WebMaster i TrailRunner

The North Face Ultra Vertical: les sabatilles que duré a l'UTMB 2017

Foto feta el passat cap de setmana al Puig de Galatzó

No existeixen les sabatilles perfectes per a l'UTMB ja que és una cursa tan llarga que hi trobes molta varietat de terreny i de condicions meteorològiques: pedra, roca, lloses, grava, herba, sorra, asfalt, fang, aigua, fred, calor… Normalment les sabatilles que van bé per a una cosa, no van tan bé per a l'altra, així que a l'hora de triar, has de prioritzar.

L'ordre de les meves priorats és:

  1. Que siguin transpirables.
  2. Que siguin amples a la part de davant, perquè necessito espai per als dits.
  3. Que no s'aixequin gaire del terra perquè siguin estables.
  4. Que s'assequin de forma ràpida, si es mullen amb la pluja o travessant algun torrent.
  5. Que s'aferrin bé a terra i no rellisquin.
  6. Que siguin lleugeres.
  7. Que m'agradin estèticament.

En base a aquests criteris el dia 26 de maig em vaig comprar les The North Face Ultra Vertical. De primer la llengüeta semblava que em causava un poc de pressió sobre la part baixa del tibial, però després d'uns dies d'ús va desaparèixer la molèstia. També només inicialment, tenia la sensació que el peu ballava un poc dins de la sabata, però fermant-me bé els cordons es va acabar el problema.

A hores d'ara les sabates han fet uns 320km, inclosos els 84km de l'Open Cavall dels vent, i ja he decidit que aquestes seran les sabatilles que duré a l'UTMB 2017. No són perfectes, però compleixen amb tots els meus requisits i, a un més de la cursa, val més boig conegut que savi per conèixer.

A continuació publico algunes fotos comparant una de les sabatilles usades amb una de les noves que ja m'he comprat. Les usades encara les faré durar molts km més, però vull començar a “domar” també unes de noves, abans de la cursa, per si les necessito.

I tu? Quines sabatilles faràs o faries servir a l'UTMB?

La puntera aguanta molt bé, està intacta.

El taló es va deteriorar molt aviat, però no he notat que perdi la seva funció.

La sola, de la marca Vibram, aferra bastant bé. En moll l'he provat un poc a Cavalls del Vent i em va anar perfecte. Els tacs estan tots sencers i no estan gaire gastats, després de 320km.

Les zones més fines i transpirables de l'Upper s'estan foradant, però crec que el teixit resistirà gràcies a les zones més reforçades

Si no et fixes molt, hi ha molt poca diferència entre la usada (dreta) i la nova (esquerra).

Cavalls del Vent OPEN

Curses, Viatges

El passat cap de setmana en Ramon, n'Olatz i jo vàrem fer una escapada al Pirineu per participar a l'ultra trail no competitiva Cavalls del Vent en modalitat OPEN.

Cavalls del Vent és una ruta circular d'uns 84km i 5.600 metres de desnivell positiu que uneix vuit refugis situats al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 900 i els 2.500 metres, aproximadament, essent el punt més alt el Refugi del Niu de l'Àliga. Cavalls del Vent existeix com a ruta senderista senyalitzada (amb unes subtils marques taronges) des de l'any 2003, i des de l'any 2009 també és l'escenari de la famosa cursa de muntanya actualment coneguda amb el nom de Ultra Pirineu.

Cavalls del Vent en modalitat OPEN se celebra des del 2014 i consisteix en completar la travessa en menys de 24 hores. El format de la modalitat OPEN Cavalls del Vent, sense senyalització addicional i sense el caràcter competitiu, fan que sigui un esdeveniment molt singular. És bastant habitual que la gent hi participi formant parelles o petits grups i que el ritme sigui més tranquil que en una cursa competitiva. I anar trobant les marques taronges del circuit, consultar el mapa i el track GPS, per no perdre's, és una part important del repte, una dificultat afegida que la fa encara més interessant.

N'Olatz, en Ramon i jo vàrem tardar 22 hores i 25 minuts en completar el circuit, superant alguns entrebancs que van sorgir durant el camí, com ara una caiguda d'en Ramon, un bastó que es va trencar i que vàrem “apedaçar”, més d'una dificultat per trobar el camí, a més de les inclemències meteorològiques: pluja, pedra, fort vent, llamps i fred. Malgrat tot vàrem gaudir moltíssim de l'experiència i la recoman fervorosament a tots aquells que els agradin les aventures de muntanya. Hem quedat enamorats de Cavalls del Vent OPEN, de Saldes i la seva gent, de l'Alberg Cal Manel on ens vàrem allotjar i de tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els objectius, assolits, en aquesta escapada eren passar una bona estona i fer un bon entrenament de cara al UTMB 2017, ja que el terreny, tipus de desnivell i alçada se sembla molt al que hi trobarem. I de pas aconseguir els 5 punts ITRA que es concedeixen a tots els finishers, per si els necessitam en el futur.

Refugi Lluís Estassen, a trenc d'alba, inici de la cursa

N'Olatz, en Roman, en Ramon i jo, just abans de començar l'aventura

Tramuntana Travessa 2016

Tot i que ja han passat 14 dies des que es va celebrar la Tramuntana Travessa, avui em ve de gust parlar-ne en aquest blog que vaig alimentant i rellegint esporàdicament.

La cursa, amb un total de 129km de recorregut i 5.600 metres de desnivell positiu (segons el track d'un participant), em va sorprendre positivament. Tothom diu que va ser duríssima, però això ja m'ho esperava. El que em va impressionar va ser l'excel·lent organització. La sortida a s'Arracó va ser emocionant: amb un ambient molt càlid malgrat el fred. El marcatge i suport dels voluntaris durant la primera part nocturna, insuperable: et trobaves persones animant i guiant als punts més delicats, desafiant la intempèrie i la foscor. Els avituallaments, de luxe: a Esporles fins i tot hi havia panets de sobrassada casolana. L'avituallament de Bunyola, amb un ambient eufòric i un servei de bossa de vida hipereficient. Amics per tot arreu, als avituallaments, corrent, guiant, fent fotos, animant…

I la cursa em va anar molt, molt bé. Vaig tenir la sort de rebre bons ànims a la sortida, gaudir d'excel·lent companyia a la cursa i de no fer-me mal durant més de 22:30 h fent la cabra per la muntanya! I com a guinda en Ramon i jo vàrem arribar junts a la meta! Ni preparat hagués sortit tan bé. I a sobre vaig quedar segona dona amb un premi de 300 u20AC, què més es pot demanar 😉

Gràcies a tots tots els que han fet possible aquesta gran festa i enhorabona a tots els participants. Gràcies a tots els que ja ens heu felicitat a en Ramon i a mi, i NO cal que ens torneu a felicitar 😉 I gràcies especialment a:

  • En Joan Adrover, el president de Sa Milana, que s'ha deixat la salut col·laborant en l'organització d'aquest esdeveniment.
  • N'Imma Gil, de Mallorca a Dalt de Tot, peça clau dins l'organització, que ens va animar a participar-hi, fins convèncer-nos.
  • Tot el Comando Andratx, responsables de la impecable sortida i presents al llarg de tot el recorregut.
  • N'Aitor Vázquez i tots els fotògrafs, gracies als quals puc il·lustrar aquest àlbum de records.
  • N'Antoni Mateu Colom, que em va fer de super assistent personal a Bunyola, sense haver-ho planejat
  • Na Paqui Vázquez i en Roman Morell, que em varen acompanyar durant bona part de la cursa, fent-me córrer molt més del que hagués fet.

I com no, moltes gràcies i enhorabona a en Ramon, que em va donar suport abans i després de la cursa. I encara no sé com s'ho va fer perquè ens trobéssim a Pollença just uns metres abans de travessar l'arc de meta.

Saludant els voluntaris del Comando Andratx, a S'Arracó (Foto: Aitor Vázquez)

Poc abans del tret de sortida, amb els companys de Sa Milana (Foto: Aitor Vázquez)

La sortida des de S'Arracó (Foto: Mallorca Trail)

Amb na Paqui al Coll de sa Gramola (Foto: Aitor Vázquez)

Amb na Paqui a Valldemossa (Foto: Elitechip)

Agafant la bossa de vida a Bunyola (Foto: Marta Niedzialek)

En Ramon fent la sortida unes hores després des de Deià (Foto: Cati Pons)

En Ramon passant per Sóller (Foto: Cati Pons)

Entrant dins la finca de Comassema (Foto: Rafel Pascual)

Pujant pel Bosc de Comassema (Foto: Joan Carles Bennàssar)

En Ramon baixant cap a Tossals Verds (Foto: Aitor Vázquez)

Baixant cap a Tossals Verds, poc després (Foto: Aitor Vázquez)

En Ramon arribat a Son Amer (Foto: Marta Niedzialek)

Deixant son Amer amb la boca plena, rumb a Pollença (Foto: Nicolàs Oliver)

En Ramon i jo arribant a la meta junts, el vaig atrapar pocs metres abans de la meta, destí o casualitat?

En Ramon i jo a la meta, amb les medalles fetes per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer (Foto: Marta Niedzialek)

Ultra Trail Serra del Montsant / UTSM 2016

Curses, Montsant, Viatges

El Montsant

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem passar uns dies a la Serra del Montsant, per participar a la cursa de muntanya UTSM 2016, de 101km de distància i 4.000 metres de desnivell positiu. Ens vàrem allotjar a un petit apartament de Cornudella de Montsant, un poblet amb molt d'encant, on comença i acaba aquesta cursa que dona tota la volta al Parc Natural del Montsant. Vàrem llogar l'apartament a través de Airbnb (si clicau aquí podeu obtenir un descompte de 30u20AC) i curiosament, al mateix edifici, s'allotjava també un participant de l'UTSM pollencí, Josep Creus, i la seva família, amb qui vàrem fer una bona amistat.

El divendres, el dia abans de la cursa, a més d'anar a cercar els dorsals a Reus, la capital de la comarca, vàrem visitar Siurana, un llogaret situat sobre un precipici, molt popular entre els escaladors. Després vàrem dinar al Restaurant La Serra, que té una relació preu qualitat molt correcta. I al capvespre vàrem fer quatre compres de productes locals a les botigues i al Celler Cooperatiu de Cornudella, un edifici molt singular de visita obligada.

La cursa, el dissabte, ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi. El recorregut de l'UTSM és bastant corrible, llevat d'alguns trams força tècnics i perillosos, com ara el temible Grau de l'Escletxa, especialment quan es troba mullat i emboirat, com ens va passar. El paisatge, em va sorprendre positivament, sobretot les gegantines roques arrodonides per l'erosió. També em varen encantar les vinyes, riuets, embasaments i pontets per on vàrem passar, tot tenyit dels colors típics de tardor. I com que va plovisquejar, el terre era bastant tou i castigava molt poc les articulacions, fet que vaig agrair molt i em va permetre córrer molt a gust, sense cap molèstia al llarg de les 16:38 hores de cursa.

Jo vaig acabar unes hores abans que en Ramon, perquè em vaig engrescar força, avançant dones, i en arribar a la meta, passada l'una de la matinada, em vaig anar a l'apartament a descansar. Però sabent per on havia de passar en Ramon i les condicions que es trobaria, no vaig poder dormir ni un minut i patia tant per ell que vaig optar per tornar a la zona de la meta a esperar-lo. Per sort va arribar molt abans del que havíem previst, sa i estalvi, en bona part gràcies a uns bascos amb qui va compartir els trams més difícils del recorregut. A la part final del vídeo que trobareu més avall, filmat pels mateixos bascos, podeu veure l'arribada den Ramon a la meta, tot content i corrent.

El diumenge, l'últim dia de la nostra estada, sense haver dormit encara, vàrem assistir al lliurament de trofeus i després vàrem visitar alguns dels preciosos pobles pels quals havíem passat durant la cursa, com ara Escaladei i la Morera de Montsant, situats als peus de la Serra Major.

En resum, un cap de setmana rodó i una cursa molt recomanable. És una de les curses que m'han anat més be i on he gaudit més de córrer, aconseguint un resultat que no havia ni imaginat. A en Ramon també li va anar força bé, ja que tot hi haver-se perdut a la part més alta de la Serra, a causa de la boira, va arribar sobrat de temps i forces.

A continuació, algunes fotos, el vídeo dels bascos que he esmentat abans i el vídeo que ha publicat l'Organització.

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Pantà de Siurana

Botigues de Cornudella de Montsant

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Esport Foto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Eduardo Uribe)

Vídeo realitzat pels bascos, al minut 7:30 es veu l'arribada d'en Ramon

Vídeo realitzat per l'organització