Elena Vera

Bloc personal de la webmaster de BalearWeb

Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016

elenavera | 01 Setembre, 2016 19:09 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Enguany en Ramon i jo hem estat uns dels grans afortunats de prendre part en la 14a edició del UTMB, la reina de les curses de muntanyana d'ultra distància, que se celebra anualment al voltant del massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món. I també hem tengut la sort de poder gaudir d'una setmana a Chamonix, centre neuràlgic d'aquest gran esdeveniment esportiu. El bon ambient que es viu durant aquests dies a la capital dels Alps francesos és indescriptible, s'ha de viure, allò és la meca dels "trail runners". Si l'any passat ja va ser fantàstic, enguany ha estat fins i tot millor.

A l'avió d'anada de Palma a Ginebra ja vàrem coincidir casualment amb amics mallorquins amb destinació a Chamonix, com ara en Jose Antonio de Sa Milana, en Jordi i en Martí, i el vol ja va ser molt divertit.

Amb en José Antonio

L'arribada a Chamonix amb EasyBus també va anar perfecta i abans que es fes fosc, ja ens havíem instal·lat a la mateixa caseta de fusta de l'any passat, on gràcies a la propietària Mandy i la seva família ens sentim com a ca nostra.

EasyBus

La "nostra" caseta a Chamonix

Durant el dies previs a la cursa, vàrem anar a visitar la fira del corredor i també vàrem recórrer els últims 12km de la cursa, per tal d'habituar-nos a l'alçada i visionar-nos arribant a la meta.

Tren cap a Praz de Chamonix...

...Després pujar en telefèric fins La Flegérè

Pujar un poc...

... i encara un poc més...

...fins aquest rierol i després baixar caminant fins a Chamonix

Aquest mateix dia, també vàrem anar a passar el primer control de material i a recollir el dorsal per a la cursa.

Amb els dorsals per a l'UTMB, tan difícils d'aconseguir

Tot anava sobre rodes: visita de rigor a "FastGood" Poco Loco, preparació de motxilles i bossa de corredor per deixar a la mitja part... I el llargament esperat divendres 26 d'agost, ens vàrem plantar a la sortida feliços, animats i confiant poder completar els 170km de cursa dins les 46:30 hores de límit.

Multitudinària i mítica sortida de l'UTMB, que impressiona més des de fora, que des de dins.

L'únic que ens preocupava realment era l'alerta que ens va enviar l'organització sobre les altes temperatures que ens castigarien durant la cursa. De fet tots els noticiaris francesos varen estar informant durant els dies previs a la cursa sobre l'excepcional onada de calor que patia França.

Alerta roja per calor

I efectivament, la calorada va ser un problema i ens va causar a tots un desgast físic addicional. I les estadístiques d'enguany ho demostren: dels 2.555 corredors que varen prendre la sortida de l'UTMB, només 1.468 (57,46% participants) varen arribar a la meta. La resta, un 42,54%, ens vàrem veure obligats a retirar-nos pel camí, de forma voluntària o de forma forçada, com és el nostre cas. I és que en arribar al control d'Arnuva, dissabte 27 passades les 6 de la tarda, després de més de més 5700 metres de desnivell positiu i prop de 100km, els organitzadors ens van dir que estàvem fora de temps i que no podíem continuar. La veritat és que en aquell moment ens va saber molt, molt greu, però no hi havia res a fer: l'organització de l'UTMB és molt estricta i és així com ha de ser per garantir la seguretat dels corredors i que tot funcioni com un rellotge. Però vàrem agafar el bus de tornada cap a Chamonix i va començar a tronar i llampegar, fet que ens va alleujar un poc la nostra pena, perquè ser-hi a la muntanya de nit i amb tempesta és perillós. D'altra banda, si bé és cert que havíem somiat arribar a la meta junts, almenys vàrem poder gaudir de la cursa durant més de 24 hores, que no és poc. Vàrem córrer junts pràcticament tot el temps i si en algun punt ens separàvem, ens reagrupaven als avituallaments.

Pujant cap a Le Délevret, no vaig fer moltes fotos per no gastar la bateria del mòbil

Foto de l'organització, també pujant cap a Le Délevret

Baixant cap a Courmayeur (foto de l'organització).

Arribant a Courmayeur (foto de l'organització).

En Ramon anant cap al Refugi Bonatti darrera d'un altre corredor

Baixant cap a Arnuva, poc abans que ens ens obliguessin a abandonar (foto de l'organització).

El sistema de seguiment en viu de la cursa va fallar en algun moment i va informar erròniament que en Ramon s'havia retirat, causant bastant confusió als familiars i amics que ens seguien en viu. Però el fet és que tots dos vàrem arribar a Arnuva amb ganes de continuar i malauradament no vàrem poder fer-ho.

L'endemà ens vàrem aixecar molt animats i vàrem anar a celebrar el 60 aniversari d'en Ramon a la Micro Brasserie de Chamonix-MBC, una hamburgueseria d'estil americà que ens havien recomanat.

Celebrant el 60 aniversari d'en Ramon

I després vàrem anar a veure arribar els últims "finishers" del UTMB. És realment emocionant veure la capacitat de patiment d'alguns corredors, com ara els que arriben amb l'esquena totalment de costat, molts!, possiblement amb pinçaments lumbars, i es desplomen en braços dels sanitaris o familiars tot just travessar la meta.

Un dels últims "finishers" caminant completament tort

O veure arribar a l'últim corredor, que és aplaudit més que el primer i també rep un gran reconeixement a la cerimònia de lliurament de premis: posa la pell de gallina.

La darrera "finisher", acompanyada dels "Fermeurs" que tanquen la cursa

Les primeres 10 dones i els primers 10 homes del UTMB

La setmana de l'UTMB es clou amb un sopar de comiat per a tots els corredors i organitzadors amenitzat amb música en directe i projeccions de vídeo, on vàrem tenir l'oportunitat de fer nous amics i saludar alguns companys mallorquins, com en Llorenç de Sa Milana, o n'Àngels Llobera, una de les 131 admirables dones que han estat capaces d'arribar a la meta enguany.

Amb en Llorenç de Sa Milana

Sopar gratuït per als corredors, molt bo!

Un cop acabada la setmana de l'UTMB i com que a la cursa ens havíem quedat amb forces i ganes de seguir trescant pel Mont Blanc, el dilluns vàrem anar a fer dos entrenaments lleugers per la zona, un al matí i un a l'horabaixa. Al matí vàrem fer una ruta circular pels bucòlics pobles d'Argentière, Le Tour i Tré-le-Champ.

Arribant a Le Tour

I a l'horabaixa vàrem a anar a repassar els primers 8 km de la cursa, de Chamonix fins Les Houches, ja que l'any que ve intentarem tenir sort en el sorteig de dorsals, si ens toca tornarem a intentar completar els 170km en competició, i si no ens toca els farem pel nostre compte, en etapes.

Arribant a les Houches

L'últim dia a Chamonix, dimarts 30 d'agost, vàrem aprofitar per passejar i visitar algunes de les moltes botigues dedicades als esports de muntanya que s'escampen per tot el poble, per menjar-nos una deliciosa pizza a La Roulotte i per anar a veure aterrar els intrèpids parapentistes que es veuen volar constantment sobre la vall de Chamonix.

La Roulotte

Parapentista aprenent a volar

Hydrospeed al riu Arve de Chamonix

Repeteixo, si tot va bé, l'any que ve hi tornarem: allò és el paradís per a nosaltres.

Comentaris

Roman

Sou collonuts!!!

Roman | 01/09/2016, 22:59

Me encanta ver que habéis disfrutado de esta experiencia, al fin y al cabo es la finalidad en toda expedición, espero que entréis el año que viene y así podáis cruzar juntos esa meta que tanto os merecéis.

Elena

Re: Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016

Elena | 02/09/2016, 10:00

Moltes gràcies, Roman. Tan de bo puguem fer-ho, com ja ho vàreu fer tu i na Carme fa uns anys. Sou admirables i la nostra font d'inspiració! Una forta abraçada per tots dos i n'Alba!

Nana

ALegría

Nana | 03/09/2016, 10:21

Lo que impresiona es el imagen de vuestras caras, tan alegres, y vuestros ánimos a seguir juntos. Sois admirables y no lo digo porque soy la madre!!!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb