WebMaster i TrailRunner

Volta a Sa Dragonera en bicicleta

Ahir al vespre, bastant tardet, mentre gaudíem d'un concert de jazz al Mitj&Mitj del Port d'Andratx, ens vàrem assabentar que avui de matí el club Sant Elm BTT Sargantanes Team organitzava la segona volta a Sa Dragonera en bicicleta i que per participar-hi, l'únic que havíem de fer era ser a les 9:30 a Sant Elm amb les nostres bicis.

Aquest matí, mig adormits i amb el temps molt just, hem pedalat tan ràpid com hem pogut fins allà amb esperances d'arribar-hi a temps. Hi ha hagut sort i ens hem pogut embarcar amb el grup. La convocatòria, tot i ser “mig secreta”, ha tengut tant d'èxit que La Margarita ha hagut de fer dos viatges per poder transportar-nos a tots amb les bicis.

Ha estat molt divertit i el temps ha acompanyat. N'Àngels i el seu marit Miquel (un dels organitzadors) ens han tractat de meravella, així com altres persones molt agradables que hem conegut durant l'excursió.

Primer hem pedalat des d'Es Lladó fins al far de Llebeig on bona part del grup hem fet una petita aturada per berenar. A la tornada, en comptes d'anar directes a l'altre far de Tramuntana, com ha fet la majoria, en Ramon i jo no ens hem pogut resistir a pujar a peu al Puig de na Pòpia, punt més alt de l'illa, on es troba el Far vell de Sa Dragonera. La pujada, amb la calor del mig dia, se'ns ha fet més llarga del que esperàvem i quan hem tornat a Es Lladó, a les 13:15 h, ens hem trobat que tots els ciclistes ja havien partit. Així que hem optat per tornar també cap a Sant Elm. Allà hem tengut la sort de retrobar n'Àngels i li hem pogut donar les gràcies per haver-nos convidat a aquesta súper diada ciclista a sa Dragonera. Esper que l'any que ve l'organitzin novament i puguem tornar-hi.

Just fa uns mesos, gràcies a una iniciativa d'en Pau, vàrem poder recórrer tota l'illa trotant, un entrenament que ens va encantar. Però en bicicleta no hi havíem anat mai. Normalment, sense un permís especial, no es pot anar en bicicleta ni córrer per Sa Dragonera.

Mai hagués dit que es poguessin ficar tantes bicicletes dins La Margarita

Primer viatge

Anam al segon viatge

Cap al Far de Llebeig

En Ramon pedalant

Berenant amb n'Àngels, en Miquel i altres amics

Amb la meva “súper” bici

Les Sargantanes també volen berenar

Continuam l'excursió

Les vistes des de Na Pòpia avui eren espectaculars

Ha valgut la pena pujar-hi

En Ramon baixa a tota

Recepta de tomàtigues seques amb oli

A Mercadona venen unes tomàtigues seques per poc més d'un euro, que amb molt poca feina es poden convertir en un aliment exquisit. Així és com les preparo:

Escalfo aigua al foc fins que bull i aturo el foc.

Hi fico les tomàtigues seques i les deixo reposar durant uns 5 minuts perquè s'estovin un poc

Les escorro i les deixo eixugar al aire durant unes hores

Les fico dins un pot amb oli, sal, pebre, all, llorer i orenga

Les deixo reposar durant un dia i ja estan a punt per menjar

Són boníssimes damunt una llesca de pa moreno.

Cala d'Estellencs, Planícia, Banyalbufar, Port des Canonge i tornar

Diumenge vàrem sortir a entrenar amb na Mirri i com sol passar sempre que hi anam els tres, en Ramon i jo vàrem acabar baldats. No és que ella ens imposi cap ritme, al contrari, és encantadora i s'adapta a nosaltres. Però córrer amb ella ens motiva a esforçar-nos més. I això ens encanta.

La ruta era relativament fàcil i molt agradable, bastant ombrejada, amb terreny majorment tou i molt bones vistes. Però això sí: força llarga. En total ens varen sortir un 36 km (18 d'anada i 18 de tornada) i un desnivell positiu acumulat de 1.270 metres, i el mateix en negatiu. El punt de partida va ser la Cala d'Estellencs, pràcticament a cota zero, a les 6:30 h, i el destí el Port des Canonge també a ran de mar, passant per les Cases de Planícia, Banyalbufar i Camí de Baix o Volta des General. Com a cloenda, després de sis hores i mitja d'esforç i molta calor, un refrescant bany a la Cala amb l'agradable companyia d'en César, que hi va arribar en moto (tu sí que en saps!) i en Xisco, que venia de participar a la Cursa Popular de Sóller. Llàstima que hi hagués tanta gent i tants vaixells: essent un diumenge d'agost, no es pot esperar una altra cosa.

Un dels objectius d'aquest entrenament era memoritzar aquest tram que va ser part del recorregut de l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2012 i possiblement ho tornarà a ser. El circuit és bastant enrevessat: era la segona vegada que els tres el fèiem i, tot i així, hi ha hagut moments de dubte. Possiblement el repetirem, per acabar d'interioritzar-lo, però ja fent una ruta lineal d'Andratx a Banyalbufar, i després fent la ruta Andratx -> Valldemossa, que ja són paraules majors.

Punt de partida, Cala Estellencs, a les 6:30 h

Deixam enrere Banyalbufar, per agafar el Camí de Baix o Volta des General

Camí de Baix o Volta des General

Platja de Son Bunyola, abans d'arribar al Port des Canonge

Port des Canonge

De tornada, més a poc a poc, ens fixam en una cabana al Camí de Baix

Tornant cap a les Cases de Planícia, el preciós bosc ens protegeix

Cases de Planícia

Pins espectaculars a la Finca de Planícia

Na Mirri frissa per arribar a la Cala i banyar-se

Cala d'Estellencs, punt i final.

A Cala de ses Ortigues amb la família De la Cruz Alemany

Família

Ahir el nostre destí va ser la Cala de ses Ortigues i ens va acompanyar la família De la Cruz Alemany, amb qui la diversió i bon menjar estan assegurats. Els nostres objectius eren fer un poc d'excursió, pescar, caminar, nedar i prendre el sol, i els vàrem assolir tots sobradament.

Vàrem baixar a la cala ben d'hora, quan encara no hi tocava el sol, i la platja era tota nostra. Mentre Felipe pare i Felipe fill es preparaven per fer pesca submarina, en Ramon i jo vàrem optar per seguir caminant una estona per la costa en direcció nord, fins a l'escar que es troba just davant de la pedra de Sa Galera, passant per una zona de pedres que s'han anat desprenent de la muntanya i que fan bastanta por. Devora l'escar vàrem trobar un preciós tirany a base de graons de pedra i fusta, una obra mestra amb barana de corda inclosa, que arriba fins dalt i connecta amb el camí de la Rota d'en Bielet. Pujant, pujant vàrem arribar fins a la carretera i de nou al punt de partida del dia, on havíem deixat els cotxes, completant una ruta circular.

Aleshores vàrem descendir novament a la Cala de ses Ortigues per fer una nedada i retrobar-nos amb els nostres amics que havien fet molt bona pesca. Poc després la cala es va anar omplint de barques i de gent, i la calor de debò va començar a fer acte de presència, senyal que havia arribat l'hora de partir cap a casa. La pujada va ser dura per a tots, però especialment per als “Felipes” que anaven carregadíssims: el pare amb un sac que devia fer més de 25 quilos entre estris i peix, i el fill amb tot de fustes per reciclar en forma de llums de taula.

El final perfecte del dia va ser l'arròs de peix que ens va cuinar en Feli, chef del restaurant Ublo, i la gran safata de peix al forn a l'estil “firu”: peix fresquíssim “massatgeat” amb oli i sal, i acompanyat de patates, cebes i alls: TOT BONÍSSIM.

Feli, Ramon, Marta, Gero i Felipe

Què fàcil és baixar amb vistes a la mar!

Ja quasi hi som, ara toca grimpar un poc

L'escar, amb la perillosa zona de pedres caigudes al fons

La Pedra de sa Galera, i el Cap Fabioler al fons

L'extraordinari camí amb graons de pedra i fusta, i barana de corda

Les vistes des del camí són espectaculars

La Cala de ses Ortigues, abans d'omplir-se de barques

Pujant per la rota den Bielet

La cala vista des de la carretera d'Estellencs

La primera pesca del dia, després n'hi va haver més

Gero, Marta i Felipe

Ui la pujada: Feli, caparrut, no va voler que l'ajudéssim amb el 25 quilos!!!