Ens registram a la Marató de Berlín 2010 el 16 d'abril. Uns dies després, ja s'han venut els 40.000 dorsals disponibles. Ens ha anat pels pèls! Durant mesos, ens entrenam rigorosament, seguint fidelment un programa online d'Asics (molt recomanable). A vegades, tot i matinar de valent, correm amb temperatures insofribles. Ho fem de gust! Ens entrenam a consciència. Compartir l'objectiu amb la parella ho fa motivador i sostenible.
El 24 de setembre arribam a l'aeroport de Tegel. Agafam el bus exprés TXL, que és lentíssim: després de tant córrer, anam “accelerats” i se'ns fa interminable. Farts d'aturades, semàfors, obres i embussos, baixam a Unter den Linden. Sort que anam lleugers d'equipatge. Fa molt bon dia i gaudim molt amb les vistes dels edificis barrocs i neoclàssics de l'avinguda i de la Bebel Platz. Ja dins la Museumsinsel (illa dels museus), destaca la majestuosa Berliner Dom (catedral). Al fons veiem la Torre de Televisió, que ens ubica el nostre destí, el Motel One a Alexander Platz.
Un cop allotjats, el primer que fem és anar a llogar dues bicicletes: sabem que viatjant es camina molt i no ens convé cansar-nos. Ja sobre rodes, ens dirigim a la fira del corredor, instal·lada a l'antic aeroport de Tempelhof, a recollir els dorsals. De camí i sense aturar, veiem l'ara turístic Checkpoint Charlie, però quan arribam a Kreuzeberg no ho resistim i optam per fer una aturada a l'animada Bergmannstrase.
Després de dinar recollim els dorsals i els xips a la fira del corredor. Ens fan passar per davant de tots els expositors. Per sort, en arribar al destí, no hi ha cap cua i aviat podem sortir de nou al carrer amb el material. El que queda dia el passam pel mercat de delicatessen Marheineke Markthalle, la festera zona de Kreuzeber est, el pont Oberbaum, l'East Side Gallery, l'O2 World.. un dia rodó.
L'endemà, dissabte, anam a córrer un poc per Volksparks Friedrichshain i, després d'un esmorzar reparador a l'hotel, rodam per Prenzlauberg, gaudint de la gran diversitat que ens envolta: cafeteries animades, mercat bio, boutiques vintage, bohemis… fins que la pluja ens convida a aparcar les bicis i a assaborir les mega pizzes punks de I Due Forni. La pluja no afluixa així que decidim enfundar-nos dins els ponxos impermeables, arribar fins a l'hotel, aparcar les bicis i continuar el dia a peu. Visitam la zona comercial de Scheunenviertel, el conjunt de patis Hackeschen Höfe, l'emblemàtica Ampelmann Gallery i l'edifici “okupa” Tacheles. Sopam de “noodles” a un fastfood asiàtic, unes birres i a dormir.
Arriba el dia de la marató, diumenge 26 de setembre. Ens aixecam a les 6:00 h, esmorzam a l'habitació (plàtans, panses, anous…) i cap al Tiergarten, en bicicleta. Plou i encara és d'hora així que ens refugiam una estona, amb cents de participants, sota la gran porxada del Paul-Löbe-Haus. Cap a les 8:00 h deixam les bosses als nostres respectius guarda-robes i ens dirigim al punt de sortida, parcialment protegits de la pluja amb uns plàstics que ens han facilitat a tots els corredors. No hi ha cues (ho tenen molt ben organitzat) però sí moltíssima gent anant d'un costat a l'altre i fa un poc de por. Continua plovent. Ja tenim els cabells, la cara i les ulleres ben xopes. Bevem aigua i fem alguns estiraments. S'acosta l'hora i ens situam al bloc de sortida H: un error perquè ens havien assignat el G, més endavant. Arropats per milers de corredors de tot el món, esperam el tret de sortida. La megafonia i els globus de color verd llançats als cel ens informen que ha començat la cursa. Quina alegria!, però encara han de sortir molts blocs per davant de nosaltres, així que continua l'espera sota la pluja. Hi ha bon ambient. Al cap d'uns 20 minuts, la gernació que ens envolta comença a caminar. La congestió impedeix córrer fins ben bé passada la línia de sortida. A la fi començam a córrer. Intentam establir el nostre ritme de carrera, però la densitat de corredors és altíssima i es fa molt difícil avançar. Som dos i ens volem mantenir units. A més cal anar amb compte amb els bassals. Malgrat tot, anar entre els menys ràpids té l'avantatge que la gent va tranquil·la, no hi ha empentes, i és més motivador anar avançant persones que no que t'avancin!
Plou molt i m'he de treure les ulleres. M'hauria d'haver posat lents de contacte per poder gaudir al 100% de les vistes! Cap al kilòmetre 7, fem una pausa per orinar a una zona verda. Als sanitaris portàtils hi ha cues. Portam cinturons amb begudes isotòniques, dues tabletes energètiques i un gel. L'objectiu és ser autosuficient durant el màxim de temps possible. Però ja al kilòmetre 10 sentim un poc de gana i com que els avituallaments funcionen be, ens partim un plàtan i agafam un poc d'aigua. Malgrat la pluja, hi ha força animació pels carrers i moltíssims punts amb música en viu. Fins i tot persones que fan sonar l'equip de musica personal des de la finestra de ca seva. Correm devora tot tipus de persones: n'hi ha primes, grasses, atlètiques, musculoses… Ens avança un home d'edat avançada. Es veu poca gent jove i més homes que dones. Hi ha corredors que van en parella o en grup, però també molts que van sols. Els maratonians danesos amb camiseta vermella són molt presents, així com el públic danès animant els seus compatriotes eufòricament. Aporten un bon un punt de color i festa. Al dorsal tenim escrit el nostres noms, i tot sovint sentim coses com “lauf, Ramon” (corre, Ramon), “super, Elena”… i ens sentim feliços.
Portam dues hores corrent i som a punt de fer la mitja marató. Tornam a tenir ganes de pixar, però esperam a travessar el control dels 21km. Pensant en na Mireia, n'Esperança i en Llorenç, que rebran de seguida una notificació via SMS, acceleram un poc el ritme. Superada la mitja marató, la pluja afluixa i em puc posar les ulleres. Començ a gaudir plenament de l'esdeveniment. A estones, veient la gent que corre o que segueix l'esdeveniment, m'emocion. Ens prenem la primera tableta energètica, que ens ajuda a recuperar-nos, si més no, ens ho sembla. Seguim corrent sense problemes, cada vegada hi ha més animació pel carrer i estam més contents. Al km 27 ens prenem el primer gel i n'agafam un al punt d'avituallament, per si de cas. El gel fa efecte i arribam al kilòmetre 32 molt animats; jo, massa, eufòrica, i començo a pensar que això s'acaba i que ho hem d'aprofitar. Per sort, en Ramon em fa reflexionar recordant-me que ens queden més de 10km i que he de dosificar l'energia. Passam per tota la glamurosa avinguda Ku'damm i devora l'església del record de la guerra Kaiser-Wilhelm-Gedächtnis-Kirche i uns kilòmetres després arribam a Postdmer Platz. Començ a tenir gana de nou i em prenc el gel de la reserva, falta molt poc per al final. En Ramon prefereix esperar al punt d'avituallament, per poder agafar aigua. I el punt sembla que no arriba mai i ara a sobre fa un poc de pujada. Finalment, davant de la bella Gendarmenplatz podem beure aigua i enfilar amb forces cap a Unter den Linden. Això ja està fet! Fem els últims metres amb calma, volem gaudir cadascun dels minuts que ens queden. Hi ha molt ambient de festa, tothom està content, sobretot els qui correm, perquè som a punt d'arribar. Travessam la Porta de Brandenburg. La tocam amb les mans. Ens queden mols pocs metres. Ja hi som…… fet!
Ens pengen una medalla i ens donen un bossa amb aigua i alguns aliments. Ens hidratam força i menjam un poc. Ens fem la foto “finisher” de rigor. Ens trobam molt bé, però fa fred i decidim anar ràpid cap a l'Hotel, per evitar refredar-nos. Recollim les nostres coses del guarda-robes, agafam les bicis i en 20 minuts ja som ha l'habitació.
Després de fer uns estiraments, dutxar-nos i reposar un poc, baixam al bar de l'hotel i ens prenen unes bones cerveses. Torna a ploure. Volem sopar i la idea era anar cap a Friedrichshain. Ni la foscor ni la pluja no ens frenen: agafam els ponxos impermeables i les bicis, i recorrem la monumental avinguda Karl-Marx-Alle de la RDA, fins a Kopernikusstraße, uns 4 kilòmetres. Sort que el sopar paga la pena. Durant el sopar ja parlam dels nostres pròxims reptes. Volem continuar corrent. A la tornada continua plovent.
Dilluns després de la marató. Ens aixecam baldats. Les cames i els peus adolorits. Les sabates i els texans mullats de l'expedició nocturna. I continua plovent, així que en comptes d'anar en bici, ens compram un passi diari de transport públic. Ens queden dos dies i molt per veure. I els aprofitam tan com podem.
Això s'ha fet massa llarg. Un altre dia potser explicaré què vàrem fer els dos últims dies a Berlín.
Hi ha algunes fotos nostres durant la marató al bloc d'en Ramon.