Elena Vera

Bloc personal de la webmaster de BalearWeb

Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

elenavera | 21 Maig, 2014 11:14 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com technorati.com

Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem participat per tercera vegada en la Trail Menorca Camí de Cavalls. L'any 2012, la 1a edició, vàrem recórrer tota la Costa Sud. L'any 2013 vàrem completar la Costa Nord. I enguany hem fet la volta sencera a l'illa: 185km. Ens hem estat preparant durant tot un any per a aquesta prova. Jo fins i tot vaig renunciar a participar a l'Ultra Mallorca i en qualsevol altre cursa durant tot el 2014 amb l'objectiu de destinar tota la meva atenció a aquest repte. I és que la prova és duríssima i per completar-la, no basta estar molt ben entrenat, cal estar molt motivat.

Com acostumo a fer en totes les curses llargues, surto amb molta calma, aturant a tots els avituallaments per treure'm les sabates i revisar la possible aparició de butllofes, que són el meu punt feble. Com que la cursa és llarguíssima i el meu objectiu és fer una llarga aturada a es Castell, a la mitja part, no tenc cap pressa i vaig gaudint com mai del recorregut, compartint km ara amb l'un, ara amb l'altre. L'estratègia és no cansar-se massa per poder afrontar el sud amb forces. Aviat em quedo entre els últims corredors, però això no em preocupa gens, sé que més endavant guanyaré posicions.

Al primer avituallament de Cala Morell em trobo fent-hi feina tres amics, Eva Truyol, Elena Lladó i Antoni Picornell que em tracten de meravella. Això comença bé! Al segon avituallament (Alocs) arribo just a temps de saludar en Ramon que va un poc per davant. Al tercer avituallament (Binimel·là) tornam a coincidir i ens trobem l'amic Tadeo que malauradament ha hagut d'abandonar. Al quart avituallament (Cala Tirant) arribem junts, de la mà. Tots dos ens trobam molt bé però aquesta vegada ell fa una aturada més llarga i jo surto un poc abans. Passo pel cinquè avituallament (Arenal den Castell) sense aturar gaire i arribo al sisè (Favàritx), on em torno a trobar a n'Eva que em serveix brou calentet boníssim i em fa una forta abraçada que em dóna ales per afrontar el llarg tram nocturn que m'espera. Amb l'arribada de la nit i la baixada de la temperatura recupero forces i començo a avançar gent. La nit és preciosa, veig una espectacular lluna vermella reflectida al port d'Es Grau i també un meteorit que travessa el cel com si fos una gran bolla de foc.

Just abans d'arribar a Maó, agafo per equivocació el primer camí cap a la base militar de Sant Isidre. Després he sabut que és un error que varen cometre molts corredors perquè el portal estava senyalitzat amb un reflectant. Quan arribo als aerogeneradors del parc des Milà m'adono que m'he perdut. Em giro i veig que darrera meu ve un corredor, en Miquel, i li dic "ei! ens hem perdut". Ell em contesta que no pensa tornar enrere, que veu Maó al fons i que prefereix arriscar-se i tirar cap endavant. Em sento responsable de l'error perquè ell em seguia a mi i decideixo continuar amb ell. Comencem a córrer angoixats per la incertesa de no saber on anirem a parar. Per sort, més endavant el camí sí arriba també a la base militar. Quin alleujament! Tot i que ara he investigat i descobert que la diferència de distància entre el tram que vàrem fer (3.24 km) i el tram correcte (3.37 km) és de 130 metres a favor nostre, en aquell moment en Miquel i jo tenim la sensació d'haver fet molt més desnivell i distància del que tocava i això ens fa accelerar per recuperar el temps perdut. Jo havia previst arribar a Es Castell a les 2 de la matinada, per poder dormir fins a les 6:30 i no volia perdre aquestes hores de son. Així que baixem embalats cap a Maó, avançant a en Dino i altres companys just abans d'arribar al Port. Al final arribo a es Castell amb un temps de 17:01:19, pràcticament a l'hora prevista!

A es Castell sopo molt bé, em dutxo, em canvio i em fico a la sala de descans per intentar dormir. Poc després veig que arriba en Ramon i el crido perquè es posi al meu costat. A la sala tenim matalassos i està fosca, però el renou, el mal que em feien les butllofes i sobretot l'adrenalina m'impedeixen dormir ni un minut. Així que m'aixeco i demano un massatge i aprofitant la súper posada a punt que em fa el fisioterapeuta, a les 6:00 de matí decideixo continuar el camí. En Ramon ho fa mitja horeta després.

Arranco trotant amb moltes ganes i comparteixo uns km amb Alfonso Piqué, però ell es troba cansat i aviat es queda enrere. Faig un bon descans i bereno a l'avituallament de Punta Prima i veig passar als primers corredors que competeixen en la cursa Costa Sud de 85km, entre ells en Sebastià Oliver, de Sa Milana, que va com una moto. Segueixo rumb a Cala en Porter i de mica en mica em van avançant la resta de corredors de la Costa Sud. M'animen molt, especialment na Tere i el seu home. Em comença a fer molt mal el tibial. Agafo un buff i intento calmar el dolor lligant-lo fort al voltant de la cama. Arribo a Cala en Porter molt acabada i adormida, fa una calorada. Decideixo que ha arribat el moment de prendre'm el primer Ibuprofeno. Quan deixo l'avituallament, arriba en Ramon, en millors condicions que jo. Més endavant, a Son Bou, entro en un bar i em prenc un cafè. Connecto la música i torno a néixer. L'Ibuprofeno, la música i el cafè fan miracles. Em sento beníssim, feliç, plena d'energia i vaig corrent eufòrica pràcticament sense aturar a l'avituallament de Sant Tomàs. Arribo a Cala Galdana pensant que avançaré molts corredors pel camí però no trobo quasi a ningú, només uns pocs corredors que fan la llarga. Entre Cala Galdana i el Far d'Artrutx em comença a fer mal el genoll i em veig oblidada a deixar de córrer. Caminant, reapareix el dolor al tibial que se suma al dolor del genoll. Arribo al Far d'Artrutx, l'últim avituallament, on em trobo a na Carol i n'Eva, que em tornen a animar per seguir fins al final. Una espectacular posta de sol m'il·lumina i emociona durant els següents 5km. Però quan cau la nit entro en fase terminal. Començo a tenir visions (matolls que semblen vaques) i confonc el renou del mar copejant la costa amb les passes d'algú que em persegueix. Els últims 5km són una agonia: les butllofes, l'escaldada que porto a l'entrecuix, el dolor al genoll, però sobretot el dolor al tibial que em mata a cada passa que dono. M'he d'aturar sovint per estirar el tibial. Faig una parada per orinar i el dolor que sento als baixos és tan fort que durant 15 minuts desapareixen tots els altres mals i aprofito per córrer tan ràpid com puc. Finalment, pràcticament arrossegant-me, i en un temps de 38:19:29, arribo a la meta! Entre altres m'esperen en Mito, en Víctor i en Dino (de l'organització), en Toni Garí i el seu gendre Daniel, i en Frederic Tejedor. Després he sabut que també hi havia les meves amigues, Carolina Zamora i Carolina Pérez (2a i 3a classificades) a la zona de serveis, però jo vaig partir escopetejada cap a l'Hotel per dutxar-me i tornar a la zona de Meta per esperar a en Ramon, i no van ser a temps de saludar-me. Dutxada i un poc recuperada, torno a la zona de Meta i mentre espero en Ramon em fan un massatge gloriós (gran fisioterapeuta)! En Ramon arriba poc després, cap a l'una i trenta, trotant! Com si vingués de fer 10km.

Per tercer any consecutiu aconsegueixo un podi, cosa "fàcil" perquè hi ha molt poques dones que s'atreveixin amb aquestes distàncies. Segons puc veure a la Classificació Provisional, som 13 les que hem iniciat la cursa i només 5 l'hem acabat. I jo sóc l'última dona "finisher". Malgrat tot em donen dos trofeus! 2a veterana i 5a absoluta, compartint podi amb megacraks com: Vanesa Ruiz, Carolina Perez, Carolina Zamora i Esther Martinez; i Zigor Iturrieta, Tolo Fiol, Pau Capell, Ramon García i Dani Coll.

Acabo aquesta crònica quasi tan llarga com la cursa donant les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta inoblidable experiència: en Ramon i tota la meva família, els amics que m'enviaven forces i energies per Whatsapp, els organitzadors i voluntaris que s'han superat com mai i tots els companys corredors, que es mereixen una gran felicitació, tant si són finishers com si no, ja que el simple fet d'apuntar-se a aquest tipus de cursa requereix molta valentia. Gràcies i enhorabona a tots. HI TORNAREM!!!

La sortida de Ciutadella (foto d'Elitechip)

La sortida de Ciutadella (foto de l'organització)

En Ramon arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

També arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

En Ramon i jo a la meta (foto de Víctor Truyol)

Recollint el trofeu de 2a veterana (foto d'Elitechip)

Els 5 guanyadors absoluts, dones i homes (foto de Liliana Teresa Ochoa Duarte)

Comentaris

Aina Enseñat

Gran cursa

Aina Enseñat | 21/05/2014, 14:10

Molt bona crònica!! Sou una parella amb un gran ànim de superació.
Espero que res vos aturi!

Elean

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Elean | 21/05/2014, 15:34

Gràcies, Aina. Una de les millors coses que ens aporta aquest esport és conèixer grans persones com tu i en David.

Pep Maria

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Pep Maria | 21/05/2014, 17:22

Rellamps, nina! Quina força que donen ses trunyelles!

Elena

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Elena | 21/05/2014, 17:36

Gràcies, Pep Maria! No sé si són les trunyelles, però sí sé que sense elles no podria córrer o m'hauria de tallar els cabells.

Juanjo

Emocionante!!

Juanjo | 21/05/2014, 17:55

Después de leer tu crónica dan ganas de apuntarse!!! Os estuve siguiendo gracias a Toni Ariza por whatsapp y me teníais muy emocionado. Muchas felicidades!!! Vuestro espíritu de superación es envidiable!

Elena

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Elena | 21/05/2014, 18:44

Gracias, Juanjo, por el seguimiento y las felicitaciones. Anímate a participar en la carrera el año que viene, no te decepcionará.

Pau

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Pau | 21/05/2014, 19:35

Molt bé a tots dos!! com sempre espectacular!! anau pensant en el Mont Blanc!!

Eva

Un gustàs!

Eva | 22/05/2014, 00:42

Enhorabona! Ha estat un gustàs veure i compartir aquesta aventura amb vosaltres. Despreneu energia, vitalitat i entusiasme! Esper que ens poguem trobar a moltes aventures més. Una abraçada!

Elena

Re: Trail Menorca Camí de Cavalls: 38 hores i 185km d'emocions

Elena | 22/05/2014, 07:33

Moltes gràcies per tot, Eva. veure't als avituallaments era molt reconfortant i energitzant. Una forta abraçada i fins a la propera!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb