WebMaster i TrailRunner

Excursió familiar del Coll de Sa Gramola a s’Arracó

Família

Poc a poc, em vaig recuperant del pinçament lumbar. Però estic molt lluny de poder tornar a fer el que feia i he de tenir paciència. Tot i així, aquest passat cap de setmana no m’he pogut resistir de sumar-me a la sortida familiar que ha organitzat na Sílvia: uns 10km a ritme suau, des del Coll de Sa Gramola fins a s’Arracó, passant per es Campàs, ses Pedrisses, Rotlo du2019en Boira, Camí de ses Rotes de s’Hereu, Puig d’en Corso, Font des Bosc, Font des Gerret…

Aquí teniu algunes fotos que vàrem fer na Sílvia i jo. A GPSies podeu veure i descarregar el track de l’excursió i a la web del Consell hi ha més informació sobre aquest circuit, que forma part del GR 221.

Fèlix, Lisa, Júlia i jo per la zona de ses Pedrisses

 

Júlia, Fèlix, Lisa, Fredy Sílvia i Ramon, al Puig den Corso, amb espectaculars vistes sobre s’Arracó

 

Júlia i Fèlix a la Font des Bosc

 

Ramon, Sílvia, Fèlix, Fredy, Júlia i Lisa, a la Font des Gerret, just abans d’arribar a s’Arracó

 

2013 en imatges

Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.

Ruta circular per s'Esclop, Galatzó, Galilea, sa Coma Calenta…

Avui, n'Aina, en David, en Toni, en Ramon i jo dormirem plans: hem fet una ruta circular d'uns 40 kilòmetres de muntanya, amb força desnivell i pluja, boira, fang… tota una aventura! Aproximadament 2.000 metres de desnivell positiu, passant per s'Esclop, Galatzó, Galilea…

Els primers km els hem fet en companyia d'en Juanjo i en Pau. Després, la resta hem continuat durant unes 8 hores, tira,tira, pendents de no llenegar per les lloses humides i el fang, tot parlant, sobre gastronomia i altres temes: que si gall frit amb ceba, que si calamar de potera, que si porcella rostida… Oh! Quina gana. També hi ha hagut temps per parlar dels bolets i fins i tot hem trobat esclata-sangs i picornells pel mig del camí.

Aquesta vegada la boira i la pluja ens ha impedit gaudir de les vistes, però la grata conversa i les rialles ho han compensat sobradament.

La súper volta ens ha agradat molt a tots i la repetirem un altre dia que faci més bon temps!

Foto que ens ha fet en Juanjo pocs km després de començar l'entrenanemt

A mig camí, quan finalment ha sortit el sol

Els esclata-sangs que hem trobat pel camí

Marató Muntanyes d’Artà, un altre repte assolit

Curses

Aquest passat diumenge, en Ramon i jo hem participat en la Marató de les Muntanyes d’Artà. Tot i no tenir molt desnivell, és la cursa més muntanyera que hem fet mai i ens han fet anar per on no hi passen ni les cabres. Després de l’entrenament del cap de setmana anterior, ja esperàvem que seria dura, però el darrer cim, que no coneixíem, ha estat el més empinat i brut de càrritx. Sort dels bastons i les malles llargues.

Ens ha fet un dia preciós, però molt calorós. He sortit conservadora, amb l’únic objectiu de gaudir del dia i arribar a la meta en menys de vuit hores, el temps límit de la cursa. M’ha agradat molt el fet de pujar i baixar dos cims pel mateix camí, perquè això m’ha permès creuar-me tant amb els corredors que anaven just per davant meu, com amb els corredors que em veníem per darrera. També m’ha encantat compartir la cursa amb molts amics que he anat fent durant els últims dos anys als entrenaments i les carreres de muntanya.

Tira, tira, he anat recorrent quilòmetres sense cap problema. Cap a la mitja part, quan comença el camí de l’Esquena Llarga, badant amb les espectaculars vistes, he trabucat i he quedat tota estesa a terra, amb la barbeta a dos centímetres de les pedres. Gràcies als guants, he pogut amortir el cop i no m’he fet res més que un petit blau a la part baixa de la cama.

Després, a l’avituallament de l’Arenalet del Verger m’he trobat que ja no quedava aigua i he fet tot el tram de costa i fins a les Cases d’Albarca amb només uns 20 cl d’isotònic que em quedaven a la motxilla, patint un poc de sed. Sort que a les Cases d’Albarca, més o menys el punt km 31, he pogut recarregar els dipòsits i seguir amb moltes ganes cap a la meta. Als últims quilòmetres, vist que anava bé de forces i no em feia mal res, he accelerat i he començat a avançar alguns corredors.

L’arribada a la meta ha estat fantàstica. Tot i que he tardat 7 hores i 12 minuts en completar el recorregut, a la Plaça del Conqueridor i els locals del voltant, encara hi havia alguns espectadors i amics que m’han fet una rebuda molt emotiva. Després de descansar un poc, com que em trobava bé i comença va a agafar fred, he tornat enrere trotant per anar a cercar a en Ramon, que venia a la cua de la cursa i quan l’he trobat l’he acompanyat els últims metres fins a la meta. Ell, igualment satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, també ha tengut una arribada molt aplaudida.

Dels 287 corredors inscrits, 246 han arribat a la meta, fet que ens dóna una idea de la duresa de la competició. No hi ha hagut cap incident greu, que jo sàpiga, però sí vòmits, rampes, torcedures de turmells, caigudes… Amb la dificultat de la cursa i la calor que ha fet, no és d’estranyar que hi hagi hagut bastants retirats.

Tenen el meu reconeixement tots els que ho heu intentat, els que heu arribat a la meta i especialment els guanyadors. Així com els més de 100 voluntaris, el club Atletisme Artà, Elitechip, Protecció Civil i totes les persones i entitats que ha fet possible aquest gran esdeveniment. Enhorabona i gràcies!

Deixant de banda l’inconvenient de l’avituallament de l’Arenalet, l’organització de la cursa ha estat perfecta i el recorregut insuperable: un 10! Aquí teniu algunes fotos realitzades per en Baldomero, d’Elitechip. I al final de tot un vídeo realitzat per un dels corredors, Ramon Mulet.

El guanyador, Miquel Capó, pujant a s’Talalaia Freda

 

La guanyadora, Cati Lladó, baixant

 

Jo, pujant

 

En Ramon, baixant

 

Jo, a la meta, feliç

 

En Ramon arribant-hi poc després