WebMaster i TrailRunner

Valldemossa, Mirador de Son Olesa, Hort de Sa Cova, Can Sales, Port des Canonge

Avui hem anat a conèixer un tram de la Serra de Tramuntana que connecta el Port des Canonge amb Valldemossa. Hem aparcat a la urbanització de Son Olesa i la nostra primera visita ha estat el mirador del mateix nom. Després hem baixat per la muntanya fins a la platja de s'Hort de Sa Cova on normalment es pot veure un espectacular salt d'aigua, però ara el torrent va sec. També hem visitat la preciosa platja de Can Sales i, bordejant la costa, hem arribat al Port des Canonge. Allà hem fet una petita aturada, abans d'iniciar el recorregut de tornada en sentit contrari.

El circuit que hem seguit travessa finques privades i és ple de caminois, així que és fàcil desorientar-se. Per evitar molèsties als propietaris i no haver de saltar portes i tancats, és molt important conèixer bé la zona i saber per on s'ha de passar. Curiosament, quan hem passat per la Finca de Can Sales-Sa Cova, hem tengut la sort de trobar-nos amb el propietari, Tomàs Fortuny, a qui coneixem de fa molts anys, i a més d'oferir-nos aigua i una estona de conversa ens ha senyalat el camí que ha habilitat per als excursionistes que volen travessar la seva finca.

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Platja de s'Hort de sa Cova

Platja de Can Sales

Vàrem esdevenir parella en aquesta finca, una nit d'estiu, fa 24 anys!

Port d'es Canonge

La pujada de tornada és dura

En Pau i en Ramon encara corren…

La costa que hem visitat

Ja hi tornem a ser al Mirador de Son Olesa

CALA D'EGOS TRAIL RUN & SWIM: gràcies a tots!

Ahir vàrem celebrar la CALA D'EGOS TRAIL RUN & SWIM. Hi varen assistir 29 participants i prop de 20 voluntaris que es van fer càrrec de les barques, piragües, avituallament, fotografies… Gràcies a la bona predisposició de tothom, l'encontre va sortir rodó.

L'únic que va fallar un poc va ser la mar de fons que va fer que la travessa fos un poc més dura del que esperàvem i, sobretot, ens va impedir gaudir de la bellesa del fons marí. Tot i així, gràcies a l'excel·lent tasca de suport que varen realitzar les barques i els piragüistes, tots vàrem arribar sans i estalvis al destí i vàrem gaudir molt de la nedada.

En arribar vàrem recuperar forces amb un deliciós berenar.

Si tot va bé, l'any que ve la repetirem.

En nom del “Comando Andratx”: gràcies a tots!

Aquí ens podeu veure just abans de començar a córrer:

I aquí, just abans de començar a nedar:

Hi ha moles més fotos a Facebook:

“Assaig general” de la CALA D'EGOS TRAIL RUN & SWIM

Fa unes setmanes en Pau, cap del “Comando Andratx”, ens va comentar a en Ramon i a mi: “un dia d'aquests podríem anar corrent a Cala d'Egos i tornar nedant”. La proposta em va semblar molt atractiva. Així que amb el suport de les meves germanes, cunyats, filla i gendre (que tenen barques), vàrem posar fil a l'agulla, programant la travessa, per al dia 28 de juliol.

Avui, per assajar el recorregut i verificar les previsions horàries, hem realitzat el circuit a peu, d'anada i tornada, i part del circuit de natació. Hem pogut contrastar, novament, que el paisatge és espectacular, especialment el marí.

Qui vulgui sumar-se a aquest encontre informal, ho pot fer a través de:

Sortida

Punt de partida, Cala Fonoll. Na Lisa, en Pau i en Ramon

Pujant cap al Coll des Vent, en direcció a Cala d'Egos

Pujant cap al Coll des Vent, en direcció a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos, amb l'illa de sa Dragonera al fons.

Baixant cap a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos

Platja de Cala d'Egos

Platja de Cala d'Egos

Preparats per nadar

Preparats per fer el primer tram de la travessia

M'ha picat un peix aranya!

Família, Natació

Dijous horabaixa, caminant per la platja de Sa Canova, Colònia de Sant Pere, dins de l'aigua, vaig tenir la mala sort de patir la picada d'un peix aranya al dit gros del peu dret. No el vaig veure però pels símptomes, estic quasi segura que va ser un exemplar d'aquesta perillosa espècie marina.

De primer vaig pensar que m'havia fet un petit tall amb algun vidre o pedra punxeguda, i no li vaig donar gaire importància, però aviat el mal va créixer i em va obligar a sortir de l'aigua i estirar-me. El pobre Ramon i tots els amics amb qui hi era, incloent un metge, es van espantar bastant perquè inicialment la cosa pintava força malament: el dolor era insuportable, el dit es va inflar bastant i es va posar vermell i morat. Em va anar bé romandre estirada amb la cama aixecada, intentar relaxar-me, prendre un Ibuprofeno i aplicar-me un poc de pomada Traumel (Arnica Montana) medicaments que duc al mini botiquí d'emergència que utilitzo quan fem entrenaments de muntanya i que per sort duia a la motxilla. Sembla que la picada va ser lleu i al cap de dues hores va minvar i em va permetre anar caminant fins als cotxes que teníem aparcats a un quilòmetre de distancia. Al vespre pràcticament ja no sentia cap dolor i a hores d'ara només queda un poc de vermellor i un dolor residual insignificant.

He cercat informació sobre les pautes a seguir després d'un incident com a quest i es veu que el millor és aplicar calor ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva. Possiblement la calorada que feina dijous va ajudar a minvar el dolor. Aquestes són les passes que recomanen seguir:

  1. Demanar ajuda al company o persona més propera perquè ens assisteixi.
  2. Retirar les espines si n'hi ha i esbandir amb aigua de mar.
  3. No aplicar fred local, ni torniquets ni incisió-succió de la ferida, augmenten el risc de rares complicacions vasculars posteriors (necrosi tissular, gangrena) i infeccions.
  4. Prendre l'analgèsic d'acció més ràpida i potent de què disposem, aconsellaria un derivat mòrfic tipus tramadol (comp. de 50 mg) que hem d'incloure a la farmaciola. En cas de vòmit repetir la dosi.
  5. Comunicar al 061 l'esdeveniment perquè informin al Centre de Salut més proper que ens dirigim cap allà sense demora, amb la finalitat que vagin preparant una cuba o banyera amb aigua a 45-50 graus on hem d'introduir el membre afectat fins 30 minuts (el que aguantem sense cremar) ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva, alleujant la simptomatologia.