WebMaster i TrailRunner

Ultra Mallorca 2013: objectiu complert!

Família, UMSDT

Després de 14 setmanes de preparació meticulosa, a la fi va arribar el dia de l’Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Va ser un gran esdeveniment en tots els sentits, des del principi fins al final. Em va encantar, especialment la sortida i el primer tram nocturn: una festassa. Els primers quilòmetres els vaig fer acompanyada d’en Ramon, n’Aina, na Rosa i en Miguel, i després de Valldemossa poc a poc tots ens vàrem anar distanciant, seguint cadascú el seu propi ritme. En Miguel, que anava molt més fort que la resta, ja es va acomiadar a s’Esclop.

L’únic tram de la cursa que em va costar un poc va ser la baixada pels cingles de Son Rullan, anava amb na Rosa i li vaig dir que seguís pel seu compte, que el genoll em feia molt de mal. A l’avituallament de Deià vaig seure una estona, vaig menjar un plat de pasta, vaig prendre un antiinflamatori i vaig connectar el reproductor de música, fluixet, això sí, per no aïllar-me massa i poder continuar parlant amb els corredors i la gent que anava trobant pel camí. De mica en mica vaig anar recuperant l’energia, de cada vegada anava més ràpid, més ràpid.. pujant pel Barranc anava com una moto, al ritme de la música, i quan vaig arribar a la meta, després de més de 110 km pujant i baixant muntanyes, encara em quedava molta corda. Vaig fer un temps que mai m’hagués imaginat: 20 hores i 28 minuts.

A l’arribada, en Pau i en Vicenç em varen acompanyar a l’hotel oficial a Platja de Muro, vaig fer-hi el check-in, vaig pujar les maletes a l’habitació i sense aturar ni un minut vaig agafar el nostre cotxe per tornar a la meta a esperar a en Ramon. Sabia que no tardaria en arribar i, efectivament, poc després de les 23:00 h, va travessar la meta, molt content i en perfectes condicions també: una màquina!

Després d’assaborir breument l’ambientàs que hi havia a Pollença, vàrem anar cap a l’Hotel, a sopar un poc i a dormir. Tot anava perfecte. Malauradament, a mitja nit em vaig despertar marejada, vaig anar al bany i asseguda a la tassa del vàter em vaig desmaiar. No sé exactament que va passar però quan vaig recuperar la consciència, gràcies a en Ramon, em trobava estirada en terra amb un fort dolor lumbar a causa de la caiguda.

L’endemà, a l’entrega de premis que es feia al mateix hotel, quan em varen cridar per pujar al pòdium a recollir el 3r premi de dona balear, quasi plorava, no sé si de dolor o d’emoció. Com diuen la sarna amb gust no pica. I compartir pòdium amb la resta de corredors balears premiats, inclòs el mateix campió del món Tòfol Castanyer, ressuscita a un mort! També em va ajudar a recuperar-me l’abundant buffet de cloenda que vàrem compartir amb els organitzadors, voluntaris i corredors presents.

Em sap molt, molt greu que n’Olatz finalment no pogués participar-hi per feina i que n’Aina hagués d’abandonar a Sóller per un problema de butllofes als peus.

Vull donar públicament les gràcies a Pau i en Vicenç, n’Olatz i César, n’Aina i en Manolo, na Mireia i en Javier, a la meva mare i especialment a en Ramon, per haver-me ajudat a aconseguir el meu objectiu. També vull donar les gràcies a tots els voluntaris, molts d’ells bons amics (Fracisca Esteva, Caty, Asun, Toni Serra, Ramon Mulet, Kiko…) i a totes les persones que em veren estar animant durant la cursa (Rafa Medina, Joaquin Serrano, Joan Muntaner…) sobre tot en Biel Vallespir i la seva dona, responsables en bona part del meu accelerament final ;-).

L’enhorabona i gràcies també a tots els participants que no he esmentat, especialment a tots els qui varen aconseguir el seus objectius. Als que no, ànims! La pròxima vegada serà. Ara toca cercar nous reptes! I, com no, felicitacions i gràcies per als organitzadors d’aquesta excel·lent cursa: Esther Vidal, Dani Salas, Toni Contestí, l’incombustible speaker Vicky Pieniazeck i companyia.

GRÀCIES A TOTS. ENS VEIEM A L’ULTRA MALLORCA 2014!

Lliurament de dorsals i altres serveis al Palau d’Esport d’Andratx (Foto: Marga Figuerola).

 

Na Mireia, en Javier i uns amics, fent bona feina de voluntaris (Foto: Caty).

 

N’Aina, en Miguel, en Ramon i jo al Palau d’Esports d’Andratx (Foto: Marga Figuerola).

 

L’espectacular sortida (Foto: Organització).

 

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

 

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

 

Na Rosa i jo, a l’avituallament de Valldemossa (Foto: Pau Verd).

 

En Ramon i n’Aina arribant a l’avituallament de Valldemosa, pocs minuts després que na Rosa i jo (Foto: Pau Verd).

 

En Ramon entre Deià i Sóller, ja havia trencat un dels pals (Foto: Pau Verd).

 

Per Cúber (Foto: Pau Verd).

 

Arribant a Lluc (Foto: Pau Verd).

 

Arribant a Pollença, com una moto 😉 (Foto: Pau Verd).

 

Arribada triomfant d’en Ramon, animada per la “speaker” i per la gentada que hi havia entorn a la plaça de Pollença (Fotos meves, fetes amb el mòbil).

 

Compartint pòdium amb els primers homes i dones de les Balears classificats a l’Ultra (Foto: Pau Verd).

 

Amb el campió del món Tòfol Castanyer, que en veure el que em costava pujar al pòdium, em va demanar per la lesió (Foto: Pau Verd).

 

Amb en Pau i en Vicenç, després del dinar de cloenda (Foto: Mariantònia).

 

Últim entrenament, 13a setmana UMSDT 2013: Sa Coma, S'Esclop, Cases Galatzó, Sa Grua

Entrenaments, UMSDT

Dijous vàrem fer el darrer entrenament programat al pla per a l'Ultra: Sa Coma, S'Esclop, Cases Galatzó, Sa Grua. El més destacable d'aquesta darrera sortida és sens dubte la companyia d'en César, el marit de n'Olatz, el darrer fitxatge del comando Andratx.

Ens va fer un dia preciós, però molt calorós. Els quatre vàrem partir des de casa a les 7:30 h i, tal com estava previst, a mig camí, concretament a les Cases de Galatzó, ens vàrem trobar amb en Pau i en Juanjo, que havien iniciat la ruta en sentit contrari a les 9:30 h. Els sis vàrem continuar junts pel camí de Sa Grua fins a Sa Coma, i després en Pau i en Juanjo varen continuar el seu entrenament, pujant fins al Puig Cornador.

Amb aquest entrenament, en Ramon i jo podem dir que hem complert, si fa no fa, al 100% els programa de llargues distàncies que ens havíem marcat a principis d'any, i que hem anat complementant amb altres sortides més curtes i sessions de natació, bicicleta, exercicis de força, estiraments… El proper dia 20, el dia de la cursa, veurem si la preparació haurà estat suficient per arribar a la meta. Som optimistes per no serà gens fàcil. I les estadístiques de l'any 2012 no són gaire esperançadores:

  • Inscrits: 514
  • Participants reals: 422
  • Finishers: 296
  • Retirats: 126

És a dir que dels 514 inscrits, només 296 vàrem acabar la cursa: aproximadament un 58%, o si es mira d'una altra forma, dels 422 que varen fer la sortida, 296 varen arribar a la meta: un 70%. Aquestes dades les he calculat en base al PDF de classificació d'Elitechip. Esper no haver-me equivocat gaire en els números. Si detecteu que he fet algun error de càlcul, feu-m'ho saber i ho corregiré. L'estadística no és la meva especialitat!

Olatz, César i Ramon, davant de la Mola de s'Esclop.

Baixant cap a la finca Galatzó.

En Ramon baixant embalat.

Punt de trobada amb en Pau i en Juanjo.

Amb les cases de Galatzó al fons.

Entrenaments 12a setmana UMSDT 2013: Nocturn Andratx-Port des Canonge i Galilea en bici

Entrenaments, UMSDT

Des de fa uns tres mesos i amb força il·lusió, en Ramon i jo anam seguint al peu de la lletra el pla d'entrenament per a l'Ultra. I dijous tocava fer l'entrenament Andratx->Port des Canonge nocturn. La idea era fer una mena d'assaig general del que serien les dues primeres etapes de la cursa, i calcular amb relativa precisió si arribarem a temps als dos primers punts de control, molt ajustats per al nostre ritme.

El dia abans, dimecres, en Ramon havia anat a deixar el cotxe al Port des Canonge i la tornada havia estat dura: un tram a peu del Port des Canonge fins a Banyalbufar, un bus de Banyalbufar fins a Palma, un altre bus de Palma fins a Andratx, i finalment un passeig d'Andratx fins a casa. Un entrenament nocturn i amb tants preparatius provoca un poc d'estrès i cansament, així que millor avançar feina el dia abans.

En Manolo va acompanyar la seva dona, n'Aina, i en Miguel, na Lili i na Rosa fins al Palau d'Esports d'Andratx, punt de partida de l'Ultra i punt de partida del nostre entrenament.

A l'hora de la sortida, la meteorologia era perfecta: una nit bastant clara i la temperatura ideal. La sortida anava molt bé, a bon ritme. Però potser anàvem massa embalats, ja que baixant de s'Esclop cap a Estellencs n'Aina va patir unes punxades al turmell que la varen obligar a abandonar l'entrenament.

“Sant Manolo”, com diu ella, va acudir al seu rescat. La resta vàrem continuar fins al Port des Canonge, un poc ensopits per l'incident i per la falta de la seva grata companyia. Tot i així, anant de cara a la feina, vàrem aconseguir arribar a temps al que serien els punts de control d'Estellencs i el des Port d'Es Canonge. Però la veritat és que vàrem acabar amb un gust agredolç: objectiu complert parcialment.

Avui, ja força recuperats mentalment i física, en Ramon i jo hem completat l'entrenament de la setmana anant fins a Galilea en bicicleta. Dijous, com que era de nit, no vàrem fer cap foto: avui sí.

Entrenament 11a setmana UMSDT 2013: Valldemossa -> Pollença

Entrenaments, UMSDT

Queden només tres setmanes per a l'UTSDT i ja quasi hem completat el pla d'entrenament que ens marcàrem fa uns mesos. Dijous vàrem fer Valldemossa->Pollença, recorrent 64,22 km en 13 hores i 52 minuts, segons el track de n'Aina.

Quan baixàvem cap a Deià, vàrem tenir la sort de trobar-nos amb el solleric Tòfol Castanyer, un dels millors corredors de muntanya del món. Si tot va bé, el tornarem a veure el dia 20 d'abril i compartirem amb ell la sortida de l'Ultra.

En Joaquín ens va acompanyar fins als Cingles de Son Rullan i allà va fer mitja volta perquè tenia compromisos familiars. N'Olatz, que es recupera d'una llarga lesió, va continuar fins a Lluc i allà la va recollir en César, qui a més a més ens va obsequiar amb un multi-vitamínic avituallament de plàtans, pomes, taronges… N'Aina va continuar amb nosaltres fins a Pollença, com estava previst, i allà ens va recollir en Manolo, el seu home, a qui estam molt agraïts, i no tan sols pel súper còmode trasllat, sinó també per les cerveses i isotònics fresquets que ens va portar: UN DEU!

L'entrenament va anar molt bé i tots vàrem gaudir del dia, però en Ramon i jo vàrem patir un poc de mal de cap, possiblement degut a la sobtada calorada. En Ramon, a l'anterior sortida, va perdre la seva gorra blanca habitual i en duia una que no li va tan bé. Avui ja ens trobàvem bastant recuperats i com que el lloc on pensàvem que l'havíem perdut, el camí cap a Sa Grua, és poc transitat, hem sortit a veure si la trobàvem. Hem anat en bici fins a la finca Galatzó i després hem anat a peu en direcció a Sa Grua. I hem estat de sort: allà hi era encara, en perfectes condicions! De camí cap a la finca Galatzó ens hem trobat amb en Vicenç i un amic que venien molt contents de fer una quilometrada.

El pròxim llarg entrenament previst és Andratx-Port des Canonge nocturn. Serà un com un assaig general en el qual intentarem simular exactament el que farem el dia de la cursa en els trams Andratx->Estellencs i Estellencs->Port des Canonge.

La sortida, des de Valldemossa.

Baixant pels Cingles de Son Rullan.

Arribant a Deià.

Pujant pel Barranc de Biniaraix.

Al Coll de l'Ofre.

Al Massanella, amb restes de neu.

Al Coll des Prat

A Lluc, amb en César.

A Pollença.

Súper avituallament d'en Manolo a Pollença.

Avui, a la recerca de la gorra perduda a Sa Grua.

Gorra recuperada intacta.