WebMaster i TrailRunner

2015: balanç d'un any de muntanya

Ordenant el meu arxiu de fotos, queda clar que el 2015 (feina i família a part) ha estat un any de muntanya, muntanya i més muntanya per a mi i en Ramon. Aquestes són les més singulars de cada mes:

3 de GENER, primera llarga sortida de l'any: Per encetar l'any, vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, amb n'Aina Martínez-Atienza, i els germans Jaume i Toni Bennàssar.

7 de FEBRER, muntanya amb neu, amb n'Aina Enseñat i en David Breijó: Vàrem tenir la gran sort de poder córrer per damunt neu verge amb unes condicions meteorològiques immillorables. Dubto molt que puguem tornar a viure a Mallorca una experiència com aquesta.

28 de MARÇ, entrenament des de Valldemossa a Pollença: Novament vàrem gaudir d'un temps excepcional, i d'una gran companyia: n'Olatz,n'Isabel, en Manolo, en Jaume i en Pere.

18 d'ABRIL, Ultra Trail Serra de Tramuntana (UMST): Per segona vegada, en Ramon i jo aconseguírem travessar tota la serra de Tramuntana, d'Andratx a Pollença, en menys de 24 hores. Vaig dedicar una entrada a aquesta fita.

16 de MAIG, Camí de Cavalls Menorca, Costa Sud: També vaig dedicar una entrada a aquesta cursa que ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi.

6 de JUNY, entrenament amb el Comando Sa Riera: Una gran sortida amb els amics del CSR, passant pel cim del Galatzó i amb bany a Cala Estellencs, el primer de l'any.

ESTIU: Durant tot l'estiu, hem continuant entrenant de valent, malgrat la calorada, i l'única “boja” capaç de seguir-nos a les nostres llargues i suoroses sortides estivals ha estant la incansable “IronWomen” Aina Martínez-Atienza. Aquí la podeu veure, tan fresca com una rosa, anant d'Andratx a Valldemossa.

Tampoc pot faltar en aquest resum, el sopar d'estiu amb els companys del Club de Muntanya Sa Milana al Castell d'Alaró.

Finals d'AGOST: Mont Blanc: Sens dubte, l'aventura més important del 2015 ha estat el viatge al Mont Blanc. També vaig dedicar tot un article a aquesta inoblidable experiència que esperam repetir l'any 2016.

19 de SETEMBRE: Trapa Trail: I just després d'arribar del Mont Blanc, vàrem participar a la Trapa Trail, organitzada pel Club d'Atletisme Andratx, que va ser un èxit en tots els sentits.

24 d'OCTUBRE: Tomir 50km
Vàrem recórrer prop de 50km entre Pollença i Lluc, passant pel cim del Tomir. Al començament de l'entrenament, en travessar la finca Lassarell, vàrem tenir el plaer de comptar amb la companyia del seu propietari, en Miquel Àngel March, antic dirigent del GOB Mallorca i actual batle de Pollença, a qui coneixem gràcies a en Biel Perelló.

28 de NOVEMBRE: Desafio Lúrbel Aitana 120km / 7.000+: Aprofitant tot l'entrenament de l'estiu, ens vàrem apuntar a aquesta difícil cursa. Sabíem que seria dura, però no la imaginàvem tan tècnica. Malgrat tot vàrem aconseguir l'objectiu. Vaig penjar algunes fotografies fetes durant les 30 hores de cursa a Facebook.

31 de DESEMBRE: San Silvestre trailera den Roman: La millor manera d'acabar l'any és fent el que més t'agrada, així que animats per en Roman Morell, hem acomiadat el 2015 al mirador de sa Gúbia amb molt bona companyia, ensaïmada, torrons… i dutxa de cava inclosa 😉

Aprofit per desitjar-vos un molt bon any nou i, com diu l'amic Carles Balaguer, “que el 2015 us sembli una merda comparat amb el que us espera al 2016!”

UTMB 2015

UTMB, Viatges

L'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que se celebra anualment a finals d'agost, és la mare de les curses de muntanya. La majoria de “trailrunners” aspiren a participar en aquesta competició almenys un cop en la vida. Es tracta d'una prova molt dura de 170 km i 10.000 m de desnivell positiu, que transcorre al voltant del cim del Mont Blanc, passant per Alps francesos, italians i suïssos. Els corredors que volen participar en la cursa han d'acreditar un currículum, que es concreta en un mínim de punts que s'obtenen en altres curses qualificatives d'ultra-fons. I comptar amb el currículum no basta: després a més a més cal tenir sort al sorteig dels 2.300 dorsals disponibles. En definitiva, que és quasi tan difícil córrer la cursa, com aconseguir participar-hi.

Fa un any, en Ramon i jo, veient que tots dos comptàvem amb els punts necessaris per optar a un dorsal, vàrem decidir apuntar-nos al sorteig. I de seguida vàrem reservar allotjament i bitllets d'avió. Així, si ens tocava un dorsal bé, i si no hi aniríem a entrenar i a viure l'extraordinari ambient de Chamonix, punt neuràlgic de l'UTMB i de la resta de curses que tenen lloc durant la setmana (PTL, OCC, TDS, CCC…).

El mes de gener de 2015, quan es varen sortejar els dorsals, no hi va haver sort. Així que, aquests passats dies, coincidint amb l'UTMB 2015, hem anat a Chamonix només a conèixer de molt a prop què és l'UTMB i a preparar-nos per si el 2016 hi ha sort i obtenim dorsal.

Ha estat una setmana immillorable, amb unes condicions climatològiques excepcionals. Aprofitant els autobusos que l'organització de l'UTMB posa a disposició dels corredors i acompanyants, i emprant també altres mitjans de transport, hem pogut realitzar tres llargues sortides, dia sí, dia no, recorrent un total de 141 km i 8.895m de desnivell positiu, pràcticament la totalitat del circuit de l'UTMB. Per fer-ho possible, hem portat una planificació molt ajustada, que ens ha funcionat a la perfecció:

1r día, dimecres 26 d'agost: arribada a Chamonix

Arribam a la nostra destinació mitjançant un vol directe d'EasyJet de Palma a Ginebra, més un transfer d'EasyBus fins a Chamonix, amb el temps just d'instal·lar-nos a la caseta de fusta que havíem llogat i d'anar al centre esportiu de Chamonix a recollir el forfait per als bussos de l'organització, mitjançant els quals faríem la majoria dels nostres desplaçaments.

2n dia, dijous 27 d'agost: Entrenament des d'Orsières a Chamonix

A les 05:00 de la matinada, agafam el bus que porta els corredors a la sortida de l'OCC a Orsières i a les 06:30 iniciam el nostre entrenament, amb l'objectiu d'anar fins a Chamonix, recorrent un total de 52,4km i 3.271m de desnivell positiu. Els corredors de l'OCC inicien la seva cursa a les 8:30 i bona part d'ells ens avancen durant el camí. Durant el dia, no només tenim la sort de comptar amb la companyia dels corredors, sinó que també aprofitam la senyalització de la cursa i els ànims que ens dóna el públic pensant que formam part de la competició.

A continuació podeu veure l'esquema de quilòmetres parcials, quilòmetres acumulats, alçades, desnivells parcials, desnivells acumulats, temps parcials, temps acumulats i hora de pas, previst per aquest dia. També podeu veure el perfil del recorregut i algunes fotos del dia.

Champex-Lac, Suïssa

En Ramon corrent entre els primers corredors de l'OCC

Gaudint de les vistes a La Giète, Suïssa

Arribant a Trient, Suïssa

Arribant a Vallorcine, França

La Tête au Vents, França

Un cèrvol curiós a la Tête au Vents, França

3r dia, divendres 28: dia de descans i sortida de la UTMB

Dedicam aquest dia a recuperar forces, passejar pel centre de Chamonix i veure l'espectacular sortida de l'UTMB. Impressionant!

Amb na Maria Jesús al centre de Chamonix

Arc de sortida i meta de les curses de l'UTMB

Minuts abans de la sortida l'UTMB

En Ramon animant al gran Tòfol Castanyer a la sortida l'UTMB

Amb en Frank i la seva família

4t dia, dissabte 29: Entrenament de Courmayeur a Champex-Lac

A les 5:30 de la matinada, agafam un dels bussos de l'organització que ens porta fins a Courmayeur i des d'allà, a les 6:30 h, iniciam el nostre segon entrenament, i tenim el privilegi de compartir quilòmetres amb alguns dels millors corredors de l'UTMB, els més avançats, que a aquestes hores ja han fet més de 80 km i acumulen més de 12 hores d'esforç. Gaudim d'un dia insuperable, passant per alguns dels trams més bells de la cursa, aprofitant novament la senyalització de la cursa i els ànims del públic.

Courmayeur, Itàlia

Refuge Bertone, Itàlia

Refuge Bonatti, Itàlia

Baixant cap a Arnuva

Arribant al Grand Col Ferret

Grand Col Ferret

Baixant cap a La Fouly ens trobam amb en Jaume participant a l'UTMB

5è dia, diumenge 30: dia de descans i arribada de la UTMB

Novament, destinam aquest dia a descansar, passejar per Chamonix i veure l'emotiva arribada a la meta de corredors l'UTMB i la PTL. També aprofitam per comprar un mapa a escala 1:50.000 que mostra tot el circuit de la cursa en un sol full per poder-lo clavar en una pissarra i tenir una visió global del circuit, ja que l'alternativa dels dos mapes #3531ET i 3630OT, a escala 1:25.000 no serveix per a aquest propòsit.

Amb amics mallorquins participants a les curses de l'UTMB

Una parella arribant a la meta de l'UTMB

6è día, dilluns 31: Entrenament de Notre Dame de la Gorge a Courmayeur

A les 4:00 de la matinada, un contacte de la propietària de la nostra caseta de fusta ens ve a recollir i ens porta en cotxe fins a Notre Dame de la Gorge, on iniciam el nostre tercer entrenament. Iniciam l'entrenament de nit, il·luminats per la lluna plena, gaudint d'una nit única. Arribam a l'increïble Col du Bon Home just a l'alba i continuam el nostre camí fins a Courmayeur, arribant-hi a temps per agafar l'últim bus que va d'aquesta localitat fins a Chamonix, passant pel túnel del Mont Blanc. Aquest dia ja no hi ha rastre de l'UTMB. Totes les senyalitzacions ja han estat retirades i no queda cap senyal del pas de milers de corredors: admirable!

Alba al Col de Bonhomme, França, amb lluna plena

Refuge de La Croix du Bonhomme, França

Les Mottets, França

Col de la Seigne,frontera entre França i Itàlia

Lac Combal, Itàlia

Baixant cap al Col Checroiut, en direcció a Courmayeur, Itàlia

7è dia, dimarts 1 de setembre: tornada a casa

Finalment, el dimarts tornam cap a casa, enamorats del Mont Blanc i decidits a tornar el 2016, per participar en la cursa si hi ha sort en el sorteig, i si no hi ha sort, simplement per gaudir novament d'aquest increïble paradís.

Més fotos a Facebook

3a dona a Camí de Cavalls Costa Sud, Menorca 2015

Un any més, i ja van quatre, en Ramon i jo ens hem desplaçat a Menorca per participar en l'emblemàtica cursa Camí de Cavalls Menorca. Com diu l'eslògan d'aquest esdeveniment, hem “viscut la llegenda” una vegada més i esperam poder repetir per molts d'anys. I és que la bellesa de Menorca i l'amabilitat de la seva gent ens tenen captivats.

Ens ho hem passat tan bé que ja no recordam el tempestuós viatge d'anada amb Iscomar, amb onades de 3 i 4 metres. Per sort, jo no vaig patir perquè vaig fer tota la travessia en coberta, a l'aire lliure, seguint l'exemple d'en Joan Adrover, president del Club Sa Milana, que es va passar les tres hores de viatge meditant i sense moure's per no marejar-se. En Joan, molt apreciat per tots els membres del Club, ha passat uns dies a Menorca amb la seva dona, animant i donant suport a l'expedició de milanes que han participat en aquesta cursa.

La gastronomia és part important de qualsevol viatge, i més a Menorca. Els nostres millors àpats han estat el dinar per carregar bateries al Molí des Compte, un restaurant de visita obligada a Ciutadella, i el dinar de cloenda amb milanes a Ses Voltes, també molt recomanable. Quant a l'allotjament, ens hem tornat a allotjar a l'Hotel Platja Gran, com l'any passat, on també s'han instal·lat molts altres participants, inclosos alguns amics d'Andratx, ja que es troba just davant de la meta.

I aquí va la crònica de la cursa. Ens aixecam a les 5:00, esmorzam un gran plat d'arròs blanc amb oli, i a les 6:00 agafem el bus-transfer cap a la sortida, situada a es Castell. Plou i pensam en com deuen patir els companys que estan fent la volta sencera. Arribam a es Castell una hora abans de la sortida i ens refugiam al Poliesportiu, amb temps de sobra per fer una bona sessió d'estiraments.

La sortida a les 8:00 és rapidíssima i partesc a ritme alegre amb l'objectiu de completar els 85km de la Costa Sud en menys de 12 hores. La cursa aviat s'estira i desconec la meva posició en relació a la resta de dones, però intueixo que tenc la meitat per davant i la meitat per darrera. Mantenc un ritme constant fins a Sant Tomàs on veig que m'atrapa la sud-africana Niandi Carmont, una gran ultra fondista que ha completat més de 100 maratons i ultres arreu del món. Així que em poso em mode competitiu, i pujo un poc el ritme per evitar que passi davant meu. Abans d'arribar a Cala Galdana, avanço sense problemes a la colombiana Yadira Valero, membre de l'equip Salomon, però veig que Niandi Carmont em segueix trepitjant els talons. Pitjo encara més l'accelerador i aconsegueixo distanciar-me'n, però quan començo a relaxar-me, se'm posa just al darrera una altra dona, que em segueix a metre i mig durant mitja hora, obligant-me a mantenir un ritme molt intens fins a l'últim avituallament, Cap d'Artrutx, on quasi sense aturar, poso la directa rumb a Ciutadella i faig l'últim tram de 12km en 1:26, pràcticament esprintant. Finalment arribo a la meta molt abans del meu objectiu, en onze hores i 25 minuts, amb una càlida rebuda per part de l'speaker Dino Gelabert i els màxims responsables de la cursa, en Víctor Truyol i en Mito Bosch, entre molts altres amics i públic en general.

He participat a les quatre edicions de Camí de Cavalls des de l'any 2012, provant tant la Costa Nord com la Costa Sud, fins i tot la volta sencera de 185km i cada any he pujat al podi; però he de reconèixer que és la primera vegada que realment he hagut de lluitar per aconseguir-ho. I és que enguany el nivell de les meves rivals ha estat molt alt. Basta dir que la corredora que ha quedat en primer lloc és la sueca Elisabet Barnes, guanyadora del Marathon Des Sables 2015, la segona és la triatleta austríaca Dany Moehle que ha completat un gran nombre d'Ironmans arreu del planeta, i per darrere meu han quedat les dues cracks que ja he esmentat abans, la colombiana Yadira Valero i la sud-africana Niandi Carmont. Per a mi és un orgull i una gran experiència haver competit amb dones d'aquesta categoria. El Menorca al Día en parla: “En categoría femenina, se cumplieron las previsiones y venció la sueca Elisabeth Barnes, con un tiempo de 9:02:30 que la sitúan en séptima posición de la clasificación absoluta de los hombres. La austriaca Dany Moehle (10:19:59) y la mallorquina Elena Vera (11:25:35) completaron el podio.”. La classificació es pot consultar a Elitechip.

A en Ramon aquesta cursa també li ha anat molt bé, completant-la en tan sols 13:20:28, dues hores menys del que havíem previst, quedant en la posició 58 sobre un total de 86 participants i 5è de la seva categoria. Ell també s'ha esforçat més del que sol fer, en part per no arribar de nit, però sobre tot per arribar a temps de provar la paella i gaudir de l'ambient festiu de la meta.

L'organització enguany ha millorat tots els aspectes. Entre les novetats, jo destacaria la multitudinària cerimònia de cloenda, amb la nova ubicació i els emotius i merescuts homenatges als voluntaris, als participants i als guanyadors.

Aquí podeu veure algunes fotos del cap de setmana i, al final, el vídeo oficial de la cursa.

Milanes a la sortida de CdC Costa Sud amb la milana menorquina Jon Boronat (Foto Joan Manel Barceló)

Molt satisfeta, a la meta (Foto Baldomero / Elitechip)

En Ramon també molt content a la meta, esperant el seu plat de paella

Cloenda i lliurament de premis (Foto Elitechip)

Compartint podi amb dos corredores de prestigi internacional

Part de l'expedició de milanes

Dinar de milanes, esperant la resta de companys (Foto Guillem Torrens)

Trofeus CdC Menorca 2012, 2013, 2014(2) i 2015

Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015: des d’Andratx a Pollença en 20 hores i dos minuts

Curses, Família, UMSDT

El passat dissabte en Ramon i jo vàrem participar novament en l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Aquesta ja mítica cursa de muntanya comença a Andratx a mitja nit, i finalitza a Pollença, pujant i baixant per més de 112 km de camins de muntanya amb alguns trams d'asfalt, sumant un total de 4.448m d'ascens i més o menys el mateix de descens. Es tracta d'una prova molt dura que requereix una extraordinària preparació física i mental. Només participar-hi i intentar assolir la meta demostra una gran valentia. Prova d'això és que en les set edicions celebrades els darrers anys, les inscripcions a la cursa reina, la més llarga, mai s'han esgotat. I en canvi sí s'esgoten de seguida les inscripcions per a les curses complementàries més curtes que se celebren paral·lelament, el mateix dia: la Trail de 66km i la nova distància de Marató.

Enguany la cursa llarga, l'Ultra, comptava amb més de 900 inscrits. Però la classificació provisional (format PDF) mostra que només 735 corredors varen emprendre la sortida i d'aquests tan sols 497 varen arribar a la meta dins del temps límit de 24:00 h. Segons aquestes xifres provisionals, veig que en aquesta edició el tant per cent de retirats (més de 32%) ha superat les anteriors edicions, possiblement pels problemes que hi va haver a la sortida (errors en el marcatge, pas bloquejat…) i que van causar taps, cues, pèrdua de temps i molt estrès a alguns corredors. Malauradament, un dels afectats és el nostre company d'entrenaments, en Manolo, que es va veure obligat a retirar-se al control de Valldemossa a contracor, pensant que gaudiria dels 30 minuts de marge que havien afegit als anteriors controls per compensar el retards originats a la sortida. Tot plegat un problema de comunicació que, coneixent els organitzadors i sabent la bona feina que fan, estic segura que no tornarà a passar.

Jo vaig tenir la sort de no patir molts retards i vaig poder completar la cursa de forma relaxada i gaudint al màxim de cada minut, compartint estones amb els amics que vaig trobar pel camí i la gent que vaig conèixer. Vaig sortir amb algunes molèsties i vaig optar per portar un ritme molt pausat, reservant forces per al final, i em vaig anar trobant millor al llarg del dia. Vaig arribar a la meta 26 minuts abans del que ho havia fet fa dos anys, un èxit per a mi, tot i que la veritat és que m'hagués agradat baixar de les 20:00 i em vaig quedar en 20:02:47. No obstant estic molt contenta del resultat, i també estic molt contenta que en Ramon pogués arribar a la meta dins del temps de tall: com sol fer, va arribar a bona hora i en perfectes condicions.

Estic molt agraïda a tots els qui han fet possible que en Ramon i jo haguem pogut gaudir novament d'aquesta cursa i esperem que els errors d'aquesta edició es corregeixin i puguem gaudir d'aquest gran esdeveniment per molts anys.

A continuació teniu algunes fotos que vaig fer o em varen fer durant la cursa.

En Ramon i jo a la sortida (Foto Ramon Mulet)

Amb la meva germana Lisa i la meva neboda Emma, dos grans esportistes, que no es varen voler perdre la sortida.

A la sortida, amb els nostres companys d'entrenament, Jaume i Manolo.

Una excel·lent foto de l'inici de la cursa, realitzada per mifotomallorca.com

Fent cua al Pas (bloquejat) den Ponça, amb en Roman i un amic seu

Arribant a Estellencs (Foto: Juan José Millan)

Per Banyalbufar, amb en David i n'Aina, amb qui vaig compartir molts km, i en Biel, que feia el seguiment de la cursa

Arribant a Valldemossa, amb en Samu. Sempre és una alegria trobar-lo

Iniciant el descens cap a Deià, no em vaig poder resistir d'aturar a fer fotos. M'encanta aquesta vista, sempre diferent

Amb en Toni, que ens va fer l'assistència personal a Sóller

Pujant el barranc amb alegria (Foto José Maria Natta)

Amb na Lucia, amb qui vaig compartir alguns km, i en Toni, sempre a punt per alegrar-nos el dia

Corrrent pel Pla de Cúber (Foto de José Manuel López / Impossible 365)

Entre el Massanella i el Galileu, en Toni Picornell em va fer aquesta foto i ni el vaig veure de tan concentrada que anava

La meva arribada a la meta, 20:02, fent de milana, emblema del nostre club Sa Milana (mifotomallorca.com)

L'arribada d'en Ramon, després de 23:52 hores d'esforç