Segona edició de la Travessa Mallorca: bé, però amb matisos

El passat cap de setmana, en Ramon i jo vam participar a la II Travessa Mallorca. Tots dos vam assolir els nostres objectius, i en sortim contents i profundament agraïts a totes les persones que fan possible que puguem gaudir del que més ens apassiona. Tot i així, he de dir que l’experiència no ha estat tan rodona com l’any passat.

D’una banda, en Ramon va patir una caiguda d’esquena que, per sort, no és greu, però que el mantindrà uns dies en recuperació.

De l’altra, jo vaig aconseguir millorar el temps de l’any anterior en gairebé dues hores, però amb un regust agredolç. M’explico: en aquesta cursa s’estableixen dues sortides, una per als corredors més ràpids i una altra per als més lents. Els lents surten a les 20.00 h, mentre que els ràpids ho fan cinc hores més tard. Aquest format, al meu entendre, desvirtua i dilueix força la cursa. Les sortides són poc concorregudes i, durant moltes hores, acabes corrent pràcticament tot sol.

A més, si tries sortir amb el grup dels ràpids —com vaig fer jo enguany— però no ets realment molt ràpid, la sensació en arribar a meta pot ser enganyosa: sembla que arribis dels darrers. En el meu cas, vaig acabar en la posició 21 de 85 participants, però la percepció en creuar la meta va ser ben diferent. Vaig tenir la impressió que era dels últims i que tant en Ramon com les meves amigues havien hagut d’esperar-me una eternitat.

Ja era conscient d’aquesta situació quan vaig decidir sortir amb els ràpids, i no me’n penedeixo. Ha estat un repte exigent, i assolir-lo deixa una gran satisfacció. Tot i això, si l’any que ve es manté aquest format de dues sortides, probablement no hi participaré. Després d’haver provat ambdues opcions, ara només em motivaria una sortida única que unifiqués tots els participants.

Esper que els organitzadors entenguin aquestes paraules com una crítica constructiva. Som conscient que hi ha motius darrere aquesta decisió, però tenc la sensació que a la majoria de corredors aquest format no ens acaba de convèncer.

A continuació, comparteixo algunes fotografies magnífiques fetes per en Wishanfg que l’organització posa a disposició de manera gratuïta —sens dubte, un dels grans encerts de la cursa. Això sí, he trobat a faltar una imatge meva arribant a meta… però bé, no es pot tenir tot 😉