WebMaster i TrailRunner

Mallorca 5000 2022

Dissabte es va celebrar la sisena edició de la Mallorca 5000 Skyrunning, una de les curses de muntanya de llarga distància més dures i tècniques que de l’illa, amb uns 65 km i quasi 5000 metres de desnivell positiu. I per tercera vegada vaig tenir la sort de poder participar-hi, completant el recorregut en 14 hores i 19 minuts, un poc més del temps que havia fet els dos anys anteriors.

En aquesta edició, hi havia bastant participació femenina i de molt nivell, però hi va haver molts abandonaments i vaig aconseguir una bona posició: la novena de l’absoluta femenina i la primera del meu grup d’edat (Veterana B). En total, entre homes i dones, hi va haver només 135 “finishers” i 55 retirats, fet que dóna una idea de la dificultat de la cursa.

En Ramon em va acompanyar a la sortida i em va esperar a l’arribada, juntament amb les meves entranyables companyes del Club Sa Milana. Va ser un dia molt llarg però molt gratificant, compartint estones amb vells i nous amics. L’únic moment dur per a mi va ser la baixada final cap a Pollença pel camí que de Fartàritx cap a Can Romí, a causa d’un núvol de moscards kamikazes que ens picaven fins i tot a través de la roba, un autèntic infern. La resta va ser una “monada”, com diuen, i segurament hi tornaré l’any que ve.

Enhorabona a tots els participants i moltes gràcies als que fan possible i animen aquest gran esdeveniment.

Entrades relacionades:

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
14:19:20
hours
13:13:55
hours
68,58
km
12:32
min/km
1:53
min/km
4.346,00
meters
4.930
kcal

TDS – UTMB® 2022

Curses, TDS, UTMB, Viatges

El passat dimecres vaig acabar la cursa d’ultra-trail TDS, una de les més dures que tenen lloc en el marc de la setmana UTMB, entorn al Mont Blanc. La cursa té oficialment una distància de 145km i 9100 metres de desnivell positiu, tot i que finalment varen ser alguns més. És una cursa especialment dura per l’extenuant llargada i verticalitat dels ascensos i la interminable distància entre avituallaments. Has de fer front a ascensos de mes de 1500 metres seguits, sense descans, i a pendents d’una verticalitat del 30%. I has d’anar carregat de menjar i beguda perquè estàs moltes hores entre avituallaments. El pitjor és que surts a les 00:00 hores de la matinada i passes dues nits sense dormir, una odissea. Sobre un total de 1774 corredors, només 1072 varen acabar la cursa i 702 es varen retirar o no varen arribar a temps als talls horaris.

En el meu cas, es va fer encara més complicat pel fet que al principi de la cursa no vaig voler forçar per les lesions que arrossego des de gener i em vaig trobar amb moltes cues i retencions durant les primeres 8 hores, molt frustrant. Vaig passar pel primer tall en la posició 1668, i vaig arribar a la meta en la posició 514. Això em va impedir dur un ritme regular, com a mi m’agrada.

Una altra dificultat va ser atendre un client i fer algunes feines urgents amb el mòbil mentre pujava la duríssima ascensió al Fort de la Platte: és el que té portar sempre la feina a sobre, fins i tot en carrera!

Però no tot van ser dificultats: va fer bon temps, no va ploure ni va fer fred i vaig poder menjar força, mantenint els nivells d’energia de principi a final. Citant textualment i en anglès un fragment d’una publicació recent de Kilian Jornet, el rei d’UTMB: “Eat, eat and eat more. An ultratrail is an eating challenge while running and hiking on nice places.” I la veritat és que això de menjar, menjar i menjar més ho faig força bé: m’agrada tot el que donen 😉

Després de les cues i les feines urgents, vaig passar molt de gust durant les hores centrals del primer dia, especialment per la mítica zona alta de Le Passeur de Pralognan, el Chemin de Curé, el Pas d’Outray, amb els seus llacs i zones tècniques, fins que es va tornar a fer de nit. El tram nocturn entre Hauteluce i Col de Joly es va fer etern, un infern. I més endavant a la darrera pujada cap al Col de Tricot, a trenc d’alba, m’adormia dreta tot caminant, només pensava en estirar-me i dormir una estona, fins que el sol de les 9:00 em va espavilar. Però arribant a les Houches, a uns 10km de la meta, vaig començar a tenir un dolor fort al bessó esquerre que no havia tingut mai abans i em vaig preocupar. Vaig decidir que caminaria fins a la meta, per no fer trencadissa, i en aquest tram em varen avançar bastants corredors, fet que em va desanimar. No obstant, en arribar al centre de Chamonix en Ramon i alguns amics de Mallorca em varen animar a fer un últim esforç i vaig arrencar a córrer oblidant el mal al bessó fins a la meta, encoratjada per l’abundant i efusiu públic que caracteritza aquest esdeveniment.

M’havia fet un planning d’unes 39 hores i al final varen ser només 37, dues hores menys del previst. Però he de confessar que vaig anar molt concentrada sense fer fotos ni perdre ni un minut i en acabar estava un poc enfada amb mi mateixa per no haver gaudit més de la cursa sense estar tant pendent del rellotge. I em vaig prometre que mai mes faria una cursa de dues nits sense dormir. Però com ja em varen dir les meves amigues i companyes de club que em feien el seguiment online, després de dormir molt i veure que no hi havia cap lesió, només sobrecàrregues, l’endemà ja ho veia tot diferent i no descarto repetir l’any que ve!

En Ramon, per la seva banda, també ha quedat molt content d’haver completat la cursa ETC en la posició 654 sobre 774, amb una distància oficial de 15 km i 1300 metres de desnivell positiu, incloent una vertiginosa pujada de 750 metres positius en tan sols 3km, el que suposa una verticalitat del 25%.

Hem passat la setmana gran del Trail Running Internacional a Chamonix cada any des del 2015, fins i tot l’any del Covid, a vegades participant en les curses i a vegades simplement per gaudir de l’ambient i les muntanyes. I sempre hem fet moltes excursions per la zona i compartit moments inoblidables amb amics de les illes i d’altres que hem anat fent allà mateix. Enguany han estat “los migueles” i les seves entranyables famílies, en Pep Nieto i companyia, na Maria Antònia Bonet, en Sebastià Oliver, en Llorenç Verger, en Santi Díaz, en Guiem Coll i altres. Menció especial per a en Roman Morell que ha completat la seva sisena UTMB 170k, la distància reina de l’esdeveniment.

Aquí teniu els enllaços als post dels anys anteriors:

I a continuació teniu algunes fotos d’enguany.

El meu Track de la cursa TDS

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
37:04:31
hours
37:04:28
hours
154,15
km
14:26
min/km
2:57
min/km
9.018,00
meters
6.900
kcal

Desenvolupament web UEP CONSULT

Feina

Fa uns dies vàrem publicar la nova web de UEP CONSULT, empresa familiar encapçalada pel consultor turístic Juan Antonio Amengual, que ofereix serveis d’immobiliària hotelera, assessoria turística, assessoria jurídica i assessoria mediambiental. El projecte web ha estat dirigit per Maria Amengual Serra i també hi ha intervingut l’advocada María Dolores Serra Vara.

La nostra empresa MallorcaWeb i UEP Consult col·laboren i tenen clients en comú des de fa més de deu anys. En Juan Antonio comparteix amb nosaltres la passió per la feina ben feta i també l’afició als esports de resistència. Completar la Marnaton de Formentera, 8 km natació en aigües obertes el passat mes de maig, és un dels seus grans reptes assolits recentment. I el seu historial d’IronMans i triatlons és admirable.

L’adreça de la web és: https://www.uepconsult.com i esper que us agradi tant como ens agrada a nosaltres i a ells 🙂

CDH de Val d’Aran by UTMB: 105km i +6200m

Aquest cap de setmana en Ramon i jo hem passat tres dies a Vielha, per participar novament a les curses Val d’Aran by UTMB.  És la quarta vegada que correm per la Vall d’Aran:

  • El 2019 vàrem participar a la cursa Naut Aran.
  • El 2020 havia de ser la primera edició de la Val d’Aran by UTMB i com que es va anul·lar pel Covid-19, nosaltres hi vàrem anar a entrenar.
  • El 2021 tots dos vàrem participar en la PDA 55k.
  • I enguany, 2022, en Ramon ha corregut la Sky 15k i jo la CDH 105k.

Hem compartit bona part de la nostra estada amb en Joan Mulet i en Miquel Amengual, uns cracks i molt bons companys de viatge.

Pel que fa a la cursa, tant en Ramon com jo estam molt contents amb el resultat. Ell perquè va completar el recorregut en menys temps del que havia previst i li va sobrar pràcticament mitja hora. I jo perquè també vaig aconseguir completar el recorregut, més d’una hora i mitja per sota del temps límit, tot i continuar mig lesionada.

La Val d’Aran no defrauda mai: els paisatges són espectaculars. I córrer per allà implica uns desnivells molt exigents, sovint amb terrenys força tècnics.

Aquí teniu algunes fotos que vaig fer durant la cursa, i d’altres en que ens varen fer a en Ramon i a mi en arribar a meta.