WebMaster i TrailRunner

Entrenament per a la Marató Muntanyes d'Artà

Entrenaments

El proper diumenge 3 de novembre se celebrarà la primera edició de la Marató Muntanyes d'Artà. A en Ramon i a mi aquesta cursa ens fa moltes ganes, perquè ens encanta Artà. Malauradament, el nostre estat físic actual deixa molt que desitjar i, abans de d'apuntar-nos, hem volgut explorar un poc el recorregut de la carrera i avaluar el seu grau de dificultat.

Després de documentar-nos molt a partir d'un track i un mapa que ens va enviar Sa Milana, un plànol força esquemàtic que ha publicat l'organització, el Catàleg de Camins d'Artà de l'Ajuntament i la web del Parc natural de la península de Llevant, aquest cap de setmana hi hem anat.

A les 8:00 ens hem trobat amb un taxista al pàrquing de Sa Clota que ens ha seguit en cotxe pel camí de Son Canals durant uns 3 km. Aquí hem aparcat el cotxe, hem pujat al taxi i hem anat fins al punt km 7 de la Ctra. PMV-333-3 de l'Ermita de Betlem. El taxista, amb qui ja havien quedat la nit anterior per telèfon (609675970), ha estat molt amable i eficient, i es coneixia perfectament la zona. Aquest punt de la Ctra. de l'Ermita, conegut com es Pas de sa Mèl·lera, es troba a quasi 7 km de distància de la sortida de la cursa i a uns 300 m d'altitud, així que ens hem saltat un bon tros per no cansar-nos massa. Des d'aquí hem agafat un tirany que enllaça amb el Camí de l'Ermita de Betlem per Son Sureda. Però abans de trobar l'enllaç correcte, per mor de la boira, ja ens hem equivocat dues vegades i hem perdut uns 25 minuts. A més, degut al càrritx i a la humitat que hi havia als primers trams, hem acabat amb les sabates ben banyades i les cames un poc ferides. Res important, però el dia de la cursa, si hi anem, serà amb mitjons o malles llargues.

Un cop situats al Camí de l'Ermita per Son Sureda, les coses han estat molt més fàcils i hem pogut començar a gaudir i avançar sense problema, passant per l'Ermita, la font de s'Ermità i el GR que va de Lluc a Artà. Després de la font, cal estar atents i agafar el desviament que hi ha a mà dreta, per no baixar en sentit a la Colònia de Sant Pere.

Tira, tira, hem arribat al mirador del Puig des Migdia, que es troba molt ben senyalitzat, com tots els itineraris del Parc, hem fet la primera aturada per fer alguna foto i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Colònia de Sant Pere i la badia d'Alcúdia. Baixant de nou per reprendre el GR, hem perdut novament uns 12 minuts dubtant sobre la ruta a seguir, anant endavant i enrere, i poc després hem tengut la sort de trobar un artanenc, Jaume Cabrer, també membre del club Sa Milana i vinculat a l'organització de la cursa, qui ens ha orientat sobre el camí a seguir. Gràcies a les seves indicacions, hem pujat i baixat bastant alegres els puigs den Porrassar i de Sa Talaia Freda. Aquest últim, a 563,50m d'alçada, és el punt més alt de la cursa i de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.

Després, baixant per l'Esquena Llarga, hem arribat a s'Arenalet des Verger. Sort que a la zona d'acampada que hi ha just abans hem trobat un grifó i hem pogut recarregar les motxilles, perquè ja anàvem molt justos d'aigua. A continuació, bordejant la costa pel camí dels carabiners i passant per la platja de sa Font Celada i la Torre d'Albarca, hem arribat la platja des Matzoc. Aquí hem intentat seguir el recorregut de la cursa pel torrent, però després de varis intents, hem desistit i hem agafat un camí que va de la Torre d'Albarca fins a les Cases d'Albarca, tal com ja ens havia recomanat en Jaume.

Ja força cansats hem arribat a les Cases d'Albarca, que es troben al límit del Parc. La part final de la cursa transcorre per finques privades que només donen permís de pas per al dia de la cursa. Així, des de les Cases d'Albarca el camí més recomanable és el que enllaça amb el pàrquing del Parc. Nosaltres no ho sabíem i hem seguit en direcció al camí de Son Puça. Però no ho recomanem perquè just abans d'arribar al lloc on havíem aparcat el cotxe, ha sortit al nostre encontre un ca que ens ha espantat molt. Per sort, hem sentit que la propietària el cridava per tranquil·litzar-lo i hem pogut seguir el camí sense problema. Però poc després ens hem vist obligats a botar una barrera tancada amb pany. En definitiva, que val més anar pel camí públic que es troba dins el parc, tal com també ja ens havia recomanat en Jaume.

Malgrat els petits inconvenients del dia, hem acabat el llarg entrenament molt satisfets i més enamorats d'Artà i els artanencs del que ja estàvem. Es pot veure el track que hem generat a Endomondo. Quant a la Marató Muntanyes d'Artà, pensam que té un traçat espectacular, però molt exigent. Així que abans d'apuntar-nos, ens ho pensarem uns dies més! De ganes no en falten.

Mirador del Puig des Migdia

Puig den Porrassar

Sa Talaia Freda

Sa Talaia Freda

Sa Talaia Freda

S'Esquena Llarga

Arenalet des Verger

Camí des Carabiners

Travessia a la Platja de l'Oratori (Portals Nous)

Natació

L'altre dia, n'Aina, el seu nebot, Rodrigo, i jo vàrem fer una travessia nedant molt recomanable. Vàrem traçar un recorregut d'anada i tornada, des de la Platja de l'Oratori, també coneguda com a platja de Portals Nous, fins a Cala Xinxell. En total 3.180 metres. Es poden veure tots els detalls de l'entrenament i un plànol del circuit al track que ha penjat n'Aina a Garmin.

Aquesta ruta la vaig descobrir a un grup de grans nedadors que segueixo amb admiració a Facebook, s'autoanomenen La secta del mar. Havia vist que neden per aquí tot sovint i em feia ganes anar a conèixer la zona. I aprofitant que en Ramon havia d'anar a Palma i li anava bé acompanyar-me i recollir-me després, n'Aina i jo vàrem programar aquesta sortida. A més vàrem tenir la sort de comptar amb la companyia d'en Rodrigo que ha vengut de Madrid a passar uns dies amb ella. A l'hora que vàrem nedar, les vuit del matí, la mar estava completament calmada i lliure de grumers, de vaixells i de motos aquàtiques. Només ens vàrem creuar amb un que anava amb una taula fent SUP (Stand Up Paddle) que em va passar molt a la vora i em va causar un bon ensurt. Havia llegit feia poc que una tintorera havia mossegat un banyista a la zona de l'Escala i vaig confondre la pala del SUP amb l'aleta d'un tauró, he, he! Res…

N'Aina es prepara per competir a un IronMan a final de mes i està molt acostumada a fer travesses llargues com aquestes. Jo crec que no havia nedat tant d'una tirada mai abans i em va agradar molt. Va ser un bon entrenament per a la travessa de 5km que m'agradaria fer d'aquí a dues setmanes.

Platja de l'Oratori i, al fons, l'Illa de Sa Torre i Cala Xinxell, fins a on vàrem nadar

Rodrigo i Aina, preparant-se per a la travessia

Aina i jo

Ultra Trail Camí de Cavalls

El passat cap de setmana, Ramon i jo vàrem estar quatre dies a Menorca per participar a l’Ultra Trail Camí de Cavalls. L’any 2012, la primera edició, ja hi vàrem prendre part, fent la Trail Costa Sud. I en aquesta segona edició, hem corregut la Costa Nord.

Com diuen a Menorca, vaig xalar moltíssim, tant del viatge i l’estada a l’illa, com de la cursa. Crec que no oblidaré mai les bones estones, ni les rialles, que compartírem amb en Pau i en Pep, en Vicenç i na Magdalena, en Tomeu i na Maria, n’Álvaro, i les dues Carolines (o les Cracks de Menorca, amb paraules d’en Roman).

De la cursa, el que més em va impressionar va ser el paisatge. Amb el bon dia que feia, la costa nord estava espectacular com mai l’havia vist: mar plana com un mirall, vegetació esplendorosa, visibilitat immillorable, núvols decoratius, ooooh!

Em venen al cap molts altres bons records: l’excel·lent organització a càrrec den Mito Bosch i el seu equip de professionals i voluntaris; haver compartit la sortida amb molts mallorquins, la majoria membres del club Sa Milana; el reagrupament casual del “comando Andratx” a l’avituallament de Tirant; el tram nocturn que vaig compartir amb en Rafa; tota la gent que vaig conèixer durant el recorregut; l’arribada a la meta després de 16h i 39 minuts de cursa; l’arribada d’en Ramon poca estona després; l’arribada d’en Vicenç; la pujada al podi per recollir el 1r Premi Veterana Femení…

Recordaré amb un sabor més agre els problemes que varen patir alguns dels meus companys, i especialment els casos d’en Pau, na Maria, en Pep i n’Álvaro, que els varen impedir aconseguir els seus objectius. Malgrat tot sé del cert que varen gaudir de l’experiència i possiblement ens retrobarem tots allà l’any que ve. Gràcies a tots i llarga vida a l’Ultra Trail Menorca CdC.

Aquí penjo algunes de les fotos que vaig fer durant el viatge. L’àlbum sencer inclou 107 fotografies.

Tomeu, Maria, Pau, Pep, Ramon i Álvaro al Port de Ciutadella

 

Amb na Maria, en Tomeu, en Ramon, en Pau i en Roman just abans de la sortida

 

Un voluntari fent el seguiment en bici al Far de Punta Nati

 

La Vall d’Algaiarens

 

Ses Fontanelles

 

En Ramon just abans d’arribar al Macar d’Alfurinet

 

En Pau, en Tomeu i en Ramon al fons, deixant el Macar d’Alfurinet

 

Cala en Calderer

 

Cala Barril

 

Cala Pregonda

 

Entrenament de 42km entorn al Cap de Ses Salines

Ahir vàrem repetir la ruta que férem ara fa un any, per l'extrem sud de Mallorca. Aquesta vegada, però, hem tengut la gran sort de comptar amb molt grata companyia. Per una banda, en Pau i en Vicenç, que porten mesos preparant-se per participar a les curses de Camí de Cavalls i estan en plena forma: aconseguiran els seus objectius sobradament. Per altra banda, na Maria i en Tomeu, a qui no coneixíem encara: una jove parella encantadora que també està a punt per al seu gran repte a Menorca, la volta sencera a l'illa. I finalment, la nostra filla Mireia i el seu al·lot Javier, que ja varen fer de voluntaris a l'Ultra Mallorca i poc a poc s'estan enganxant a aquest apassionant món del “trail running”.

Aquí teniu algunes fotos i en trobareu més al bloc d'en Pau i al seu àlbum de Google+.