Tal com vaig comentar en el darrer post sobre Eivissa, aquest cap de setmana he participat en la mítica cursa que travessa la Serra de Tramuntana, d’un extrem a l’altre, la Tramuntana Travessa 2021 – TTCMM 120k. La gran novetat d’enguany és que s’ha fet en sentit invers al dels darrers anys, començant a Pollença i acabant a Andratx. I també es destacable la quantitat d’aigua i fang que hem trobat als torrents i molts camins.
Divendres al vespre en Ramon em va acompanyar a la sortida, a la Plaça de Pollença, i tot va començar molt bé, tranquil·lament. Estava tan relaxada i contenta d’estar allà envoltada d’amics, que no vaig pensar ni a posar-me el frontal fins a pocs minuts abans de la sortida, vaig encendre el rellotge/GPS quan ja havíem començat i el plàtan que duia per agafar forces abans de partir me’l vaig menjar a correcuita quan ja portava més de 500 metres corrent. Res important, però demostra que he perdut un poc el costum de fer curses. Malgrat tot, la sortida va anar molt bé i la primera etapa, fins a Lluc, va ser la més divertida i animada, perquè és quan comparteixes més estones amb els amics i vas ple d’energia.
Després la cursa s’estira i vas quedant més sol, tant és així que entre Bunyola i Valldemossa vaig anar completament sola fins que vaig trobar-me amb les amigues de Sa Milana (Marga, Juana Mari, Cristina i Paula), que havien vingut a animar-me a mi i a tots els corredors, i especialment als companys del Club Sa Milana. Poc després em varen avançar els primers corredors de la TTCMM 65k i ja va ser un no aturar de saludar participants d’aquesta altra distància més curta. A Valldemossa m’esperaven n’Helena, n’Indhira i na Katty i després de fer una petita pausa per agafar i deixar quatres coses a la bossa de vida, amb l’inestimable ajuda de les meves companyes, vaig posar rumb cap a Andratx, amb ganes ja d’arribar.
Crec que les primers 9 hores fins a Bunyola varen ser les més emocionants, quan la nocturnitat i la complicitat entre corredors és especial. Quan es fa de dia, em sento com quan es fa de dia després d’una nit de festa sense dormir. Sort de les amigues i la gent que te va animant als avituallaments i al llarg del camí que et fan reviscolar!
Total, que després de 19 hores i 19 minuts arribo a la meta, on m’esperen novament bona part de les meves suportes i fans incondicionals, a més d’en Ramon. I jo, molt, contenta d’haver quedat la quarta dona i la primera de la meva categoria, dono les gràcies a tots els que han fet possible que hagi pogut participar en aquesta gran cursa. Una cursa que se tornarà a fer el març de 2022, on no hi faltaré. Llarga vida a la Tramuntana Travessa!
2 comentaris. Leave new
Enhorabona, Elena!! 👏🏼👏🏼
Enhorabona, per a tu: té molt de mèrit el que has aconseguit enguany! Ara toca descansar un poc per tornar a la càrrega. Ens veiem a s’Esclop ben aviat.