WebMaster i TrailRunner
Tenerife Blue Trail 2012
El passat dissabte, en Ramon, n'Olatz i jo vàrem córrer la Tenerife Blue Trail. La cursa en què particiàvem era la Trail de 56,4 km, que havia d'anar del Parador del Teide fins a Pinolere, amb 2.160 m de desnivell positiu i 5.708 m acumulats. La competició va començar de meravella, amb unes condicions climàtiques immillorables i molt bon ambient. El paisatge lunar de Parc natural del Teide em va impactar, així com la simpatia del personal que ens anàvem trobant a cada cruïlla, fins i tot un grup folklòric que ens dedicava cançons populars.
N'Olatz va sortir disparada, posicionant-se entre les tres primeres dones, i en Ramon i jo més tranquils, fent fotos i gaudint del paisatge. Ell i jo, tot i que no anàvem tot el temps junts, ens anàvem retrobant als avituallaments, però finalment ens vàrem distanciar. I quan portàvem poc més de 4 hores i mitja de recorregut, l'organització ens va comunicar que havia mort un corredor de 42 anys, Guàrdia Civil, i que la cursa s'havia suspès: tot plegat, una desgràcia, molt especialment la pèrdua de la vida de l'agent: que en pau descansi.
A en Ramon la mala notícia li va agafar a l'avituallament del Portillo, al quilòmetre 30, i ja no el varen deixar continuar. A mi, que anava un poc per davant, em va enganxar quan ja havia iniciat el descens cap a la Cruz del Dornajito i vaig poder continuar fins a La Caldera, igual que n'Olatz, que va anava molt bé i, com a dona, tenia moltes possibilitats de guanyar la cursa.
D'Andratx a Valldemossa
Dissabte, n'Olatz, en Ramon i jo vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, recorrent uns 45 km, amb uns 2.000 metres de desnivell positiu, en 8 hores i 17 minuts. En Pau i en Vicenç ens varen acompanyar els primers quilòmetres, fins al Coll des Coloms, i després varen seguir una altra ruta.
Va ser un dia perfecte, vàrem gaudir de l'excursió i vàrem acabar molt contents. Això sí, força cansats i conscients que ens falten mooooolts entrenaments per intentar completar la UMTSDT, la primavera del 2013.
Provant Coursera, plataforma d’educació virtual gratuïta
Fa temps que sento curiositat per Coursera, una plataforma d'educació virtual gratuïta que compta amb la col·laboració de prestigioses universitats d'arreu del món. Però fins avui no m'havia decidit a provar-la. M'acabo d'inscriure al curs «Human-Computer Interaction», molt relacionat amb els meus interessos i la meva activitat professional. Tracta sobre el disseny, la implementació i l'avaluació d'interfícies d'usuari, com ara les pàgines webs o les aplicacions per a mòbils. Comença demà, 24 de setembre, i segons expliquen m'ocuparà unes 8-10 hores a la setmana durant 9 setmanes. Esper trobar temps i motivació per completar-lo. Ja es va impartir fa uns mesos i en aquesta segona edició s'introduiran millores en base als elogis i crítiques que van rebre dels primers alumnes. Aquí teniu el vídeo de presentació del professor:
Hi ha cursos sobre temes molt variats relacionats amb l'Economia, Noves tecnologies, Música, Literatura, Història, Salut, Ciències de la terra, etc., etc. Per a tots els gustos. Algú s'hi anima?
Volta a Sa Dragonera en bicicleta
Ahir al vespre, bastant tardet, mentre gaudíem d'un concert de jazz al Mitj&Mitj del Port d'Andratx, ens vàrem assabentar que avui de matí el club Sant Elm BTT Sargantanes Team organitzava la segona volta a Sa Dragonera en bicicleta i que per participar-hi, l'únic que havíem de fer era ser a les 9:30 a Sant Elm amb les nostres bicis.
Aquest matí, mig adormits i amb el temps molt just, hem pedalat tan ràpid com hem pogut fins allà amb esperances d'arribar-hi a temps. Hi ha hagut sort i ens hem pogut embarcar amb el grup. La convocatòria, tot i ser «mig secreta», ha tengut tant d'èxit que La Margarita ha hagut de fer dos viatges per poder transportar-nos a tots amb les bicis.
Ha estat molt divertit i el temps ha acompanyat. N'Àngels i el seu marit Miquel (un dels organitzadors) ens han tractat de meravella, així com altres persones molt agradables que hem conegut durant l'excursió.
Primer hem pedalat des d'Es Lladó fins al far de Llebeig on bona part del grup hem fet una petita aturada per berenar. A la tornada, en comptes d'anar directes a l'altre far de Tramuntana, com ha fet la majoria, en Ramon i jo no ens hem pogut resistir a pujar a peu al Puig de na Pòpia, punt més alt de l'illa, on es troba el Far vell de Sa Dragonera. La pujada, amb la calor del mig dia, se'ns ha fet més llarga del que esperàvem i quan hem tornat a Es Lladó, a les 13:15 h, ens hem trobat que tots els ciclistes ja havien partit. Així que hem optat per tornar també cap a Sant Elm. Allà hem tengut la sort de retrobar n'Àngels i li hem pogut donar les gràcies per haver-nos convidat a aquesta súper diada ciclista a sa Dragonera. Esper que l'any que ve l'organitzin novament i puguem tornar-hi.
Just fa uns mesos, gràcies a una iniciativa d'en Pau, vàrem poder recórrer tota l'illa trotant, un entrenament que ens va encantar. Però en bicicleta no hi havíem anat mai. Normalment, sense un permís especial, no es pot anar en bicicleta ni córrer per Sa Dragonera.
