WebMaster i TrailRunner

Ultra Trail Camí de Cavalls

El passat cap de setmana, Ramon i jo vàrem estar quatre dies a Menorca per participar a l’Ultra Trail Camí de Cavalls. L’any 2012, la primera edició, ja hi vàrem prendre part, fent la Trail Costa Sud. I en aquesta segona edició, hem corregut la Costa Nord.

Com diuen a Menorca, vaig xalar moltíssim, tant del viatge i l’estada a l’illa, com de la cursa. Crec que no oblidaré mai les bones estones, ni les rialles, que compartírem amb en Pau i en Pep, en Vicenç i na Magdalena, en Tomeu i na Maria, n’Álvaro, i les dues Carolines (o les Cracks de Menorca, amb paraules d’en Roman).

De la cursa, el que més em va impressionar va ser el paisatge. Amb el bon dia que feia, la costa nord estava espectacular com mai l’havia vist: mar plana com un mirall, vegetació esplendorosa, visibilitat immillorable, núvols decoratius, ooooh!

Em venen al cap molts altres bons records: l’excel·lent organització a càrrec den Mito Bosch i el seu equip de professionals i voluntaris; haver compartit la sortida amb molts mallorquins, la majoria membres del club Sa Milana; el reagrupament casual del “comando Andratx” a l’avituallament de Tirant; el tram nocturn que vaig compartir amb en Rafa; tota la gent que vaig conèixer durant el recorregut; l’arribada a la meta després de 16h i 39 minuts de cursa; l’arribada d’en Ramon poca estona després; l’arribada d’en Vicenç; la pujada al podi per recollir el 1r Premi Veterana Femení…

Recordaré amb un sabor més agre els problemes que varen patir alguns dels meus companys, i especialment els casos d’en Pau, na Maria, en Pep i n’Álvaro, que els varen impedir aconseguir els seus objectius. Malgrat tot sé del cert que varen gaudir de l’experiència i possiblement ens retrobarem tots allà l’any que ve. Gràcies a tots i llarga vida a l’Ultra Trail Menorca CdC.

Aquí penjo algunes de les fotos que vaig fer durant el viatge. L’àlbum sencer inclou 107 fotografies.

Tomeu, Maria, Pau, Pep, Ramon i Álvaro al Port de Ciutadella

 

Amb na Maria, en Tomeu, en Ramon, en Pau i en Roman just abans de la sortida

 

Un voluntari fent el seguiment en bici al Far de Punta Nati

 

La Vall d’Algaiarens

 

Ses Fontanelles

 

En Ramon just abans d’arribar al Macar d’Alfurinet

 

En Pau, en Tomeu i en Ramon al fons, deixant el Macar d’Alfurinet

 

Cala en Calderer

 

Cala Barril

 

Cala Pregonda

 

Entrenament de 42km entorn al Cap de Ses Salines

Ahir vàrem repetir la ruta que férem ara fa un any, per l'extrem sud de Mallorca. Aquesta vegada, però, hem tengut la gran sort de comptar amb molt grata companyia. Per una banda, en Pau i en Vicenç, que porten mesos preparant-se per participar a les curses de Camí de Cavalls i estan en plena forma: aconseguiran els seus objectius sobradament. Per altra banda, na Maria i en Tomeu, a qui no coneixíem encara: una jove parella encantadora que també està a punt per al seu gran repte a Menorca, la volta sencera a l'illa. I finalment, la nostra filla Mireia i el seu al·lot Javier, que ja varen fer de voluntaris a l'Ultra Mallorca i poc a poc s'estan enganxant a aquest apassionant món del “trail running”.

Aquí teniu algunes fotos i en trobareu més al bloc d'en Pau i al seu àlbum de Google+.

Ultra Mallorca 2013: objectiu complert!

Família, UMSDT

Després de 14 setmanes de preparació meticulosa, a la fi va arribar el dia de l’Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Va ser un gran esdeveniment en tots els sentits, des del principi fins al final. Em va encantar, especialment la sortida i el primer tram nocturn: una festassa. Els primers quilòmetres els vaig fer acompanyada d’en Ramon, n’Aina, na Rosa i en Miguel, i després de Valldemossa poc a poc tots ens vàrem anar distanciant, seguint cadascú el seu propi ritme. En Miguel, que anava molt més fort que la resta, ja es va acomiadar a s’Esclop.

L’únic tram de la cursa que em va costar un poc va ser la baixada pels cingles de Son Rullan, anava amb na Rosa i li vaig dir que seguís pel seu compte, que el genoll em feia molt de mal. A l’avituallament de Deià vaig seure una estona, vaig menjar un plat de pasta, vaig prendre un antiinflamatori i vaig connectar el reproductor de música, fluixet, això sí, per no aïllar-me massa i poder continuar parlant amb els corredors i la gent que anava trobant pel camí. De mica en mica vaig anar recuperant l’energia, de cada vegada anava més ràpid, més ràpid.. pujant pel Barranc anava com una moto, al ritme de la música, i quan vaig arribar a la meta, després de més de 110 km pujant i baixant muntanyes, encara em quedava molta corda. Vaig fer un temps que mai m’hagués imaginat: 20 hores i 28 minuts.

A l’arribada, en Pau i en Vicenç em varen acompanyar a l’hotel oficial a Platja de Muro, vaig fer-hi el check-in, vaig pujar les maletes a l’habitació i sense aturar ni un minut vaig agafar el nostre cotxe per tornar a la meta a esperar a en Ramon. Sabia que no tardaria en arribar i, efectivament, poc després de les 23:00 h, va travessar la meta, molt content i en perfectes condicions també: una màquina!

Després d’assaborir breument l’ambientàs que hi havia a Pollença, vàrem anar cap a l’Hotel, a sopar un poc i a dormir. Tot anava perfecte. Malauradament, a mitja nit em vaig despertar marejada, vaig anar al bany i asseguda a la tassa del vàter em vaig desmaiar. No sé exactament que va passar però quan vaig recuperar la consciència, gràcies a en Ramon, em trobava estirada en terra amb un fort dolor lumbar a causa de la caiguda.

L’endemà, a l’entrega de premis que es feia al mateix hotel, quan em varen cridar per pujar al pòdium a recollir el 3r premi de dona balear, quasi plorava, no sé si de dolor o d’emoció. Com diuen la sarna amb gust no pica. I compartir pòdium amb la resta de corredors balears premiats, inclòs el mateix campió del món Tòfol Castanyer, ressuscita a un mort! També em va ajudar a recuperar-me l’abundant buffet de cloenda que vàrem compartir amb els organitzadors, voluntaris i corredors presents.

Em sap molt, molt greu que n’Olatz finalment no pogués participar-hi per feina i que n’Aina hagués d’abandonar a Sóller per un problema de butllofes als peus.

Vull donar públicament les gràcies a Pau i en Vicenç, n’Olatz i César, n’Aina i en Manolo, na Mireia i en Javier, a la meva mare i especialment a en Ramon, per haver-me ajudat a aconseguir el meu objectiu. També vull donar les gràcies a tots els voluntaris, molts d’ells bons amics (Fracisca Esteva, Caty, Asun, Toni Serra, Ramon Mulet, Kiko…) i a totes les persones que em veren estar animant durant la cursa (Rafa Medina, Joaquin Serrano, Joan Muntaner…) sobre tot en Biel Vallespir i la seva dona, responsables en bona part del meu accelerament final ;-).

L’enhorabona i gràcies també a tots els participants que no he esmentat, especialment a tots els qui varen aconseguir el seus objectius. Als que no, ànims! La pròxima vegada serà. Ara toca cercar nous reptes! I, com no, felicitacions i gràcies per als organitzadors d’aquesta excel·lent cursa: Esther Vidal, Dani Salas, Toni Contestí, l’incombustible speaker Vicky Pieniazeck i companyia.

GRÀCIES A TOTS. ENS VEIEM A L’ULTRA MALLORCA 2014!

Lliurament de dorsals i altres serveis al Palau d’Esport d’Andratx (Foto: Marga Figuerola).

 

Na Mireia, en Javier i uns amics, fent bona feina de voluntaris (Foto: Caty).

 

N’Aina, en Miguel, en Ramon i jo al Palau d’Esports d’Andratx (Foto: Marga Figuerola).

 

L’espectacular sortida (Foto: Organització).

 

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

 

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

 

Na Rosa i jo, a l’avituallament de Valldemossa (Foto: Pau Verd).

 

En Ramon i n’Aina arribant a l’avituallament de Valldemosa, pocs minuts després que na Rosa i jo (Foto: Pau Verd).

 

En Ramon entre Deià i Sóller, ja havia trencat un dels pals (Foto: Pau Verd).

 

Per Cúber (Foto: Pau Verd).

 

Arribant a Lluc (Foto: Pau Verd).

 

Arribant a Pollença, com una moto 😉 (Foto: Pau Verd).

 

Arribada triomfant d’en Ramon, animada per la “speaker” i per la gentada que hi havia entorn a la plaça de Pollença (Fotos meves, fetes amb el mòbil).

 

Compartint pòdium amb els primers homes i dones de les Balears classificats a l’Ultra (Foto: Pau Verd).

 

Amb el campió del món Tòfol Castanyer, que en veure el que em costava pujar al pòdium, em va demanar per la lesió (Foto: Pau Verd).

 

Amb en Pau i en Vicenç, després del dinar de cloenda (Foto: Mariantònia).

 

Últim entrenament, 13a setmana UMSDT 2013: Sa Coma, S'Esclop, Cases Galatzó, Sa Grua

Entrenaments, UMSDT

Dijous vàrem fer el darrer entrenament programat al pla per a l'Ultra: Sa Coma, S'Esclop, Cases Galatzó, Sa Grua. El més destacable d'aquesta darrera sortida és sens dubte la companyia d'en César, el marit de n'Olatz, el darrer fitxatge del comando Andratx.

Ens va fer un dia preciós, però molt calorós. Els quatre vàrem partir des de casa a les 7:30 h i, tal com estava previst, a mig camí, concretament a les Cases de Galatzó, ens vàrem trobar amb en Pau i en Juanjo, que havien iniciat la ruta en sentit contrari a les 9:30 h. Els sis vàrem continuar junts pel camí de Sa Grua fins a Sa Coma, i després en Pau i en Juanjo varen continuar el seu entrenament, pujant fins al Puig Cornador.

Amb aquest entrenament, en Ramon i jo podem dir que hem complert, si fa no fa, al 100% els programa de llargues distàncies que ens havíem marcat a principis d'any, i que hem anat complementant amb altres sortides més curtes i sessions de natació, bicicleta, exercicis de força, estiraments… El proper dia 20, el dia de la cursa, veurem si la preparació haurà estat suficient per arribar a la meta. Som optimistes per no serà gens fàcil. I les estadístiques de l'any 2012 no són gaire esperançadores:

  • Inscrits: 514
  • Participants reals: 422
  • Finishers: 296
  • Retirats: 126

És a dir que dels 514 inscrits, només 296 vàrem acabar la cursa: aproximadament un 58%, o si es mira d'una altra forma, dels 422 que varen fer la sortida, 296 varen arribar a la meta: un 70%. Aquestes dades les he calculat en base al PDF de classificació d'Elitechip. Esper no haver-me equivocat gaire en els números. Si detecteu que he fet algun error de càlcul, feu-m'ho saber i ho corregiré. L'estadística no és la meva especialitat!

Olatz, César i Ramon, davant de la Mola de s'Esclop.

Baixant cap a la finca Galatzó.

En Ramon baixant embalat.

Punt de trobada amb en Pau i en Juanjo.

Amb les cases de Galatzó al fons.