validant el codi font, no tals sols afavorirem el posicionament de les webs als cercadors, sinó que també millorarem l'accessibilitat i usabilitat de les pàgines, com passa amb la majoria d'estratègies d'optimització de pàgines web.

Seguint la sèrie d'articles sobre optimització de pàgines web i després d'haver tractat el tema de l'elecció de les paraules clau i les adreces d'internet, en aquest tercer article parlaré sobre l'arquitectura de les webs.

L'arquitectura d'una web és molt important a l'hora de facilitar l'accés als robots indexadors i a qualsevol usuari. Cal emprar una jerarquia clara i que cada pàgina sigui accessible com a mínim des d'un enllaç estàtic. Tal com explicava a l'article sobre la importància de les URL, segons quines adreces dinàmiques poden dificultar l'accés als motors de recerca, especialment si inclouen un identificador de sessió com ara http://www.exemple.org?sid=cc4c8fc1ae. Els robots només poden indexar i incloure als seus resultats de recerca aquelles pàgines a les quals hi tenen accés. Presenten molts inconvenients les pàgines creades a partir de marcs o “frames”, així com els enllaços que es generen amb Java-script tipus “pop-ups”. Passa el mateix amb els enllaços que hi ha dins de les animacions Flash.

Són del tot recomanables els mapes o índexs d'enllaços de text, i quan sigui possible és preferible distribuir el contingut de la web en diferents pàgines, de manera que cada pàgina tracti de forma específica un tema en concret.

Una manera d'imaginar-nos a quin contingut tindrà accés un motor de recerca és visualitzar la web amb un navegador de text com ara el Lynx. Si no disposem d'un programa d'aquestes característiques, sempre podem emprar un simulador online, com ara el Lynx Viewer. Per fer-nos una idea de com veurà la web Google i la gent que utilitza un navegador de text, també podem desactivar tots els plugins, el suport per a Java-script i la visualització d'imatges al nostre navegador habitual.

Continuant el primer article sobre optimització de pàgines web, on tractava el tema de les paraules clau, avui parlaré sobre la importància que tenen les adreces d'internet, també anomenades URL (Uniform Resource Locator) o URI (Universal Resource Identifier), no tan sols per millorar la visibilitat de les pàgines en els cercadors, sinó també per facilitar-ne l'accés a qualsevol usuari.

Les adreces d'internet han d'aportar contingut semàntic a la web

Una adreça del tipus http://www.exemple.com/recurs.php?id=833786 no facilita cap informació sobre el contingut de la pàgina web, en canvi l'adreça http://www.exemple.com/geografia/muntanyes/puig-major/ ens oferix pistes sobre el que hi trobarem. Les adreces d'internet són un factor molt condicionant en els resultats de recerca de Google i altres buscadors d'internet. Per tant, a l'hora d'elegir el nom dels directoris i arxius que integraran els documents web i figuraran a les URL, convé emprar de forma estratègica les cadenes de text i paraules clau més rellevants per a la nostra web.

Les adreces d'internet no han de canviar

Tal com ja recomanava Tim Berners-Lee l'any 1998 a l'article Cool URIs don't change, convé ser previsors i evitar que les adreces canviïn amb el pas del temps. Per exemple, es recomana no mostrar l'extensió dels documents com ara .php o .html, ja que aquestes extensions poden deixar de ser aplicables en un futur.

Formes d'optimitzar les adreces d'internet

Hi ha moltes maneres de generar adreces d'internet optimitzades per als cercadors. Una forma molt simple d'evitar la utilització de l'extensió dels documents és crear un directori i ficar-hi a dins un arxiu index.html, index.htm o index.php, de manera que l'adreça http://www.exemple.com/directori/index.html sigui també accessible com a http://www.exemple.com/directori/ sense haver d'incloure el nom de l'arxiu index.html al final de la URL.

Si la web és generada de forma dinàmica i les adreces que crea l'aplicació són del tipus http://www.exemple.com/recurs.php?id=833786, interessa emprar algun sistema per reescriure les adreces.

Per exemple, si es té accés a les configuracions del servidor web, es pot emprar el mòdul mod_rewrite de l'Apache o crear links simbòlics.