Chamonix 2026: Entre vies ferrates, l’Aiguille du Midi i entrenaments en altura

En Ramon i jo vàrem passar els darrers 10 dies d’agost a Chamonix. Per a nosaltres s’ha convertit en el lloc d’estiueig perfecte; ho venim fent des de l’any 2015 i crec que ho continuarem fent mentre els nostres amables amfitrions, na Mandy i en Todd, ens ho permetin. I és que allà ens sentim com a casa, i cada any ens agrada més: com més coneixem Chamonix, més sabem com gaudir-ne.

Com que encara no havia pujat mai a la famosa Aiguille du Midi, enguany vaig decidir que finalment ho faria, i la veritat és que em va agradar molt. El telefèric és car, però si contractes un Multi Pass i l’aprofites per fer ús d’altres telefèrics, resulta un preu raonable. Em vaig treure el Multi Pass de 5 dies no consecutius i el vaig exprimir al màxim; va ser una despesa molt ben aprofitada per fer entrenaments en altura, ja que els funiculars et pugen fins a altures d’uns 2.000 metres i, a partir d’aquí, inicies la teva ruta.

Una altra novetat d’enguany és que vaig contractar una activitat guiada de via ferrata, juntament amb els meus cosins suïsos. Va ser un altre gran encert! Era la primera vegada que em posava un arnès i em vaig engrescar tant que, uns dies després, també vaig voler provar una activitat d’escalada esportiva.

La tercera gran novetat va ser l’excursió a la ciutat medieval d’Annecy, amb una volta al llac en bicicleta i una ruta a peu pel Vieille Ville. Una activitat fantàstica que ens va servir per fer un bon entrenament creuat i ampliar el nostre coneixement de l’Alta Savoia i els Alps francesos.

A continuació us penjaré algunes fotos i vídeos que mostren tot el que van donar de si aquests meravellosos dies.

Dissabte, 22 d’agost: Via ferrata amb els cosins Patrick i Sylvie

Com que una de les idees que ronda pel meu cap és fer la mítica PTL by UTMB quan trobi companys tan bojos com jo, i un dels requisits és un poc d’experiència en vies ferrates, fa uns mesos vaig pensar que ja era hora de començar a preparar el currículum. Vaig veure que la Compagnie des guides de Chamonix, una institució a la vall, ofereix cursos per a principiants i m’hi vaig apuntar. De pas ho vaig proposar als meus cosins Patrick i Sylvie que s’hi varen afegir valentament. Va ser una experiència extraordinària, molt engrescadora, especialment per haver-la compartit amb ells. Tant és així que possiblement l’any que ve farem la via ferrata de la cascada de Bérard, a Vallorcine.

Track a Wikiloc i a Strava

Diumenge, 23 d’agost: de França a Itàlia i tornar, passant per l’Aiguille du Midi, amb telefèric i alguns trams a peu

Diumenge a les 7 del matí vaig agafar el primer telefèric cap a l’Aiguille du Midi. Feia un dia molt clar i veure sortir el sol des d’una alçada de 3.842 m és una experiència inoblidable, encara que hi hagis arribat per mitjans mecànics i no a peu. Ja que hi era, vaig voler viure l’experiència al complet, això inclou agafar el telefèric Panoramic Mont Blanc que uneix França amb Itàlia per damunt de la Valle Blanche. El telefèric Panoramic et passeja lentament des de l’Aiguille du Midi fins a la Punta Helbronner, a 3.466 metres d’alçada. I des d’allà pots arribar fins a Courmayeur (Itàlia), enllaçant amb el súper modern telefèric Skyway Monte Bianco.

Vaig aprofitar el dia per fer una petita sortida a peu per Itàlia, des del Rifugio Torino, tocant neu i quedant amb moltes ganes de provar l’alpinisme amb grampons i tot el material necessari. Després, des de l’estació intermèdia italiana Pavillon du Mont Frety (2.173m) vaig baixar a peu fins Courmayeur (track a Wikiloc i a Strava). I de tornada, després de passar novament per l’Aiguille du Midi, em vagi aturar a l’estació intermèdia francesa de Plan de l’Aiguille i vaig baixar a peu fins Chamonix passant per les runes de l’antic Téléphérique des Glaciers, el primer telèferic de França, construït amb motiu de la celebració dels primers jocs olímpics d’hivern que van tenir lloc a Chamonix l’any 1924 (track a Wikiloc i a Strava).

En aquest mapa es veu el recorregut del Panoramic Mont Blanc sobre la Vallee Blanche i les connexions a una banda i l’altra del Mont Blanc.

Dilluns, 24 d’agost: volta en bici al llac d’Annecy i visita al casc antic, amb en Ramon

Un altre objectiu que ronda pel meu cap és participar algun dia a la Gla Gla Race, una cursa en Stand Up Paddle que fan a l’hivern al llac Annecy. Així que enguany també vaig voler anar a conèixer aquesta zona que es troba a prop de Chamonix. Allà hi ha moltes botigues que lloguen bicicletes per una preu raonable. Així que en Ramon i jo varem dedicar el dilluns a realitzar aquesta visita, i tot va anar molt bé. Els meus cosins m’havien recomanat fervorosament que aprofités per nedar al llac i els vaig fer cas. Va ser tot un encert. Track a Wikiloc i Strava.

Dimarts, 25 d’agost: ascens fins al refugi de la Tête Rousse

Amb la idea d’aprofitar el Multi Pass, el dimarts 26 vaig agafar l’icònic Tramway du Mont-Blanc (TMB), el tren de cremallera més alt de França. Ofereix un viatge alpí espectacular que connecta l’estació de Le Fayet (a 580 metres d’altitud) amb el refugi del Nid d’Aigle (Niu de l’Àliga), situat a 2.412 metres en ple massís del Mont Blanc. Des del refugi del Nid d’Aigle, vaig pujar a peu fins al següent refugi de la Tête Rousse. Ambdós formen part de la ruta normal d’ascensió al Mont Blanc. Com que aquells dies l’ascens al Molt Blanc estava prohibit, hi havia molt poca gent i quan vaig arribar al refugi de la Tête Rousse només hi érem dues persones, una experiència increïble, i de cada vegada tenc més ganes de fer algún dia en el futur l’ascensió completa fins al cim. La baixada la vaig fer pel Sentier des Rognes i la veritat és que vaig passar un poc de por, i no per les vertiginoses escales que vaig fer de baixada, sinó per l’estret camí, inestable i exposat que venia després. Sort que havia plogut la nit abans i no relliscava! Track a Wikiloc i Strava.

Dimecres, 26 d’agost: Le Brevent i Aiguillete des Houches amb na Grace

Gràcies a l’app OAK, una aplicació molt recomanble que serveix per connectar entusiastes de la muntanya i organitzar sortides conjuntes, vaig conèixer na Grace i vàrem quedar per fer una ruta impressionant des de Le Brevent, passant pel llac de Brevent i l’Aiguillete des Houches. Na Grace, una jove procedent de Nova York que ara viu a prop de Chamonix, és molt aventurera i recentment ha ascendit al Mont Blanc, L’arete des Cosmiques, Gran Paradiso… Una crack. Ja hem quedat per retrobar-nos l’any que ve a Chamonix i compartir alguna activitat guiada d’alpinisme i així repartir les despeses. Ja he començat a mirar material que necessitaré, com em va explicar na Grace, molts estris es poden llogar fàcilment a Chamonix. Track a Wikiloc i Strava.

Dijous, 27 d’agost: al matí Lac Vert amb en Ramon i a l’horabaixa escalada amb en Jorge i na Mylène

En Ramon i jo vàrem agafar el tren fins a Servoz i des d’allà vàrem pujar fins al Lac Verd, un lloc amb molt d’encant, sobretot a primera hora, abans que arribin els turistes. La baixada va ser força tècnica, travessant trams molt empinats, rierols, ponts, fins i tot vàrem trobar un engronsador penjat d’un arbre molt divertit! Track a Wikiloc i Strava.

Després de sortida per Servoz i el Lac Vert, seguint els suggeriments de na Grace, vaig anar a llogar un casc i un arnés d’escalada a Intersport i em vaig acostar a Les Gaillands per prendre part e una sessió d’escalada que molt amablement i de forma totalment desinteressada em varen oferir en Jorge i na Mylene, MOLTES GRÀCIES!

Divendres, 28 d’agost: en Ramon celebra el seu 70 aniversari!

Divendres va començar plovent però aviat es va obrir una finestra de bon temps que ens va permetre anar a córrer pel costat del riu Arve i fer un bon berenar per celebrar l’aniversari den Ramon. També ho vàrem celebrar amb una deliciosa fondue savoyarde! Track a Wikiloc i Strava.

Dissabte, 29 d’agost: bucle de Le Buet pel Cheval Blanc, amb en Pep Nieto

El plat fort del viatge per a mi era l’excursió que tenia pensada ja feia mesos, el bucle de Le Buet passant pel Cheval Blanc. És un recorregut força llarg i amb molt desnivell: uns 25 km de distància, 2.700 mestres de pujada i el mateix de baixada. Però el que destaca més és la seva tecnicitat: ja des del principi, t’enfrontes a passos tècnics equipats i just abans d’arribar al cim del Buet, has de travessar una llarga cresta molt exposada. Sort que la fèiem de pujada i que està molt bé equipada. Va ser un dia fantàstic, exigent tant per l’esforç físic com mental, però en Pep és un company excel·lent i crec que tots dos vàrem passar un guster! Track a Wikiloc i Strava.

Diumenge 30, volta pel Col de Balme, fins al Refuge Albert 1r

Diumenge 30, com que encara em quedava un dia sense consumir del Multi Pass, vaig agafar els telefèrics que et deixen al Col de Balme i des d’aquesta alçada, vaig fer una ruta espectacular passant per diverses creus i cims… No sé si és per la presència de creus o l’eufòria de tenir bé els genolls malgrat tota la feina que havien fet el dia anterior, però anava pensant que quan em mori vull que tirin les meves cendres per aquí d’alt 😉

El cas és que al Refuge Albert 1r s’inicien rutes d’alpinisme com l’ascensió a l’Aiguille du Tour  o l’ascensió a la Tete Blanche, una activitat que m’agradaria fer el 2027. Wikiloc i Strava.

Dilluns 31, última sortida i viatge de tornada

Abans d’agafar el transfer i l’avió de tornada, encara em va donar temps de fer una darrera sortida exprés fins Planpraz. La intenció era arribar-hi pel famós KM Vertical, però com que havia estat plovent les hores abans, vaig optar per una ruta més segura. Track a Wikiloc i Strava. En Ramon, va sortir pel seu compte fent alguna de les seves rutes favorites, igual que d’altres dies. I així vàrem posar punt i final a la nostra estada a Chamonix.

Comparteix